La transició energètica a escala municipal. L’exemple de Rubí

El passat dilluns 20 de Juny, dintre del cicle de ponències que organitza CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Sostenible), vam gaudir de la presencia de Carme García Lores, llicenciada en Història Contemporània i ex-alcaldessa de Rubí, municipi de 75.000 habitants, que va exposar la seva experiència en la implantació del programa de transició energètica Rubí Brilla durant la seva etapa com a alcaldessa de de Rubí.

El projecte es va plantejar amb la intenció de combatre els efectes de la crisis, i de generar una nova economia no depenent de l’increment del consum energètic, que es una de les raons que s’amaga darrera de l’actual crisis. Per tal de difondre aquests conceptes entre la ciutadania, l’Ajuntament va publicar el següent vídeo:

En només 8 anys, del 2008 al 2016, el programa Rubí Brilla ha permès no només assolir els objectius de reducció del consum energètic i de l’impacte ambiental sinó que també ha permès reduir les despeses tant de l’administració com d’empreses privades, alliberant així recursos per poder fer inversions en eficiència energètica que permetessin a la vegada reduir encara més el consum energètic, i generar activitat econòmica i ocupació durant els pitjors anys de la crisis. Tot això ha convertit Rubí en un referent no només nacional, sinó també internacional, que ha sigut guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, i s’ha convertit en un exemple per altres municipis que estan començant a implantar les mesures aplicades a Rubí.

El projecte Rubí Brilla ha treballat en cinc àrees diferents que son el propi Ajuntament i totes les entitats i serveis que en depenen, per una altre banda la industria, que te un gran pes en el municipi de Rubí, així com el sector domèstic, el comerç i també la pobresa energètica.

Aquestes cinc àrees han sigut tractades amb una metodologia de treball que la pròpia Carme defineix com aplicar el sentit comú. La primera mesura en tots els casos era fer una auditoria energètica, per tal de conèixer exactament quants diners es destinaven al consum energètic, i a on es concentrava el major cost, permetent detectar ineficiències.

Només durant el primer any, i sense fer cap inversió, simplement modificant les potències energètiques contractades i fent una millor regulació dels equips, sobretot de climatització, es van assolir importants estalvis que es van poder reinvertir en els anys següents fent encara més grans els estalvis tant econòmics com energètics.

Aquestes mesures, que es van iniciar en la pròpia administració, es van estendre a les escoles, col·lectius, que eren recompensats amb part dels diners estalviats, i també a les empreses privades que es van adonar del potencial estalvi econòmic que aquestes mesures podien suposar, però sempre requerint de la participació dels usuaris i dels agents implicats, ja que aquesta mena de mesures requereixen de la col·laboració dels propis usuaris per tenir èxit.

En poques paraules, l’eficiència energètica va impregnar totes les decisions administratives de l’ajuntament, i els seus beneficis van ser explicats i traslladats a la ciutadania que es abocar també a assolir aquest objectiu comú.

Gràcies a aquestes i d’altres mesures Rubí ha aconseguit, entre d’altres coses, tenir tota la flota de vehicles municipals 100% elèctrica, i estacions de recàrrega solar, haver instal·lat sistemes de monitorització del consum del seus principals edificis públics, haver impulsat el primer congrés nacional pel canvi de model energètic, haver aconseguit que tota l’electricitat consumida per l’ajuntament estigui certificada com energia 100% renovable i amb un estalvi de més de 200.000 € respecte als concursos anteriors on no es demanava aquest requisit, haver fet inversions en cases particulars de persones en situació de pobresa energètica, haver reduït en més d’un 35% el consum energètic de les escoles adscrites al programa, etc.

En paraules de la Carme, la transició energètica es com aprendre a llegir, un cop ho comprens ja no es pot tornar enrere. Quan aprendrem a llegir aquest nou futur?

Si voleu una informació més completa i detallada, podeu consultar la presentació adjunta en el següent enllaç:

RUBI BRILLA_petit2

La trasició energètica és possible i beneficiosa. Vuit publicacions científiques ho confirmen

Les energies fòssils s’estan esgotant. Amb el ritme de consums actual les reserves mundials s’hauran exhaurit abans del 2060, com es demostra en el llibre “Recursos energètics i crisi” de l’editorial Octaedro, escrit pel professor de la UPC i president de CMES Carles Riba, i com es mostra en el següent gràfic.
01_A_V02
Alguns es refugien en negar l’evidència científica que suposa l’esgotament dels recursos fòssils, mentre es veuen obligats a recórrer a tecnologies cada cop més complexes, com el fracking, per extreure uns recursos cada cop més escassos. Altres proposen l’energia nuclear con a solució, obviant que també consumeix un recurs fòssil molt escàs con és l’urani, que s’esgotarà en les properes dècades. També hi ha qui proposa falses solucions, com la captura de CO2, per permetre seguir cremant carbó sense emetre contaminació a l’atmosfera, una tecnologia que no impedirà que les reserves fòssils de carbó s’acabin a mitjans d’aquest segle.
Davant d’aquest escenari, la única solució viable es fer una transició energètica cap a un model energètic sostenible basat en les energies renovables.
Al contrari del que molta gent opina, les energies renovables son, avui en dia, una alternativa real que permetria cobrir tota la demanda energètica i prescindir del recursos fòssils, amb la conseqüent reducció de les emissions de contaminats i, sorprenentment per a molts, representat un enorme estalvi econòmic per a tots aquells països que no disposen de reserves d’energia fòssil.
Portades A continuació adjuntem una llista d’enllaços a articles científics i publicacions d’arreu del món que analitzen, en profunditat i amb rigor, i que demostren la viabilitat i conveniència d’emprendre immediatament una transició cap a un model energètic basat completament en les energies renovables.

Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Tot el món.
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Europa
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Dinamarca
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Bèlgica
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Alemanya
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Holanda
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: California
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Xina, Japó i Corea

Tots aquests articles i publicacions sostenen que, en cada un dels seus àmbits d’estudi, la transició energètica cap a un model 100% renovable es una solució, no només viable, sinó beneficiosa. A més sorprèn que tots ells utilitzin la data de 2050 com a límit temporal per fer la transició, precisament abans de l’esgotament de les energies fòssils previst com a màxim per l’any 2060.
Tots aquests articles arriben a conclusions similars a les de l’estudi publicat en el llibre “El col·lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, on s’exposa la proposta de transició cap a un model energètic sostenible TE21 proposat per CMES com a solució pel cas català, espanyol i europeu, en front de l’esgotament de les energies fòssils, proporcionant a la vegada una molt substancial millora econòmica al reduir les sortides de capital, augmentar la independència energètica dels països i ciutadans, i realitzant fortes inversions locals en tecnologia i mà d’obra especialitzada amb alt valor afegir, aconseguint uns estalvis econòmics astronòmics en pocs anys.

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

Greenpeace confirma CMES. La transició energètica beneficia la economia

Greempeace

Segons un recent estudi elaborat per Greenpeace per la consultora Abay titulat “La recuperació econòmica amb renovables” i que ha estat difós en nombrosos mitjans de comunicació, fer una intensa transició energètica cap a les renovables, com la plantejada en la proposta TE21 de CMES, no només és possible sinó beneficiós per a l’economia d’Espanya, confirmant així els càlculs publicats al llibre “El col·lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla

Segons aquest estudi de Greenpeace és possible generar tres milions de llocs de treball entre 2015 i 2030, i a la vegada aconseguir una rebaixa en la factura energètica mitjana de les llars del 34% (25% en la de la llum), aconseguir un descens de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 75% respecte a 2012 i un augment de dos punts percentuals del PIB. La transició requeriria invertir 19.500 milions d’euros anuals per canviar el model energètic i orientar cap a les energies renovables fins a aconseguir un sistema elèctric basat en un 95% en les energies netes.

L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) ens dóna la raó: El canvi a un model renovable suposa un extraordinari estalvi econèmic

Des que, el novembre de 2012, Ramon Sans Rovira va presentar per primera vegada el seu projecte de transició energètica, CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible) hi va saber veure tant la importància del missatge com el rigor del discurs i, des d’aleshores, s’hi ha adherit i l’ha defensat com a propi. En aquella primera presentació, Ramon Sans ja anunciava que la transició a un model energètic 100% renovable no només és necessària –com es dedueix de la lectura del llibre Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles, de Carles Riba Romeva– sinó que també és possible tècnicament alhora que presenta innombrables avantatges des del punt de vista mediambiental i, també de forma molt més cridanera, des de la més rigorosa anàlisi econòmica. De fet, l’estudi preveu que, entre 2015 i 2050, Europa podria arribar a acumular un estalvi de setze milions de milions de dòlars.
Continua llegint

La IEA confirma que les energies renovables reduirien la factura energètica

L’Agència Internacional de l’Energia, o IEA segons les seves sigles en anglès, confirma els resultats dels estudis de CMES. Fer la transició energètica de les energies fòssils cap a les energies renovables permetria estalviar fins a 71 bilions de $ (71.000.000.000.000) a l’economia mundial fins a l’any 2050.
D’aquesta organització en son membres els governs de 29 països (principalment Europa, EEUU, Japó i Corea del Sud). Es va fundar arran de la crisis del petroli de l’any 1973, i vetlla per garantir un subministrament regular i econòmic d’energia als seus membres. Periòdicament publica estudis relacionats amb l’energia, i en la seva última publicació ha corroborat les tesis de CMES. Seguir amb el model energètic no renovable actual provocarà grans pèrdues econòmiques, a més de greus problemes ambientals i un increment de la temperatura planetària. La solució que proposa la IEA no es altre que la transició cap a l’energia renovable, tot i que insisteix en algunes solucions que, des de CMES considerem falses, com es la captura de carboni combinada amb la crema de gas.
Si voleu conèixer la posició de CMES podeu llegir el llibre que hem publicat titulat “El col·lapse és evitable“, i si voleu consultar el contingut complet de l’informe de la IEA podeu seguir el següent enllaç, o visitar el web de la IEA on també s’ofereixen tota mena de dades interessants referents a l’energia, de la que adjuntem un exemple.

Perdues

La imatge adjunta es un exemple de les dades que ofereix el web de la IEA, i mostra com bona part de l’energia que contenen les fonts energètiques es perd en les conversions energètiques (pèrdues indicades en color gris fosc).

Punt d’inflexió de la transició energètica

Durant les darreres dècades, les energies renovables han anat madurant, i els seus costos d’explotació s’han anat reduint.
Al mateix temps les energies no renovables han vist com els jaciments més rendibles s’han anat esgotant, i per tant els seus costos d’explotació s’incrementaven. Aquesta tendència s’està accelerant, i només pot conduir-nos a un punt d’inflexió en el que les energies no renovables resultin econòmicament més cares que les energies renovables, eliminant-se d’aquesta manera l’ultima barrera per a la seva implantació massiva.
En un interessantíssim article que adjuntem, Chris Nelder (analista i consultor energètic) exposa els indicis que, segons creu, apunten a que aquest punt d’inflexió ja s’ha assolit, i que l’hegemonia de les grans empreses del sector energètic no renovable està a punt de decaure.
Com sempre us convidem doncs a llegir aquest anàlisis.

Nelder-The energy transition-ca

Resposta de la Generalitat a la carta enviada per Eurosolar i CMES respecte a la situació energètica

La Generalitat de Catalunya, a través del departament de presidència, ha respost a la carta que Eurosolar i CMES varen adreçar al president Artur Mas. Desde CMES volem agraïr que se’ns hagi atès, i també volem compartir amb els nostres lectors la carta de resposta rebuda, que procedim a transcriure.

Continua llegint

EL SISTEMA ELÈCTRIC ESPANYOL. L’INTENT DE DEMORAR LA INELUDIBLE GENERACIÓ EN ENERGIES RENOVABLES

Jordi Pujol Soler (Enginyer industrial)

A continuació s’exposen unes  dades sobre el sistema elèctric  de l’Estat espanyol, per  situar i contextualitzar la nova legislació sobre les energies renovables i el  tema tarifari, volgudament complex i abstrús:

Continua llegint

L’ENERGIA I LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA D’EUROPA

LA FACTURA ENERGÈTICA

Benvolguts Lectors , ens fem ressò en aquestes pàgines de l’últim post que Javier García Breva ha publicat al bloc de la revista digital Energies Renovables. En el post defensa una tesi llargament defensada per CMES, com ara la necessitat d’escometre un canvi de model energètic si no volem que l’Economia dels països europeus, particularment la d’Espanya o Catalunya, segueixi sotmesa a una enorme pressió con a conseqüència de la factura energètica que han suportar. Continua llegint