L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Els perills d’allargar la vida de les plantes nuclears

ge_nu_Cofrentes2_300-672x372
Les centrals nuclears existents a Espanya van ser inicialment construïdes calculant-ne una vida útil d’entre 30 y 40 anys, això vol dir que els seus components estaven calculats per resistir el desgast del funcionament durant aquest període.
Actualment la industria nuclear està presionant fortament per aconseguir que el govern permeti a les centrals nuclears existents, que en la seva majoría ja han superat aquesta vida útil o estan a punt de fer-ho, puguin seguir operant durant 20 anys més. Es a dir que pretenen fer-les funcionar més enllà del que els seus components poden resistir només per incrementar els seus beneficis, incrementant el risc d’un greu accident nuclear al país.
Per saber més d’aquest tema us recomanem que lleguiu l’interessant article publicat per Pep Puig en l’article “Jugant a la ruleta russa amb la nuclear”, publicat recentment.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Gran èxit de la presentació del TE21 a la sala Atlàntida de Vic

Fotos

Aquest passat dimecres 5 de novembre el nostre company, i vicepresident de CMES, Ramon Sans va presentar a la sala Atlàntida de la ciutat de Vic la proposta de Transició Energètica del segle XXI – TE21 – sorgida fruit de l’anàlisis de la situació i les prespectives energètiques de la nostra societat, i que planteja una substitució gradual de tota la energía fòssil per energía renovable en un plaç de poques dècades, calculant-ne els costos i els beneficis, i demostrant que fer aquesta trancisió no només es possible, sino que suposaría un importantissim estalvi econòmic, i demostrant també que no fer-la ens encamina a un col·lapse energètic en un plaç inferior als 40 anys degut a l’esgotament de les energíes fòssils.
La presentació va despertar molt d’interès, i la sala presentava gaire be un plè absolut amb uns 600 assistents.
Aquest èxit d’assistència, i l’interès demostrat pels assistents durant i després de la xerrada van resultar emocionants per Ramón Sans, especialment pel fet de ser Vic la seva població natal.
La xerrada va despertar l’atenció i l’interès dels assistents, com es va poder constatar especialment en el darrer torn de preguntes, on es va posar de manifest la sensibilitat i la preocupació creixent que presenta la societat tant en vers el problema mediambiental del model actual com de la necessitat d’afrontar un nou model energètic de futur.
En definitiva un pas més de comunicació social, de les nostres inquietuds com a col·lectiu CMES, de la mà didàctica de Ramon Sans i una resposta social que ens convida a continuar la nostra tasca amb més intensitat.
Davant de l’exit obtingut, l’Aula d’Extensió Universitaria de Barberà del Vallès també ha organitzat una xerrada similar convocada pel proper 26 d emaig a la Biblioteca Esteve Paluzie. Us convidem doncs a assistir a aquesta o a qualsevol de les moltes xerrades que organitza CMES, i que podreu coneixer a través de l’agenda d’aquest blog, o a través del nostre Facebook.

Agraím també a Eduard Furró la nota de premsa i les fotografies realitzades en motiu d’aquest acte.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Investigadors de la UVA preveuen problemes de subministrament energètic mundial en menys de sis anys

Hem conegut, a través d’una notícia publicada al diari “El Norte de Castilla” que un equip d’investigadors de la Universitat de Valladolid (UVA) ha desenvolupat un model informàtic per a l’anàlisi prospectiu dels recursos energètics mundials els resultats mostren que el mercat energètic mundial patirà greus tensions entre oferta i demanda entre 2020 i 2030.

El treball, publicat recentment a Energy, revista científica d’alt impacte, mostra que si les tendències observades en l’economia mundial no canvien dràsticament, sectors com el transport tindran problemes per satisfer la seva demanda creixent d’energia en els propers sis anys (abans de 2020 ), mentre que sectors com l’industrial, el residencial o l’electricitat poden tenir problemes abans de 2030.

Les conclusions de l’estudi apunten que serà necessària la confluència d’avenços tecnològics amb importants innovacions socials, polítiques i institucionals per permetre una transició cap a un model energètic global sense greus problemes en el subministrament energètic mundial.

Aquest estudi ve a confirmar els resultats dels estudis propis desenvolupats per CMES, i dóna suport a la conclusió que una transició energètica cap a un subministrament totalment renovable ha de ser empresa immediatament com la proposta TE21 per a un nou model energètic recolzada per CMES.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

CMES exposarà la seva proposta TE21 davant l’Institut de l’Energia i el Transport de la Comissió Europea

La proposta de transcisió energètica TE21 proposada per CMES, i exposada en el llibre “El col · lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, ha despertat l’interès de “ l’Institut de l’Energía i el Transport (IET)” de la Comissió Europea.
Per aquest motiu CMES ha rebut una invitació formal d’aquest organisme perquè Ramón Sans i el president de CMES Carles Riba, autor del llibre “Recursos energètics i crisi” també de l’editorial Octaedro, viatgin a la seu del IET als Països Baixos i exposin els seus estudis i conclusions en proper 12 de gener.
L’Institut de l’Energia i el Transport (IET) dóna suport científic i tècnic en temes d’energia als responsables polítics de la Unió Europea (UE), prestant especial atenció a la seguretat del proveïment energètic i la producció d’energia més sostenible, més segura i més neta i l’ús en el futur.
L’IET és un dels set instituts del “ Centre Comú d’Investigació” (JRC segons les sigles en anglès) de la Comissió Europea. Les JRC funciona com a centre de referència de la ciència i la tecnologia de la UE, i aconsellen durant al procés de formulació de polítiques, servint a l’interès comú dels estats membres i de manera independent d’interessos particulars, ja siguin comercials o nacional.
L’IET té seu tant a Petten (Països Baixos) com a Ispra (Itàlia), i compta amb un equip multidisciplinari de més de 300 acadèmics, personal tècnic i de suport.
Des de CMES agraïm l’interès mostrat, i ens alegrem que propostes de transcisió energètica com la TE21puguin ser valorades de manera independent i transmeses tant a la societat com als organs polítics, ja que va ser amb aquest interès que CMES va ser fundat.
Esperem poder publicar en properes dates el resultat d’aquesta experiència.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Regulació i serveis públics

Per aquells que no hagueu pogut asistir a la ponència sobre Regulació i Serveis públics que ens va oferir Joan Gaya, enginyer industrial especialista en aigua i exgerent del Consorci de Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, us oferim la seva presentació en la que s’analitzen les característiques dels serveis públics i els serveis d’interès econòmic general.
Els serveis d’interès econòmic general, tot i que solen ser prestats per agents privats, tenen atribuïts trets de serveis públics, en atenció a que es basen en béns de domini públic, o que cal assegurar-ne l’accés dels ciutadans, o a les garanties que requereixen els grans  volums d’inversió necessaris. Per això els poders públics defineixen un marc estratègic adient i encomanen la seva administració a la figura del regulador.
El regulador intervé entre altres qüestions, en l’administració del recurs (drets d’ús), en la determinació de tarifes, en el control de costos, o en la vigilància de la competència que és connatural a la raó de ser d’aquesta mena de serveis. Per poder fer la seva feina requereix ser competent, independent i estar dotat de l’autoritat que li confereixen els dos requisits anteriors i  la que li atorguen les normes.
Naturalment, la figura del regulador és llaminera i poders públics i actors tracten de convèncer-lo de la bondat de les seves propostes. El risc té un nom: captura del regulador. Per elevació, el TTIP avui en negociació a nivell transatlàntic pot posar límits dramàtics a la capacitat de decisió dels estats, que limitaran alhora les possibilitats de les regulacions independents.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Entrevista a la portaveu de Som Energia

Dolors Clavell i Nadal és advocada especialitzada en dret administratiu, exparlamentària i membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates. Però al que Dolors Clavell i Nadal es dedica amb més afany és a la gestió de la plataforma Som Energia, un una cooperativa dedicada a les energies renovables, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
Us recomanem una entrevista que li han fet a Informativos.net que podeu veure en el següent vídeo en el qual, entre altres coses, Dolors assegura contundentment que el dèficit tarifari aplicat per les companyies elèctriques a Espanya és una fal·làcia, que no existeix, i que és la connivència política el que ho permet de manera deslleial cap al ciutadà.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La tarifa del gas s’incrementarà per indemnitzar el fallit projecte de gas Castor

Recents articles de premsa ens informen que el govern ha aprovat el pagament de 1350 milions d’euros a la empresa promotora del magatzem de gas submarí davant les costes de Vinaròs, Castelló, conegut com a projecte Castor. Aquest pagament es realitza com a indemnització pel tancament de la planta degut a que les primeres proves d’injecció de gas en els dipòsits submarins s’han relacionat amb més de 500 terratrèmols ocorreguts en la regió durant el setembre de 2013. Aquests 1350 milions es finançaran amb un increment addicional de la factura de gas dels consumidors durant els propers 30 anys, agreujant així l’asfixiant cost de l’energia a Espanya, i com a indemnització pública a una inversió equivocada d’una empresa privada.
Què es exactament el projecte Castor?
El projecte planteja utilitzar els pous de petroli marins, dels quals s’ha extret ja tot el petroli, situats davant de la costa de Castelló com a dipòsit on emmagatzemar gas. La tècnica consisteix en injectar gas a sota terra per emmagatzemar-lo, però com que el gas (a diferència del petroli) es pot comprimir, si s’incrementa la pressió es pot introduir més gas en aquests dipòsits geològics. Aquests dipòsits tindrien una enorme capacitat i servirien, junt amb el paralitzat dipòsit de gas projectat sota el parc natural de Doñana, per convertir Espanya en un subministrador de gas per Europa que servís d’alternativa al gas rus. Com que Espanya no disposa de reserves pròpies de gas, s’importaria el gas principalment d’Algèria i s’emmagatzemaria en aquests dipòsits per després distribuir-lo per tot Europa, tal i com es publica en el següent article.
Continua llegint

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Greenpeace confirma CMES. La transició energètica beneficia la economia

Greempeace

Segons un recent estudi elaborat per Greenpeace per la consultora Abay titulat “La recuperació econòmica amb renovables” i que ha estat difós en nombrosos mitjans de comunicació, fer una intensa transició energètica cap a les renovables, com la plantejada en la proposta TE21 de CMES, no només és possible sinó beneficiós per a l’economia d’Espanya, confirmant així els càlculs publicats al llibre “El col·lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla

Segons aquest estudi de Greenpeace és possible generar tres milions de llocs de treball entre 2015 i 2030, i a la vegada aconseguir una rebaixa en la factura energètica mitjana de les llars del 34% (25% en la de la llum), aconseguir un descens de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 75% respecte a 2012 i un augment de dos punts percentuals del PIB. La transició requeriria invertir 19.500 milions d’euros anuals per canviar el model energètic i orientar cap a les energies renovables fins a aconseguir un sistema elèctric basat en un 95% en les energies netes.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Noves mostres de suport al projecte de CMES

El missatge i les propostes de CMES cada vegada estàn obtienguent un major suport i visibilitat, com son per exemple el següent article aparegut recentment en la publicació “Calor y frio”, orientada a empreses instal·ladores de sistemes de calefacció. També són rellevants el següent article publicat per Josep Burgaya, doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, ex-regidor de l’ajuntament de Vic, i guanyador del premi Joan Fuster d’assaig pel seu llibre “Economia de l’absurd: quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina”, i també resulta interessant la següent ressenya apareguda recentment.

Les mostres de suport s’han multiplicat molt especialment arrel de la difusió del llibre “El col • lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col•laboració amb Elisa Pulla, en el qual s’efectua un rigurós anàlisis de la viabilitat tècnica i econòmica d’efectuar una trancisió energètica total cap a energies renovables, concluent que no només aquesta transcisió es possible, sino que es altament beneficiosa no només en termes de sostenibilitat i ecología, sino molt especialment en termes d’economia, ja que aquesta transcisió representa un inmens estalvi econòmic a mig plaç. Aquest llibre es el complement perfecte al llibre “Recursos energètics i crisi” de l’editorial Octaedro, escrit previament pel president de CMES Carles Riba, en el qual s’analitzen els consums i reserves d’energies fòssils, concluent que totes les reserves d’energia fòssil del planeta s’hauràn esgotat l’any 2060.

Us recomanem que llegiu tant les mostres de suport com els llibres citats, per tal de que conegueu tant la situació actual com la proposta plantejada des de CMES.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+