El fracking com a símptoma. Les reserves de petroli s’estan esgotant

El fracking és una tecnologia, també coneguda com de fractura hidràulica d’esquistos, que consisteix en perforas pous i injectar aigua i químics a gran pressió a l’interior de la roca per produir-ne la fractura, el que permet alliberar petites bosses d’hidrocarburs atrapats dins de la roca i la seva posterior extracció, i amb un enorme risc que la fractura de la roca comuniqui els dipòsits d’hidrocarburs i els químics injectats amb l’aigua freàtica contaminant-la irremeiablement.
Aquesta tecnologia s’ha presentat en els últims anys com a prova que el petròli no s’està esgotant i que, gràcies a aquestes i altres noves tecnologies d’extracció, es poden seguir obtenint gas i petroli sufuicientes per no haver de preocupar-se pel seu esgotament. El màxim exponent d’aquesta imatge és l’afirmació, àmpliament difosa, que (Noticia ABC) “El fracking acerca a EEUU a la independencia energética“, i que gràcies a aquesta tecnologia la producció nacional dels EUA supera ja les importacions de combustibles.
Sent cert que la producció de combustibles actual dels EUA ha augmentat gràcies al fracking, és fals que aquestes noves tecnologies demostrin que no cal preocupar-se per la fi del petroli, ja que el fet d’haver de recórrer a noves tecnologies més cares, més ineficients, i més perjudicials per al medi ambient per obtenir combustibles sols demostra que les fonts tradicionals de combustibles barats i fàcils d’extreure de forma més o menys segura, s’estan esgotant definitivament, la qual cosa obliga a recórrer a eines d’extracció més agressives per poder arribar a llocs més inaccessibles i escurar les últimes restes de magatzems de combustible fòssil restants. Així doncs la decidida aposta d’alguns països per aquesta tecnologia no és més que una acceptació implícita que el petroli tradicional s’està esgotant.
Però, ¿pot realment el fracking substituir els pous tradicionals de petroli i ser la base energètica del futur? Per respondre a aquesta pregunta cal saber si el fracking pot mantenir un ritme constant de producció almenys durant les properes dècades. La resposta a aquesta pregunta és que no, segons un complet i rigorós informe titulat “Fracking, tecnologia, impactes i economía” redactat per l’enginyer, professor de la UPC, i president de CMES Carles Riba, i en base a estudis científics de tot el món.
Segons les dades disponibles, cada nou pou de fracking perforat redueix el seu ritme d’extracció entre el 50% i el 70% només durant el primer any, i als tres anys de la seva perforació ja s’ha reduït la seva capacitat d’extracció entre el 75% i el 90%, quedant llavors pràcticament esgotat, el que obliga al seu abandonament i a la perforació d’un nou pou en una altra zona propera. Per tant cada tres anys cal tancar tots els pous de fracking i obrir nous pous en àrees verges. A aquest ritme en molt pocs anys s’hauran esgotat totes les regions aptes per a aquestes tècniques d’extracció, deixant rere seu enromes extensions de terreny amb aigües fráticas contaminades i basses plenes de residus. L’actual producció massiva de petroli i gas mitjançant fracking no és més que una bombolla impulsada pels alts preus del carburant, que està esgotant ràpidament les reserves accessibles mitjançant aquesta tècnica. Per tant aquesta tecnologia no és una alternativa de futur per a l’obtenció de l’energia que la nostra societat necessita, sinó un últim esforç de postergar l’inevitable fi de les energies fòssils en les pròximes dècades.

Investigadors de la UVA preveuen problemes de subministrament energètic mundial en menys de sis anys

Hem conegut, a través d’una notícia publicada al diari “El Norte de Castilla” que un equip d’investigadors de la Universitat de Valladolid (UVA) ha desenvolupat un model informàtic per a l’anàlisi prospectiu dels recursos energètics mundials els resultats mostren que el mercat energètic mundial patirà greus tensions entre oferta i demanda entre 2020 i 2030.

El treball, publicat recentment a Energy, revista científica d’alt impacte, mostra que si les tendències observades en l’economia mundial no canvien dràsticament, sectors com el transport tindran problemes per satisfer la seva demanda creixent d’energia en els propers sis anys (abans de 2020 ), mentre que sectors com l’industrial, el residencial o l’electricitat poden tenir problemes abans de 2030.

Les conclusions de l’estudi apunten que serà necessària la confluència d’avenços tecnològics amb importants innovacions socials, polítiques i institucionals per permetre una transició cap a un model energètic global sense greus problemes en el subministrament energètic mundial.

Aquest estudi ve a confirmar els resultats dels estudis propis desenvolupats per CMES, i dóna suport a la conclusió que una transició energètica cap a un subministrament totalment renovable ha de ser empresa immediatament com la proposta TE21 per a un nou model energètic recolzada per CMES.

Punt d’inflexió de la transició energètica

Durant les darreres dècades, les energies renovables han anat madurant, i els seus costos d’explotació s’han anat reduint.
Al mateix temps les energies no renovables han vist com els jaciments més rendibles s’han anat esgotant, i per tant els seus costos d’explotació s’incrementaven. Aquesta tendència s’està accelerant, i només pot conduir-nos a un punt d’inflexió en el que les energies no renovables resultin econòmicament més cares que les energies renovables, eliminant-se d’aquesta manera l’ultima barrera per a la seva implantació massiva.
En un interessantíssim article que adjuntem, Chris Nelder (analista i consultor energètic) exposa els indicis que, segons creu, apunten a que aquest punt d’inflexió ja s’ha assolit, i que l’hegemonia de les grans empreses del sector energètic no renovable està a punt de decaure.
Com sempre us convidem doncs a llegir aquest anàlisis.

Nelder-The energy transition-ca

AMB EL RITME ACTUAL L’ENERGIA NO RENOVABLE S’ACABA EL 2060

A l’edició d’avui, dia 3 de juny, tant al Regió 7 de Manresa com al Diari de Girona Albert Soler, publicava una entrevista a la secció “Conversa Exprés” amb el President de CMES, Carles Riba Romeva. Entrevista en la que es posa de manifest els límits de l’energia fòssil, sobretot si continuem amb el ritme actual de extraccions i de consum.

Aquesta reflexió és el origen que va promoure constituir-nos en associació per defensar un consum més eficient i, sobre tot per cercar noves vies amb les energies renovables.

SANT JORDI 2013. LLIBRES DE CMES

RECURSOS ENERGÈTICS I CRISI. La fi de 200 anys irrepetibles

Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables polítics i empresarials. L’autor es pregunta si serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb l’explotació del carbó i, més tard, del petroli, del gas natural i de l’urani.

Aquesta anàlisi es basa en dades de les grans agències de l’energia (l’Energy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i l’Agència Internacional de l’Energia, IEA-AIE, de l’OCDE), com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades.

Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energètica serà profunda i que es manifestarà ja en la dècada actual: els recursos no s’acabaran immediatament, però l’escassetat de l’oferta davant de l’augment de la demanda qüestionarà el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera n’ha estat un preludi.

La reducció energètica començarà amb el petroli, fet que comportarà la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instància, la crisi alimentària (també als països desenvolupats!). El canvi climàtic imparable segons les tendències analitzades serà una dificultat afegida a les readaptacions necessàries.

Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energètics ja exhaurits?

EL AUTOR. CARLES RIBA ROMEVA

Si teniu interès en adquirir-lo podeu veure aquesta pàgina. També podeu descarregar-vos grauïtament aquesta versió prèvia

EL CRAC ENERGÈTIC

L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l’estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l’anàlisi de les fal•làcies que es divulguen per tranquil•litzar la població.

Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Anualment estem consumint allò que el planeta va trigar milions d’anys a crear. Així doncs, la clau no és altra que canviar el paradigma econòmic. El decreixement ha deixat de ser una opció. Haurem de repensar com viatgem, com vivim, com ens alimentem, com treballem… En cadascuna de les nostres facetes de la vida podem aconseguir estalvi energètic.

Aquest no és el llibre de l’apocalipsi, malgrat que el fet de contraposar les xifres del consum mundial a les existències energètiques ens revela un panorama no massa encoratjador. Al contrari, només vol despertar la consciència de totes i cadascuna de les persones que consumim energia perquè una a una comencem a canviar l’ús social que en fem i puguem incidir en les polítiques energètiques col•lectives. Una bona part del problema es resoldria evitant els usos inadequats i analitzant els itineraris que segueix l’energia.

Tots tenim un paper en el canvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l’esgotament dels combustibles fòssils és de tots.

Si teniu interès en adquirir-lo podeu veure aquesta pàgina

ELS AUTORS

Eva Torrents Pujadas és llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i màster en Direcció de Màrqueting per EADA (Escola d’Alta Direcció i Administració). Ha combinat la seva trajectòria professional amb el periodisme i la comunicació d’empresa. En l’actualitat dirigeix Dívik, agència de comunicació i màrqueting. Compagina la seva activitat professional amb la docència i la divulgació en comunicació.

Carles Riba Romeva, Doctor enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 1971. En 1972 va ser enginyer de SEAT. Entre 1979 i 1983 va ser alcalde de Sant Joan Despí i de 1980 a 1983, vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Des de la universitat, fa més de vint anys que col · labora amb empreses i administracions en nombrosos projectes de transferència de tecnologia. A partir de 1999 dirigeix el Centre de Disseny d’Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (CDEI-UPC), acollit a la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya. El 2006 va impulsar la creació de la fundació empresarial CEQUIP, orientada a la innovació en béns d’equip.

L’any 1995 va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i, anys més tard, la vicepresidència de la Coordinadora de Centres d’Estudis.

Ramon Sans Rovira, enginyer industrial, ha dedicat tota la seva vida professional a la investigació i el desenvolupament, amb un gran nombre de patents europees i mundials com a inventor. Ha estat vicepresident d’una important multinacional catalana dedicada a la fabricació de béns d’equip, ha liderat l’àrea tècnica i ha desenvolupat projectes tant en l’àmbit mecànic com energètic.

LA EDITORIAL

El GRUP EDITORIAL OCTAEDRO es creà a Barcelona, el 1992. En l’actualitat, té Instal · lacions Pròpies a Barcelona i a Granada, i Acords de Distribució amb Una Àmplia xarxa nacional i internacional.

“CONDENATS A DECRÉIXER” (Entrevista a Antonio Turiel)

PROGRAMA SINGULARS – TV3 – 7 de novembre de 2012

El físic i matemàtic Antoni Turiel és el convidat al programa de Jaume Barberà, que en aquesta ocasió gira a l’entorn de l’esgotament dels recursos fòssils i de la necessitat d’un canvi de model econòmic. En la mateixa línia del CMES, Turiel aposta per un nou model energètic i social sostenible i té la ferma convicció que les renovables tenen un gran potencial.

Podeu accedir al blog de Singulars clicant aquí.