Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La Generalitat anuncia l’objectiu de completar la transició energètica abans del 2050

El Govern impulsarà un diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables.

Aquest és l’encapçalament d’un document fet públic pel departament de comunicació del Govern de Catalunya aquests primers dies del mes de juliol de 2015, disponible en el següent enllaç.
GOVERN GTAT FONTS REs
En ell s’expressa la voluntat, resumida en sis punt o eixos, d’efectuar (en paraules textuals) una «transició energètica» que asseguri «l’accés a l’energia com a dret fonamental», «la seguretat en el subministrament», i «la no dependència dels combustibles fòssils», tot prioritzant «l’autoabastament».
I tot això dins d’un marc democràtic i socialment inclusiu que «estimuli les inversions en un marc d’economia circular» a través d’una «planificació territorial per la implantació de les fonts renovables d’accés a l’energia» i la «generació de coneixement».
Ah! I a més amb la voluntat que el departament coordinador per al consens i desenvolupament sigui precisament la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, un dels primers llocs visitat pel Col·lectiu CMES per presentar, al Conseller Felip Puig, la problemàtica dels combustibles fòssils i la possibilitat d’una transició energètica exposades a través dels llibres dels nostres companys Carles Riba i Ramon Sans.
Sense cap dubte, aquests fets han de ser un motiu d’alegria, d’esperança i, per què no, també de reconeixement a totes aquelles persones que a títol individual i col·lectiu portem anys treballant en aquesta direcció.
Persones reivindicatives i constructores d’exemples de generació d’energia neta com el nostre company Pep Puig, cooperatives com Som Energia. Persones com Jordi Pujol Soler motivades per portar la Transició Energètica al camp de la docència, o jo mateix a qui fa solament 7 anys em varen qualificar de «somiador simpàtic», arrel de presentar la viabilitat d’una Menorca 100% fonts renovables.
En definitiva, per tots els companys CMES, autors del primer document de «Bases per a una política de transició energètica 100% fonts renovables», i tants altres companys i companyes que dia a dia col·laboren i empenyen, fins i tot de forma callada, aquest objectiu des de dins i també des de fora del nostre col·lectiu.
També és un fet que denota equips de govern amb sensibilitat, visió de futur i voluntat de sobirania social per decidir i construir un futur de progrés per a Catalunya com a país, fet que ens ha d’esperonar a continuar, amb més intensitat si cap, la nostra tasca per anar col·laborant a construir i difondre el que nosaltres anomenem la Transició Energètica del segle XXI, el projecte TE21.
Molta salut per a tots i sobre tot que sigui enrgÈTICA.
Eduard Furró
15 juliol 2015.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Resposta innovadora al repte de l’emmagatzematge d’energia elèctrica renovable

Dintre del Workshop organitzat per CMES el passat dia 15 de juny, titulat Idees Genials Energètiques, on es van proposar i analitzar diferents propostes innovadores orientades a facilitar la transició energètica, es va exposar la següent proposta de Ramon Sans Rovira, Vicepresident de CMES. La proposta es una solució prevista per emmagatzemar energia: el que anomena Centrals Compactes d’Hidrogen (CCH).

Hidrogen

Les CCH poden ser l’aposta definitiva per enfocar de manera molt evident la Transició Energètica TE21 vers les Renovables, defensada per CMES, i descrita en el llibre també de Ramon Sans: “El col · lapse és evitable” de l’editorial Octaedro.

Les energies renovables ja han demostrat que poden ser la única font d’energia de futur de la nostra societat. Ho demostra el fet que els aerogeneradors instal·lats a la península ibèrica ja son capaços de cobrir prop del 25% de tota la demanda d’energia elèctrica, i que les energies renovables en conjunt proporcionen actualment la meitat de l’energia elèctrica que gastem.

A pesar d’això, per completar la transició energètica cap a un model de generació, totalment renovable, cal superar dos colls d’ampolla tecnològics:

El primer coll d’ampolla es que les energies renovables tenen una producció variable que depèn de les condicions atmosfèriques, i que no pot adaptar-se als temps de les necessitats del consum, que també son variables. Aquesta doble fluctuació de la generació i la demanda es regula actualment engegant o desconnectant centrals hidràuliques i centrals que cremen combustibles fòssils per tal que en cap moment sobri o falti energia elèctrica. Com que el vent o el sol no es poden engegar o apagar a discreció, per poder prescindir totalment de l’energia fòssil, cal acumular energia elèctrica durant les hores del dia o el mesos de l’any de més producció, per tal de consumir-la durant les hores o dies de major consum.

El segon coll d’ampolla es que una part important del consum energètic actual es dedica al transport tant de persones com de mercaderies, ja sigui per terra, mar o aire, mitjançant vehicles que consumeixen combustibles fòssils, i que caldrà substituir per vehicles elèctrics, la majoria amb acumulació ja sigui de bateria o d’hidrogen.

Existeixen diferents tecnologies que permeten aquesta acumulació però la que ofereix una major versatilitat i capacitat és l’hidrogen com a vector energètic. El seu principi de funcionament es simple, es consumeix energia elèctrica per produir hidrogen extret de l’aigua mitjançant hidròlisis que es comprimeix i emmagatzema. Quan es vol recuperar una part de l’energia invertida en la producció d’aquest hidrogen, es descomprimeix i es torna a combinar amb l’oxigen a través de cèl·lules d’hidrogen, alliberant electrons i aigua, i produint energia elèctrica. Aquesta es una tecnologia molt neta i actualment te un grau de desenvolupament tecnològic molt elevat, que malauradament no s’h implementat per raons diverses. Tanmateix cal qualificar aquesta tecnologia de prometedora i cal seguir investigant per tal de poder fer el salt definitiu i alliberar-nos totalment de l’energia fòssil.

Les Centrals Compactes d’Hidrogen proposades per Ramon Sans, en curs de patent, consisteixen en uns elements compactes, tipus contenidors, totalment modulars, de dimensions diverses i aparellables o apilables, que permetran, en un sol conjunt, convertir l’electricitat sobrant de renovables, en hidrogen, emmagatzemar-lo durant llargs o curts períodes de temps i regenerar-lo en forma d’electricitat quan convingui.
En una primera configuració bàsica GMR (Generador-Magatzem-Regenerador) cada una d’aquestes centrals tindrà una unitat d’hidròlisis, un compressor i un dipòsit de magatzematge, així com una cèl·lula regeneradora d’energia. Aquestes centrals consumirien energia elèctrica de renovables o de xarxa per fabricar i acumular hidrogen quan hi hagués un excés de producció, per exemple durant els dies ventosos, i duran els dies de poca producció es convertirien en petites centrals modulars generadores d’electricitat que suplirien tota aquella energia demandada que no pogués ser satisfeta per les fonts d’energia renovable. Les GMR es podrien distribuïr a cada barri, edifici o vivenda, aprop dels punts de consum, de manera que es minimitzarien les línies elèctriques, i per tant les pèrdues, de transport d’energia elèctrica.
Una segona configuració bàsica seria anomenada GMD (Generador-Magatzem-Dispensador d’hidrogen), ubicable a les actuals estacions de combustibles que seria la font de subministre per vehicles d’hidrogen que ja son produïts per la majoria de fabricants d’automoció i que en el futur poden impulsar camions, vaixells i avions.
Una tercera configuració M (Magatzem), seria complementaria i aparellable o apilable a qualsevol de les dues anteriors GMR o GMD, a fi d’augmentar de manera molt considerable la capacitat de Magatzem. Es contempla també la opció de unitats M (Magatzem) mòbils.
Mitjançant una combinació de GMR i M també seria possible crear unitats reguladores modulars connectades a la xarxa elèctrica. o unitats bàsiques de Car-Sharing.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Seguint amb la graella ètica de la transició energètica

Per Aurelia Aurita, membre del col·lectiu CMES.

D’alguna manera, com sempre he anat esbossant en aquest bloc, i el subtítol del mateix així ho testifica, la transició energètica és i ha de ser una transició política. D’aquí, la necessitat de l’ètica de la transició.

En noves cartografies de l’energia, crec que des de l’inici, deixem clar que passar a produir energia a partir de fonts renovables, en si mateix, no significaria la transició; significaria un canvi de fonts energètiques -de energia fòssil i nuclear a renovables-, però no un canvi en el model energètic, que és una cosa molt més amplia i complexa. Dit d’una altra manera, si els actuals monopolis energètics, especialment els elèctrics, controlessin mega instal·lacions eòliques i solars, connectant-hi “els seus” cables i venent-nos l’electricitat en les seves condicions, tot seguiria igual. Sobretot si ens limitem a fer adaptacions, sense crear coses diferents. Per exemple, una cosa com canviar el cotxe de motor de combustió per un d’elèctric.

En aquest cas, els tres canvis rellevants serien: a) la pèrdua de rellevància dels territoris dels anomenats països productors i, amb això, un canvi fonamental en la geopolítica del petroli i en la definició dels espais geo-energètics mundials; b) el traspàs de part del poder de la indústria petroliera internacional a la indústria elèctrica o energètica no fòssil; i, c) la reducció substancial de la factura energètica exterior, que com ja és ben sabut a Espanya significa al voltant, en funció de l’evolució dels preus del cru, d’uns 50.000 milions d ‘€ a l’any. Factura que per als ciutadans, segons calcula Ramon Sans del col·lectiu CMES, es tradueix en uns 125.000 milions d ‘€ a l’any.

map-of-eneropa-0051
Font: ECF, Roadmap2050
Continua llegint

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Som Energia, un instrument per a la innovació social

Per DOLORS CLAVELL NADAL

Advocada i membre del Consell Rector de Som Energia.
La cooperativa Som Energia no només s’ha convertit en una empresa gestionada amb transparència que comercialitza i produeix energia. També actua com a moviment social organitzat contra un model energètic car, irracional, ineficient i desfasat.

Al nostre país, el mercat elèctric és de molt difícil comprensió per als ciutadans degut a una excessiva complexitat normativa i una tradició de proximitat entre el poder polític i el sector, en absolut acostumat a donar explicacions i a motivar la seva actuació en base a l’interès general.
Davant d’aquest panorama, el desembre de 2010 un nucli de persones vinculades a la Universitat de Girona es van plantejar la necessitat d’aprofitar el marc legal generat per la pretesa liberalització del sector elèctric (iniciada amb la Llei 54/1997) i apostar per la creació de nous agents en el sistema. Calia trobar la via per qüestionar el model existent, però no només des de la protest, sinó des de la implicació efectiva en concretes alternatives.
Les persones impulsores del projecte, coneixedores de les experiències existents en altres països de l’entorn europeu, van decidir que el nou agent a crear havia de tenir la forma de cooperativa. I que aquesta tindria com a objectiu el consum cooperatiu d’energia, i la impulsió de projectes de generació que, a llarg termini, permetessin una correspondència entre l’energia utilitzada pels cooperativistes i la que ells mateixos generaran en les seves instal·lacions.
La idea era i és aconseguir que els ciutadans puguin implicar-se a fons en l’aposta pel canvi de model energètic, de la forma més democràtica i oberta possible. Aquesta implicació s’havia de realitzar d’acord amb l’ordenament jurídic vigent tot coneixent la seva imperfecció, ja que estar dins del sistema era una forma de conèixer-lo a fons i combatre aquesta denunciada imperfecció. Segurament aquest és un dels aspectes més interessants a analitzar sobre l’experiència iniciada, en termes d’organització i participació ciutadanes.
Continua llegint

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Bases d’una nova política energètica basada en l’eficiència i les fonts renovables

Accedeix a l’informe, elaborat pels membres de CMES, sobre les Bases d’una nova política energètica que permeti prescindir de les energies fòssils, mitjançant l’estalvi a través de l’increment de l’eficiencia en l’ús de l’energia, i prioritzant les fonts d’energia renovables fins assolir un model 100% renovable i sostenible.

Portada bases politica energètica

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

El fracking com a símptoma. Les reserves de petroli s’estan esgotant

El fracking és una tecnologia, també coneguda com de fractura hidràulica d’esquistos, que consisteix en perforas pous i injectar aigua i químics a gran pressió a l’interior de la roca per produir-ne la fractura, el que permet alliberar petites bosses d’hidrocarburs atrapats dins de la roca i la seva posterior extracció, i amb un enorme risc que la fractura de la roca comuniqui els dipòsits d’hidrocarburs i els químics injectats amb l’aigua freàtica contaminant-la irremeiablement.
Aquesta tecnologia s’ha presentat en els últims anys com a prova que el petròli no s’està esgotant i que, gràcies a aquestes i altres noves tecnologies d’extracció, es poden seguir obtenint gas i petroli sufuicientes per no haver de preocupar-se pel seu esgotament. El màxim exponent d’aquesta imatge és l’afirmació, àmpliament difosa, que (Noticia ABC) “El fracking acerca a EEUU a la independencia energética“, i que gràcies a aquesta tecnologia la producció nacional dels EUA supera ja les importacions de combustibles.
Sent cert que la producció de combustibles actual dels EUA ha augmentat gràcies al fracking, és fals que aquestes noves tecnologies demostrin que no cal preocupar-se per la fi del petroli, ja que el fet d’haver de recórrer a noves tecnologies més cares, més ineficients, i més perjudicials per al medi ambient per obtenir combustibles sols demostra que les fonts tradicionals de combustibles barats i fàcils d’extreure de forma més o menys segura, s’estan esgotant definitivament, la qual cosa obliga a recórrer a eines d’extracció més agressives per poder arribar a llocs més inaccessibles i escurar les últimes restes de magatzems de combustible fòssil restants. Així doncs la decidida aposta d’alguns països per aquesta tecnologia no és més que una acceptació implícita que el petroli tradicional s’està esgotant.
Però, ¿pot realment el fracking substituir els pous tradicionals de petroli i ser la base energètica del futur? Per respondre a aquesta pregunta cal saber si el fracking pot mantenir un ritme constant de producció almenys durant les properes dècades. La resposta a aquesta pregunta és que no, segons un complet i rigorós informe titulat “Fracking, tecnologia, impactes i economía” redactat per l’enginyer, professor de la UPC, i president de CMES Carles Riba, i en base a estudis científics de tot el món.
Segons les dades disponibles, cada nou pou de fracking perforat redueix el seu ritme d’extracció entre el 50% i el 70% només durant el primer any, i als tres anys de la seva perforació ja s’ha reduït la seva capacitat d’extracció entre el 75% i el 90%, quedant llavors pràcticament esgotat, el que obliga al seu abandonament i a la perforació d’un nou pou en una altra zona propera. Per tant cada tres anys cal tancar tots els pous de fracking i obrir nous pous en àrees verges. A aquest ritme en molt pocs anys s’hauran esgotat totes les regions aptes per a aquestes tècniques d’extracció, deixant rere seu enromes extensions de terreny amb aigües fráticas contaminades i basses plenes de residus. L’actual producció massiva de petroli i gas mitjançant fracking no és més que una bombolla impulsada pels alts preus del carburant, que està esgotant ràpidament les reserves accessibles mitjançant aquesta tècnica. Per tant aquesta tecnologia no és una alternativa de futur per a l’obtenció de l’energia que la nostra societat necessita, sinó un últim esforç de postergar l’inevitable fi de les energies fòssils en les pròximes dècades.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La preocupació per l’energía es reflexa en els mitjans. Articles destacats

Cada vegada apareixen més notícies a la premsa tradicional relacionades amb l’energia. El seu cost comença a ser un problema per a ciutadans i empreses, i el control de les cada vegada més escasses fonts d’energia fòssil generen conflictes polítics i guerres. El control de l’energia s’ha assenyalat com un factor determinant en la guerra de l’Iraq, o el conflicte armat de Ucraína.
També els voluminosos beneficis de les empreses energètiques i els seus influències en la política desperten l’interès dels mitjans, així com altres factors que generen polèmica i preocupació entre la ciutadania com és el fraking, l’energia nuclear o les prospeccions enfront de les nostres costes.
Exemple d’aquestes notícies són els següents articles que des CMES recomanem.

NOTICIA 1
INFOLIBRE: La unió energètica que planteja Brusel·les xoca amb l’aposta espanyola pel gas i el carbó
NOTICIA 2
LA VANGUARDIA: El futur de les renovables
NOTICIA 3
INFOLIBRE: El tribunal de comptes alerta que el cost del tractament de residus nuclears recaurà sobre generacions futures

Resum de la notícia 1
En ella se’ns explica que la política oficial de la Unió Europea és la de reduir la dependència energètica de dels països europeus, que actualment necessiten importar el 53% de l’energia que consumeixen, principalment mitjançant el decidit impuls de les energies renovables. No obstant això la política empresa per l’actual govern d’Espanya ha estat totalment la contrària. Tot i importar Espanya el 70% de l’energia que consumeix, el que suposa la sortida de 50.000 milions d ‘€ anuals del país, s’han imposat des del govern normes que han provocat una aturada en sec en la instal·lació de tot tipus d’energies renovables, alhora que s’ha impulsat el consum d’energies fòssils, emprenent una direcció totalment oposada a la línia indicada per la Unió Europea.
Per exemple en l’últim any, la producció d’electricitat per mitjà de la crema de carbó va suposar el 16,4% del total generat, mentre que el gener del 2015 aquesta font d’energia ha generat el 21,7% del total d’electricitat generat .
Totes les iniciatives del govern indiquen que aquest és el camí que s’ha decidit a emprendre, com ho demostra l’aposta pel fraking, o les prospeccions petrolíferes davant les costes canàries, mentre s’intenta aniquilar el sector de les energies renovables.

Resum de la notícia 2
Aquest article ens informa que tres prestigiosos bancs d’inversió han pronosticat que d’aquí a tres anys podria ser més rendible per als consumidors instal·lar les seves pròpies plaques fotovoltaiques generadores d’electricitat, i un sistema de bateries, de continuar comprant l’electricitat a les grans empreses distribuïdores d’electricitat, el que posaria en perill el seu model de negoci. És a dir que la baixada dels costos i l’augment d’eficiència dels sistemes de generació renovable dels convertiran en una alternativa més barata que l’energia de la xarxa elèctrica.
Això podria ser una veritable revolució que conduiria inevitablement a la fallida de les grans empreses energètiques per la baixada d’ingressos que suposaria i el seu alt endeutament. L’article alerta que potser aquestes previsions són la raó última per la qual, en el cas espanyol, el govern ha imposat tantes traves administratives i tantes taxes a l’autogeneració, arribant fins i tot a amenaçar amb crear el que s’ha batejat com a impost al sol, que han convertit l’autogeneració elèctrica en virtualment inviable

Resum de la notícia 3
La tercera notícia destacada per CMES informa els lectors que el Tribunal de Comptes ha advertit al govern que el sistema mitjançant el qual les empreses gestores de les centrals nuclears d’Espanya es fan càrrec dels costos de tractament dels residus és insuficient i no obté els recursos suficients per sufragar l’elevat cost d’aquest tractament, que recordem requereix del confinament i la vigilància dels residus durant milers d’anys. Per tant el cost d’aquest tractament dels residus recaurà sobre les arques públiques en un futur hi, i per tant en la butxaca de les futures generacions, havent-se lliurat les empreses que han generat aquests residus de sufragar el seu tractament complet, el que està expressament prohibit per la legislació.
Només entre el 2010 i el 2085 les empreses hauran aportat un 28% menys dels recursos calculats com a necessaris per al tractament dels residus, i els costos futurs més enllà d’aquesta data no poden ser previstos encara, de manera que la factura per a les arques públiques no pot ser ni tan sols calculada.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La trasició energètica és possible i beneficiosa. Vuit publicacions científiques ho confirmen

Les energies fòssils s’estan esgotant. Amb el ritme de consums actual les reserves mundials s’hauran exhaurit abans del 2060, com es demostra en el llibre “Recursos energètics i crisi” de l’editorial Octaedro, escrit pel professor de la UPC i president de CMES Carles Riba, i com es mostra en el següent gràfic.
01_A_V02
Alguns es refugien en negar l’evidència científica que suposa l’esgotament dels recursos fòssils, mentre es veuen obligats a recórrer a tecnologies cada cop més complexes, com el fracking, per extreure uns recursos cada cop més escassos. Altres proposen l’energia nuclear con a solució, obviant que també consumeix un recurs fòssil molt escàs con és l’urani, que s’esgotarà en les properes dècades. També hi ha qui proposa falses solucions, com la captura de CO2, per permetre seguir cremant carbó sense emetre contaminació a l’atmosfera, una tecnologia que no impedirà que les reserves fòssils de carbó s’acabin a mitjans d’aquest segle.
Davant d’aquest escenari, la única solució viable es fer una transició energètica cap a un model energètic sostenible basat en les energies renovables.
Al contrari del que molta gent opina, les energies renovables son, avui en dia, una alternativa real que permetria cobrir tota la demanda energètica i prescindir del recursos fòssils, amb la conseqüent reducció de les emissions de contaminats i, sorprenentment per a molts, representat un enorme estalvi econòmic per a tots aquells països que no disposen de reserves d’energia fòssil.
Portades A continuació adjuntem una llista d’enllaços a articles científics i publicacions d’arreu del món que analitzen, en profunditat i amb rigor, i que demostren la viabilitat i conveniència d’emprendre immediatament una transició cap a un model energètic basat completament en les energies renovables.

Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Tot el món.
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Europa
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Dinamarca
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Bèlgica
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Alemanya
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Holanda
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: California
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Xina, Japó i Corea

Tots aquests articles i publicacions sostenen que, en cada un dels seus àmbits d’estudi, la transició energètica cap a un model 100% renovable es una solució, no només viable, sinó beneficiosa. A més sorprèn que tots ells utilitzin la data de 2050 com a límit temporal per fer la transició, precisament abans de l’esgotament de les energies fòssils previst com a màxim per l’any 2060.
Tots aquests articles arriben a conclusions similars a les de l’estudi publicat en el llibre “El col·lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, on s’exposa la proposta de transició cap a un model energètic sostenible TE21 proposat per CMES com a solució pel cas català, espanyol i europeu, en front de l’esgotament de les energies fòssils, proporcionant a la vegada una molt substancial millora econòmica al reduir les sortides de capital, augmentar la independència energètica dels països i ciutadans, i realitzant fortes inversions locals en tecnologia i mà d’obra especialitzada amb alt valor afegir, aconseguint uns estalvis econòmics astronòmics en pocs anys.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Resum de la jornada de reflexió de CMES a Manlleu

01

El pasat dissabte 31 de gener de 2015, el Col·lectiu per a un nou Model Energètic Social i Sostenible CMES, ens vam reunir en una jornada de reflexió per redefinir estructures i estratègies, ja que el creixement de la nostra organització ha fet que ens haguem d’adaptar a noves formes de treballar que ens permetin afrontar nous reptes.
La jornada de reflexió va tenir lloc al Museu del Ter, a Manlleu, que amablement ens va cedir un espai, i també ens va permetre gaudir de la seva exposició de la industria tèxtil que durant més de 100 anys es va aprofitar de la energía del riu Ter per crear una potent indústria. Sens dubte un entorn ideal per parlar de l’aprofitament de la energía renovable que CMES proposa.
La jornada de reflexió va començar amb una breu exposició de la història i tasca desenvolupada pel Museu del Ter, a càrrec del coordinador del Centre d’estudis dels Rius Mediterranis i del Museu del riu Ter Marc Ordeix.
A continuació el president de CMES Carles Riba va fer un breu repàs a la tasca desenvolupada per CMES des de la seva fundació i, després de la intervenció del vicepresident de CMES Ramón Sans, es va procedir a debatre les propostes de nova organització interna i dels nous objectius a assolir.

02

Un taller participatiu va permetre al membres del Col·lectiu proposar nous reptes i organitzarse per tal d’assolir-los.
Després d’un dinar amb productes de proximitat realitzat en les pròpies instal·lacions del Museu, es va constituir l’Assamblea General de CMES on es van aprovar les noves estructures i objectius que s’havien discutit durant el matí.
Així doncs després d’aquesta jornada, CMES s’ha renovat i dotat de noves eines per tal d’aprofitar millor l’energía dels seus membres, per permetre’ns assolir el nostre objectiu últim d’influenciar la opinió pública i les persones amb responsabilitats, des del rigor tècnic i la informació veraç i contrastada, tant pels professionals de reconegut prestigi que s’integren en CMES, com per altres estudis realitzats per professionals independents.

IMG_1174

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+