CMES col·labora amb l’Associació de Micropobles de Catalunya per la implantació efectiva de la TE21

Des de l’Àrea de Política Energètica del Col·lectiu CMES s’està col·laborant amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa més de 500 población de Catalunya de menys de 500 habitants cada una, per tal d’estudiar la implantació de la Transició Energètica cap a un model 100% renovable en cada un d’aquests pobles, inspirant-se en la proposta de transició energètica TE21, publicada en el llibre “El col·lapse es evitable” de Ramon Sans (vicepresident de CMES) de l’editorial Octaedro.

http://www.micropobles.cat/

Fruit d’aquesta col·laboració una desena de pobles ja s’han mostrats interessats en aquesta iniciativa.

Així doncs el col·lectiu CMES col·laborarà amb Argençola, Abella de la Conca, Torrebesses, Lluçà, Ordis, Senan, El Brull, Castellolí i Vilanova de Prades i d’altres per tal d’analitzar les seves necessitats i els recursos dels que disposa cada un, així com els resídus que generen per tal de valoritzar aquests resídus i les possibles tecnologies implantables per a la generació de l’autosuficiència energètica.En una fase posterior també s’estudiarà la implantació de la movilitat sostenible.

Esperem que l’experiència i l’exemple d’aquests micropobles, a la vanguardia de la transició cap a un model energètic 100% renovable integrat en l’entorn, s’extengui i serveixi d’inspiració per d’altres pobles i ciutats.

Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

Resposta innovadora al repte de l’emmagatzematge d’energia elèctrica renovable

Dintre del Workshop organitzat per CMES el passat dia 15 de juny, titulat Idees Genials Energètiques, on es van proposar i analitzar diferents propostes innovadores orientades a facilitar la transició energètica, es va exposar la següent proposta de Ramon Sans Rovira, Vicepresident de CMES. La proposta es una solució prevista per emmagatzemar energia: el que anomena Centrals Compactes d’Hidrogen (CCH).

Hidrogen

Les CCH poden ser l’aposta definitiva per enfocar de manera molt evident la Transició Energètica TE21 vers les Renovables, defensada per CMES, i descrita en el llibre també de Ramon Sans: “El col · lapse és evitable” de l’editorial Octaedro.

Les energies renovables ja han demostrat que poden ser la única font d’energia de futur de la nostra societat. Ho demostra el fet que els aerogeneradors instal·lats a la península ibèrica ja son capaços de cobrir prop del 25% de tota la demanda d’energia elèctrica, i que les energies renovables en conjunt proporcionen actualment la meitat de l’energia elèctrica que gastem.

A pesar d’això, per completar la transició energètica cap a un model de generació, totalment renovable, cal superar dos colls d’ampolla tecnològics:

El primer coll d’ampolla es que les energies renovables tenen una producció variable que depèn de les condicions atmosfèriques, i que no pot adaptar-se als temps de les necessitats del consum, que també son variables. Aquesta doble fluctuació de la generació i la demanda es regula actualment engegant o desconnectant centrals hidràuliques i centrals que cremen combustibles fòssils per tal que en cap moment sobri o falti energia elèctrica. Com que el vent o el sol no es poden engegar o apagar a discreció, per poder prescindir totalment de l’energia fòssil, cal acumular energia elèctrica durant les hores del dia o el mesos de l’any de més producció, per tal de consumir-la durant les hores o dies de major consum.

El segon coll d’ampolla es que una part important del consum energètic actual es dedica al transport tant de persones com de mercaderies, ja sigui per terra, mar o aire, mitjançant vehicles que consumeixen combustibles fòssils, i que caldrà substituir per vehicles elèctrics, la majoria amb acumulació ja sigui de bateria o d’hidrogen.

Existeixen diferents tecnologies que permeten aquesta acumulació però la que ofereix una major versatilitat i capacitat és l’hidrogen com a vector energètic. El seu principi de funcionament es simple, es consumeix energia elèctrica per produir hidrogen extret de l’aigua mitjançant hidròlisis que es comprimeix i emmagatzema. Quan es vol recuperar una part de l’energia invertida en la producció d’aquest hidrogen, es descomprimeix i es torna a combinar amb l’oxigen a través de cèl·lules d’hidrogen, alliberant electrons i aigua, i produint energia elèctrica. Aquesta es una tecnologia molt neta i actualment te un grau de desenvolupament tecnològic molt elevat, que malauradament no s’h implementat per raons diverses. Tanmateix cal qualificar aquesta tecnologia de prometedora i cal seguir investigant per tal de poder fer el salt definitiu i alliberar-nos totalment de l’energia fòssil.

Les Centrals Compactes d’Hidrogen proposades per Ramon Sans, en curs de patent, consisteixen en uns elements compactes, tipus contenidors, totalment modulars, de dimensions diverses i aparellables o apilables, que permetran, en un sol conjunt, convertir l’electricitat sobrant de renovables, en hidrogen, emmagatzemar-lo durant llargs o curts períodes de temps i regenerar-lo en forma d’electricitat quan convingui.
En una primera configuració bàsica GMR (Generador-Magatzem-Regenerador) cada una d’aquestes centrals tindrà una unitat d’hidròlisis, un compressor i un dipòsit de magatzematge, així com una cèl·lula regeneradora d’energia. Aquestes centrals consumirien energia elèctrica de renovables o de xarxa per fabricar i acumular hidrogen quan hi hagués un excés de producció, per exemple durant els dies ventosos, i duran els dies de poca producció es convertirien en petites centrals modulars generadores d’electricitat que suplirien tota aquella energia demandada que no pogués ser satisfeta per les fonts d’energia renovable. Les GMR es podrien distribuïr a cada barri, edifici o vivenda, aprop dels punts de consum, de manera que es minimitzarien les línies elèctriques, i per tant les pèrdues, de transport d’energia elèctrica.
Una segona configuració bàsica seria anomenada GMD (Generador-Magatzem-Dispensador d’hidrogen), ubicable a les actuals estacions de combustibles que seria la font de subministre per vehicles d’hidrogen que ja son produïts per la majoria de fabricants d’automoció i que en el futur poden impulsar camions, vaixells i avions.
Una tercera configuració M (Magatzem), seria complementaria i aparellable o apilable a qualsevol de les dues anteriors GMR o GMD, a fi d’augmentar de manera molt considerable la capacitat de Magatzem. Es contempla també la opció de unitats M (Magatzem) mòbils.
Mitjançant una combinació de GMR i M també seria possible crear unitats reguladores modulars connectades a la xarxa elèctrica. o unitats bàsiques de Car-Sharing.

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

Greenpeace confirma CMES. La transició energètica beneficia la economia

Greempeace

Segons un recent estudi elaborat per Greenpeace per la consultora Abay titulat “La recuperació econòmica amb renovables” i que ha estat difós en nombrosos mitjans de comunicació, fer una intensa transició energètica cap a les renovables, com la plantejada en la proposta TE21 de CMES, no només és possible sinó beneficiós per a l’economia d’Espanya, confirmant així els càlculs publicats al llibre “El col·lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla

Segons aquest estudi de Greenpeace és possible generar tres milions de llocs de treball entre 2015 i 2030, i a la vegada aconseguir una rebaixa en la factura energètica mitjana de les llars del 34% (25% en la de la llum), aconseguir un descens de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 75% respecte a 2012 i un augment de dos punts percentuals del PIB. La transició requeriria invertir 19.500 milions d’euros anuals per canviar el model energètic i orientar cap a les energies renovables fins a aconseguir un sistema elèctric basat en un 95% en les energies netes.

Plantes energètiques pioneres a Andalusia

El passat mes de març, alguns representants del CMES, Carles Riba Romeva, Ramon Sans Rovira i Josep Puig Boix, es van desplaçar fins a Andalusia amb motiu de la celebració de la taula rodona “La transició energètica del segle XXI”, en la qual col · laboraven també Elisa Pulla Escobar i Ana Moreno Pacheco, actuals membres del CMES.
Arran de la visita, vam recórrer alguns punts d’interès energètic de la geografia andalusa, de manera que poguéssim veure de primera mà les tecnologies actuals d’aprofitament del potencial d’Energies Renovables que posseeix la regió.

La primera parada de turisme energètic va ser la Plataforma Solúcar, situada a l’entorn de Sanlúcar la Major, Sevilla. La Plataforma Solucar és la plataforma solar d’Europa, a través de la qual, Abengoa Solar opera comercialment 183 MW d’energia produïda per tecnologia solar tèrmica de concentració.
Continua llegint

Punt d’inflexió de la transició energètica

Durant les darreres dècades, les energies renovables han anat madurant, i els seus costos d’explotació s’han anat reduint.
Al mateix temps les energies no renovables han vist com els jaciments més rendibles s’han anat esgotant, i per tant els seus costos d’explotació s’incrementaven. Aquesta tendència s’està accelerant, i només pot conduir-nos a un punt d’inflexió en el que les energies no renovables resultin econòmicament més cares que les energies renovables, eliminant-se d’aquesta manera l’ultima barrera per a la seva implantació massiva.
En un interessantíssim article que adjuntem, Chris Nelder (analista i consultor energètic) exposa els indicis que, segons creu, apunten a que aquest punt d’inflexió ja s’ha assolit, i que l’hegemonia de les grans empreses del sector energètic no renovable està a punt de decaure.
Com sempre us convidem doncs a llegir aquest anàlisis.

Nelder-The energy transition-ca

EL SISTEMA ELÈCTRIC ESPANYOL. L’INTENT DE DEMORAR LA INELUDIBLE GENERACIÓ EN ENERGIES RENOVABLES

Jordi Pujol Soler (Enginyer industrial)

A continuació s’exposen unes  dades sobre el sistema elèctric  de l’Estat espanyol, per  situar i contextualitzar la nova legislació sobre les energies renovables i el  tema tarifari, volgudament complex i abstrús:

Continua llegint

#OLIGOPOLYOFF: COMENÇA LA REVOLUCIÓ ENERGÈTICA CIUTADANA

La Plataforma por un Nuevo Modelo Energético llança una campanya de crowdfunding per realitzar un documental que, sota el títol de #OligopolyOFF, sigui un manual d’instruccions per acabar amb el poder omnímode de l’oligopoli energètic … (vídeo en castellà).

Publicat el: 19/12/2013

Per a veure els comentaris sobre el vídeo cliqueu aquí.

EL PREU DE L’ELECTRICITAT

Para Todos La 2 – Entrevista Jorge Fabra Utray, el preu de l’electricitat

20 nov 2013

El rebut de la llum no para de pujar: l’1 d’octubre, un 3% més. I per a moltes famílies, després l’habitatge, aquest és el segon cost més costós. Malgrat els augments, sembla que no hi ha manera de reduir el que s’anomena dèficit tarifari. I, a més, si bé hi ha Continua llegint