Ramon Sans entrevistat al 3/24: al 2050 Catalunya pot ser autosuficient energèticament

En una recent entrevista al canal de notícies 3/24 el vicepresident de CMES, Ramón Sans, exposa breument la situació energètica i les alternatives de que disposem per poder dur a terme una transició energètica cap a un model 100% renovable abans del 2050.

Us recomanem doncs que visualitzeu aquesta intersant entrevista en el següent enllaç:

Entrevista a Ramón Sans al canal 3/24

En aquesta entrevista s’exposa primerament el malbaratament energètic actual del model energètic fòssil, assenyalant com la major part de l’energia que consumim es llença a l’atmòsfera en forma de calor sense aprofitar-la, de manera que només s’utilitza una quarta part de l’energia cremada, i també s’assenyala el disbarat que suposa contaminar l’atmosfera i provocar el canvi climàtic que desconeixem com de profunt i perjudicial pot arribar a ser.

En segon lloc es mostra que la transició energètica cap a un model que permeti a Catalunya ser autosuficient energèticament amb energies renovables no només es possible, sino que suposa un inmens estalvi energètic per a la ciutadania, ja que els combustibles fòssils cada any han de ser importats de l’exterior, mentre que el vent, el sol i la pluja son gratuits. En aquest context es calcula que d’aquí al 2050 la importació de combustibles fòssils ens costarà als catalans més de 1 bilió d’euros, mentre que la inversió en energies renovables necessària per autoabastir-nos d’energia requeriria només una inversió de 70.000 milions d’euros.

La única causa que està frenant el desenvolupament d’unes energies que son més ecològiques, més eficients i més econòmiques es la pressió que fan les actuals empreses energètiques que deixarien d’ingressar una enorme quantitat de diners de completar-se aquesta transició.

10 llibres per comprendre (i pal·liar) el canvi climàtic

En la cimera del clima de París ja no es discuteix si el canvi climàtic es real o no, doncs ja ningú nega la seva existència, ni tampoc quines mesures caldrien per evitar el canvi climàtic, doncs ja es irreversíble. En l’actual cimera del clima es discuteixen les mesures que caldria emprendre per limitar la pujada de la temperatura del planeta a “només” 2ºC.

Dintre d’aquest context es important que la ciutadania es conciencïi de la gravetat de la situació i de la importancia d’emprendre mesures efectives per aturar i intentar revertir els efectes del canvi climàtic, per tal que aquesta cituadania concienciada pressioni els governants per a que lluitin efectivament contra el canvi climàtic.

Recentment el diari ARA ha publicat un interessant article en el que recomanen 10 llibres que tracten el tema del canvi climàtic. Els llibres proposats son els següents:

“Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima” (Empúries, 2015)

“Cortina de fum sobre el canvi climàtic” (Librooks, 2015)

“La política del cambio climático” (Alianza, 2010)

“La meva primera guia sobre el canvi climàtic” (La Galera, 2008)

“El canvi climàtic a casa nostra” (Bromera, 2010)

“Una veritat incòmoda” (Edicions 62, 2007)

“El col·lapse és evitable” (Octaedro, 2014)

“Los 100 últimos glaciares del sur de Europa” (Besa & Keops, 2013)

“Guerres climàtiques. La lluita per sobreviure en un món que s’escalfa” (Librooks, 2013)

“El gran calentamiento. Como influyó el cambio climatico en el apogeo y caída de las civilizaciones” (Gedisa, 2009)

La Generalitat anuncia l’objectiu de completar la transició energètica abans del 2050

El Govern impulsarà un diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables.

Aquest és l’encapçalament d’un document fet públic pel departament de comunicació del Govern de Catalunya aquests primers dies del mes de juliol de 2015, disponible en el següent enllaç.
GOVERN GTAT FONTS REs
En ell s’expressa la voluntat, resumida en sis punt o eixos, d’efectuar (en paraules textuals) una «transició energètica» que asseguri «l’accés a l’energia com a dret fonamental», «la seguretat en el subministrament», i «la no dependència dels combustibles fòssils», tot prioritzant «l’autoabastament».
I tot això dins d’un marc democràtic i socialment inclusiu que «estimuli les inversions en un marc d’economia circular» a través d’una «planificació territorial per la implantació de les fonts renovables d’accés a l’energia» i la «generació de coneixement».
Ah! I a més amb la voluntat que el departament coordinador per al consens i desenvolupament sigui precisament la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, un dels primers llocs visitat pel Col·lectiu CMES per presentar, al Conseller Felip Puig, la problemàtica dels combustibles fòssils i la possibilitat d’una transició energètica exposades a través dels llibres dels nostres companys Carles Riba i Ramon Sans.
Sense cap dubte, aquests fets han de ser un motiu d’alegria, d’esperança i, per què no, també de reconeixement a totes aquelles persones que a títol individual i col·lectiu portem anys treballant en aquesta direcció.
Persones reivindicatives i constructores d’exemples de generació d’energia neta com el nostre company Pep Puig, cooperatives com Som Energia. Persones com Jordi Pujol Soler motivades per portar la Transició Energètica al camp de la docència, o jo mateix a qui fa solament 7 anys em varen qualificar de «somiador simpàtic», arrel de presentar la viabilitat d’una Menorca 100% fonts renovables.
En definitiva, per tots els companys CMES, autors del primer document de «Bases per a una política de transició energètica 100% fonts renovables», i tants altres companys i companyes que dia a dia col·laboren i empenyen, fins i tot de forma callada, aquest objectiu des de dins i també des de fora del nostre col·lectiu.
També és un fet que denota equips de govern amb sensibilitat, visió de futur i voluntat de sobirania social per decidir i construir un futur de progrés per a Catalunya com a país, fet que ens ha d’esperonar a continuar, amb més intensitat si cap, la nostra tasca per anar col·laborant a construir i difondre el que nosaltres anomenem la Transició Energètica del segle XXI, el projecte TE21.
Molta salut per a tots i sobre tot que sigui enrgÈTICA.
Eduard Furró
15 juliol 2015.

Seguint amb la graella ètica de la transició energètica

Per Aurelia Aurita, membre del col·lectiu CMES.

D’alguna manera, com sempre he anat esbossant en aquest bloc, i el subtítol del mateix així ho testifica, la transició energètica és i ha de ser una transició política. D’aquí, la necessitat de l’ètica de la transició.

En noves cartografies de l’energia, crec que des de l’inici, deixem clar que passar a produir energia a partir de fonts renovables, en si mateix, no significaria la transició; significaria un canvi de fonts energètiques -de energia fòssil i nuclear a renovables-, però no un canvi en el model energètic, que és una cosa molt més amplia i complexa. Dit d’una altra manera, si els actuals monopolis energètics, especialment els elèctrics, controlessin mega instal·lacions eòliques i solars, connectant-hi “els seus” cables i venent-nos l’electricitat en les seves condicions, tot seguiria igual. Sobretot si ens limitem a fer adaptacions, sense crear coses diferents. Per exemple, una cosa com canviar el cotxe de motor de combustió per un d’elèctric.

En aquest cas, els tres canvis rellevants serien: a) la pèrdua de rellevància dels territoris dels anomenats països productors i, amb això, un canvi fonamental en la geopolítica del petroli i en la definició dels espais geo-energètics mundials; b) el traspàs de part del poder de la indústria petroliera internacional a la indústria elèctrica o energètica no fòssil; i, c) la reducció substancial de la factura energètica exterior, que com ja és ben sabut a Espanya significa al voltant, en funció de l’evolució dels preus del cru, d’uns 50.000 milions d ‘€ a l’any. Factura que per als ciutadans, segons calcula Ramon Sans del col·lectiu CMES, es tradueix en uns 125.000 milions d ‘€ a l’any.

map-of-eneropa-0051
Font: ECF, Roadmap2050
Continua llegint

Som Energia, un instrument per a la innovació social

Per DOLORS CLAVELL NADAL

Advocada i membre del Consell Rector de Som Energia.
La cooperativa Som Energia no només s’ha convertit en una empresa gestionada amb transparència que comercialitza i produeix energia. També actua com a moviment social organitzat contra un model energètic car, irracional, ineficient i desfasat.

Al nostre país, el mercat elèctric és de molt difícil comprensió per als ciutadans degut a una excessiva complexitat normativa i una tradició de proximitat entre el poder polític i el sector, en absolut acostumat a donar explicacions i a motivar la seva actuació en base a l’interès general.
Davant d’aquest panorama, el desembre de 2010 un nucli de persones vinculades a la Universitat de Girona es van plantejar la necessitat d’aprofitar el marc legal generat per la pretesa liberalització del sector elèctric (iniciada amb la Llei 54/1997) i apostar per la creació de nous agents en el sistema. Calia trobar la via per qüestionar el model existent, però no només des de la protest, sinó des de la implicació efectiva en concretes alternatives.
Les persones impulsores del projecte, coneixedores de les experiències existents en altres països de l’entorn europeu, van decidir que el nou agent a crear havia de tenir la forma de cooperativa. I que aquesta tindria com a objectiu el consum cooperatiu d’energia, i la impulsió de projectes de generació que, a llarg termini, permetessin una correspondència entre l’energia utilitzada pels cooperativistes i la que ells mateixos generaran en les seves instal·lacions.
La idea era i és aconseguir que els ciutadans puguin implicar-se a fons en l’aposta pel canvi de model energètic, de la forma més democràtica i oberta possible. Aquesta implicació s’havia de realitzar d’acord amb l’ordenament jurídic vigent tot coneixent la seva imperfecció, ja que estar dins del sistema era una forma de conèixer-lo a fons i combatre aquesta denunciada imperfecció. Segurament aquest és un dels aspectes més interessants a analitzar sobre l’experiència iniciada, en termes d’organització i participació ciutadanes.
Continua llegint

Bases d’una nova política energètica basada en l’eficiència i les fonts renovables

Accedeix a l’informe, elaborat pels membres de CMES, sobre les Bases d’una nova política energètica que permeti prescindir de les energies fòssils, mitjançant l’estalvi a través de l’increment de l’eficiencia en l’ús de l’energia, i prioritzant les fonts d’energia renovables fins assolir un model 100% renovable i sostenible.

Portada bases politica energètica

El fracking com a símptoma. Les reserves de petroli s’estan esgotant

El fracking és una tecnologia, també coneguda com de fractura hidràulica d’esquistos, que consisteix en perforas pous i injectar aigua i químics a gran pressió a l’interior de la roca per produir-ne la fractura, el que permet alliberar petites bosses d’hidrocarburs atrapats dins de la roca i la seva posterior extracció, i amb un enorme risc que la fractura de la roca comuniqui els dipòsits d’hidrocarburs i els químics injectats amb l’aigua freàtica contaminant-la irremeiablement.
Aquesta tecnologia s’ha presentat en els últims anys com a prova que el petròli no s’està esgotant i que, gràcies a aquestes i altres noves tecnologies d’extracció, es poden seguir obtenint gas i petroli sufuicientes per no haver de preocupar-se pel seu esgotament. El màxim exponent d’aquesta imatge és l’afirmació, àmpliament difosa, que (Noticia ABC) “El fracking acerca a EEUU a la independencia energética“, i que gràcies a aquesta tecnologia la producció nacional dels EUA supera ja les importacions de combustibles.
Sent cert que la producció de combustibles actual dels EUA ha augmentat gràcies al fracking, és fals que aquestes noves tecnologies demostrin que no cal preocupar-se per la fi del petroli, ja que el fet d’haver de recórrer a noves tecnologies més cares, més ineficients, i més perjudicials per al medi ambient per obtenir combustibles sols demostra que les fonts tradicionals de combustibles barats i fàcils d’extreure de forma més o menys segura, s’estan esgotant definitivament, la qual cosa obliga a recórrer a eines d’extracció més agressives per poder arribar a llocs més inaccessibles i escurar les últimes restes de magatzems de combustible fòssil restants. Així doncs la decidida aposta d’alguns països per aquesta tecnologia no és més que una acceptació implícita que el petroli tradicional s’està esgotant.
Però, ¿pot realment el fracking substituir els pous tradicionals de petroli i ser la base energètica del futur? Per respondre a aquesta pregunta cal saber si el fracking pot mantenir un ritme constant de producció almenys durant les properes dècades. La resposta a aquesta pregunta és que no, segons un complet i rigorós informe titulat “Fracking, tecnologia, impactes i economía” redactat per l’enginyer, professor de la UPC, i president de CMES Carles Riba, i en base a estudis científics de tot el món.
Segons les dades disponibles, cada nou pou de fracking perforat redueix el seu ritme d’extracció entre el 50% i el 70% només durant el primer any, i als tres anys de la seva perforació ja s’ha reduït la seva capacitat d’extracció entre el 75% i el 90%, quedant llavors pràcticament esgotat, el que obliga al seu abandonament i a la perforació d’un nou pou en una altra zona propera. Per tant cada tres anys cal tancar tots els pous de fracking i obrir nous pous en àrees verges. A aquest ritme en molt pocs anys s’hauran esgotat totes les regions aptes per a aquestes tècniques d’extracció, deixant rere seu enromes extensions de terreny amb aigües fráticas contaminades i basses plenes de residus. L’actual producció massiva de petroli i gas mitjançant fracking no és més que una bombolla impulsada pels alts preus del carburant, que està esgotant ràpidament les reserves accessibles mitjançant aquesta tècnica. Per tant aquesta tecnologia no és una alternativa de futur per a l’obtenció de l’energia que la nostra societat necessita, sinó un últim esforç de postergar l’inevitable fi de les energies fòssils en les pròximes dècades.

La preocupació per l’energía es reflexa en els mitjans. Articles destacats

Cada vegada apareixen més notícies a la premsa tradicional relacionades amb l’energia. El seu cost comença a ser un problema per a ciutadans i empreses, i el control de les cada vegada més escasses fonts d’energia fòssil generen conflictes polítics i guerres. El control de l’energia s’ha assenyalat com un factor determinant en la guerra de l’Iraq, o el conflicte armat de Ucraína.
També els voluminosos beneficis de les empreses energètiques i els seus influències en la política desperten l’interès dels mitjans, així com altres factors que generen polèmica i preocupació entre la ciutadania com és el fraking, l’energia nuclear o les prospeccions enfront de les nostres costes.
Exemple d’aquestes notícies són els següents articles que des CMES recomanem.

NOTICIA 1
INFOLIBRE: La unió energètica que planteja Brusel·les xoca amb l’aposta espanyola pel gas i el carbó
NOTICIA 2
LA VANGUARDIA: El futur de les renovables
NOTICIA 3
INFOLIBRE: El tribunal de comptes alerta que el cost del tractament de residus nuclears recaurà sobre generacions futures

Resum de la notícia 1
En ella se’ns explica que la política oficial de la Unió Europea és la de reduir la dependència energètica de dels països europeus, que actualment necessiten importar el 53% de l’energia que consumeixen, principalment mitjançant el decidit impuls de les energies renovables. No obstant això la política empresa per l’actual govern d’Espanya ha estat totalment la contrària. Tot i importar Espanya el 70% de l’energia que consumeix, el que suposa la sortida de 50.000 milions d ‘€ anuals del país, s’han imposat des del govern normes que han provocat una aturada en sec en la instal·lació de tot tipus d’energies renovables, alhora que s’ha impulsat el consum d’energies fòssils, emprenent una direcció totalment oposada a la línia indicada per la Unió Europea.
Per exemple en l’últim any, la producció d’electricitat per mitjà de la crema de carbó va suposar el 16,4% del total generat, mentre que el gener del 2015 aquesta font d’energia ha generat el 21,7% del total d’electricitat generat .
Totes les iniciatives del govern indiquen que aquest és el camí que s’ha decidit a emprendre, com ho demostra l’aposta pel fraking, o les prospeccions petrolíferes davant les costes canàries, mentre s’intenta aniquilar el sector de les energies renovables.

Resum de la notícia 2
Aquest article ens informa que tres prestigiosos bancs d’inversió han pronosticat que d’aquí a tres anys podria ser més rendible per als consumidors instal·lar les seves pròpies plaques fotovoltaiques generadores d’electricitat, i un sistema de bateries, de continuar comprant l’electricitat a les grans empreses distribuïdores d’electricitat, el que posaria en perill el seu model de negoci. És a dir que la baixada dels costos i l’augment d’eficiència dels sistemes de generació renovable dels convertiran en una alternativa més barata que l’energia de la xarxa elèctrica.
Això podria ser una veritable revolució que conduiria inevitablement a la fallida de les grans empreses energètiques per la baixada d’ingressos que suposaria i el seu alt endeutament. L’article alerta que potser aquestes previsions són la raó última per la qual, en el cas espanyol, el govern ha imposat tantes traves administratives i tantes taxes a l’autogeneració, arribant fins i tot a amenaçar amb crear el que s’ha batejat com a impost al sol, que han convertit l’autogeneració elèctrica en virtualment inviable

Resum de la notícia 3
La tercera notícia destacada per CMES informa els lectors que el Tribunal de Comptes ha advertit al govern que el sistema mitjançant el qual les empreses gestores de les centrals nuclears d’Espanya es fan càrrec dels costos de tractament dels residus és insuficient i no obté els recursos suficients per sufragar l’elevat cost d’aquest tractament, que recordem requereix del confinament i la vigilància dels residus durant milers d’anys. Per tant el cost d’aquest tractament dels residus recaurà sobre les arques públiques en un futur hi, i per tant en la butxaca de les futures generacions, havent-se lliurat les empreses que han generat aquests residus de sufragar el seu tractament complet, el que està expressament prohibit per la legislació.
Només entre el 2010 i el 2085 les empreses hauran aportat un 28% menys dels recursos calculats com a necessaris per al tractament dels residus, i els costos futurs més enllà d’aquesta data no poden ser previstos encara, de manera que la factura per a les arques públiques no pot ser ni tan sols calculada.

Resum de la jornada de reflexió de CMES a Manlleu

01

El pasat dissabte 31 de gener de 2015, el Col·lectiu per a un nou Model Energètic Social i Sostenible CMES, ens vam reunir en una jornada de reflexió per redefinir estructures i estratègies, ja que el creixement de la nostra organització ha fet que ens haguem d’adaptar a noves formes de treballar que ens permetin afrontar nous reptes.
La jornada de reflexió va tenir lloc al Museu del Ter, a Manlleu, que amablement ens va cedir un espai, i també ens va permetre gaudir de la seva exposició de la industria tèxtil que durant més de 100 anys es va aprofitar de la energía del riu Ter per crear una potent indústria. Sens dubte un entorn ideal per parlar de l’aprofitament de la energía renovable que CMES proposa.
La jornada de reflexió va començar amb una breu exposició de la història i tasca desenvolupada pel Museu del Ter, a càrrec del coordinador del Centre d’estudis dels Rius Mediterranis i del Museu del riu Ter Marc Ordeix.
A continuació el president de CMES Carles Riba va fer un breu repàs a la tasca desenvolupada per CMES des de la seva fundació i, després de la intervenció del vicepresident de CMES Ramón Sans, es va procedir a debatre les propostes de nova organització interna i dels nous objectius a assolir.

02

Un taller participatiu va permetre al membres del Col·lectiu proposar nous reptes i organitzarse per tal d’assolir-los.
Després d’un dinar amb productes de proximitat realitzat en les pròpies instal·lacions del Museu, es va constituir l’Assamblea General de CMES on es van aprovar les noves estructures i objectius que s’havien discutit durant el matí.
Així doncs després d’aquesta jornada, CMES s’ha renovat i dotat de noves eines per tal d’aprofitar millor l’energía dels seus membres, per permetre’ns assolir el nostre objectiu últim d’influenciar la opinió pública i les persones amb responsabilitats, des del rigor tècnic i la informació veraç i contrastada, tant pels professionals de reconegut prestigi que s’integren en CMES, com per altres estudis realitzats per professionals independents.

IMG_1174

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint