Podrem curar l’addicció al petroli a temps?

Per Jordi Riba, membre de CMES

La societat occidental actual és addicta al petroli. El petroli, igual que les drogues, ofereix una satisfacció instantània i resulta estimulant, ja que afavoreix el creixement, i cada vegada es necessita una dosi més gran per mantenir el seu efecte. Malauradament el preu a pagar per l’abús d’aquesta droga és la salut, en aquest cas la salut del planeta sencer que s’està veient greument afectada per l’abús del petroli, a causa del augment del CO2 i l’efecte hivernacle.
Vist així sembla que deixar el petroli és el que el planeta necessita, i molts poden pensar que l’arribada dels cotxes elèctrics i de les fonts d’energía renovable poden alliberar-nos de la gasolina, i així permetre’ns abandonar el petroli. La veritat és que no resulta gens tan senzill.
El petroli és un hidrocarbur del qual, després del seu refinat i fraccionat, s’obté no només la gasolina i el gasoil, sinó també altres combustibles com el butà, el propà o el querosè, i molts altres productes com ara lubricants, tots els plàstics, pintures, asfalt, detergents i també els pesticides, herbicides i els fertilitzants que ens han permès obtenir grans collites a força de monocultius.
Així doncs el petroli és com el porc, se n’aprofita tot, però un cop sacrificat si alguna cosa no s’aprofités caldria llençar-la.
Amb el petroli passa el mateix, cal extreure’l de la terra i després refinar-lo per obtenir d’ell els diferents components. Si algun d’aquests components no el fem servir, haurem de desfer-nos-en cremant-lo.

Per tant, encara que demà mateix tots els cotxes deixessin de cremar gasolina, el petroli es continuaria extraient i refinant per obtenir els restants productes derivats del petroli que continuaran sent necessaris per fabricar plàstics, fertilitzants, per fer volar els avions i per asfaltar els carreteres.
Si volem deixar el petroli no podem limitar-nos a deixar els cotxes de combustió, hem de deixar alhora tot el transport aeri, tots els plàstics, tots els detergents i cosmètics derivats del petroli, tots els fertilitzants, pesticides i herbicides. Si per un sol d’aquests usos seguim necessitant el petroli, se seguirà extraient i cremant al mateix ritme, només que una part es cremarà a les refineries.
Sembla una tasca impossible, i segurament és una cosa que per desgràcia no farem per pròpia voluntat, segurament fins que el planeta no tingui un infart no ens prendrem seriosament la seva salut, però llavors el dany serà difícilment reversible per complet. Potser amb sort el petroli s’acabarà abans que el dany sigui irreparable.

SANT JORDI 2013. LLIBRES DE CMES

RECURSOS ENERGÈTICS I CRISI. La fi de 200 anys irrepetibles

Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables polítics i empresarials. L’autor es pregunta si serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb l’explotació del carbó i, més tard, del petroli, del gas natural i de l’urani.

Aquesta anàlisi es basa en dades de les grans agències de l’energia (l’Energy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i l’Agència Internacional de l’Energia, IEA-AIE, de l’OCDE), com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades.

Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energètica serà profunda i que es manifestarà ja en la dècada actual: els recursos no s’acabaran immediatament, però l’escassetat de l’oferta davant de l’augment de la demanda qüestionarà el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera n’ha estat un preludi.

La reducció energètica començarà amb el petroli, fet que comportarà la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instància, la crisi alimentària (també als països desenvolupats!). El canvi climàtic imparable segons les tendències analitzades serà una dificultat afegida a les readaptacions necessàries.

Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energètics ja exhaurits?

EL AUTOR. CARLES RIBA ROMEVA

Si teniu interès en adquirir-lo podeu veure aquesta pàgina. També podeu descarregar-vos grauïtament aquesta versió prèvia

EL CRAC ENERGÈTIC

L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l’estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l’anàlisi de les fal•làcies que es divulguen per tranquil•litzar la població.

Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Anualment estem consumint allò que el planeta va trigar milions d’anys a crear. Així doncs, la clau no és altra que canviar el paradigma econòmic. El decreixement ha deixat de ser una opció. Haurem de repensar com viatgem, com vivim, com ens alimentem, com treballem… En cadascuna de les nostres facetes de la vida podem aconseguir estalvi energètic.

Aquest no és el llibre de l’apocalipsi, malgrat que el fet de contraposar les xifres del consum mundial a les existències energètiques ens revela un panorama no massa encoratjador. Al contrari, només vol despertar la consciència de totes i cadascuna de les persones que consumim energia perquè una a una comencem a canviar l’ús social que en fem i puguem incidir en les polítiques energètiques col•lectives. Una bona part del problema es resoldria evitant els usos inadequats i analitzant els itineraris que segueix l’energia.

Tots tenim un paper en el canvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l’esgotament dels combustibles fòssils és de tots.

Si teniu interès en adquirir-lo podeu veure aquesta pàgina

ELS AUTORS

Eva Torrents Pujadas és llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i màster en Direcció de Màrqueting per EADA (Escola d’Alta Direcció i Administració). Ha combinat la seva trajectòria professional amb el periodisme i la comunicació d’empresa. En l’actualitat dirigeix Dívik, agència de comunicació i màrqueting. Compagina la seva activitat professional amb la docència i la divulgació en comunicació.

Carles Riba Romeva, Doctor enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 1971. En 1972 va ser enginyer de SEAT. Entre 1979 i 1983 va ser alcalde de Sant Joan Despí i de 1980 a 1983, vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Des de la universitat, fa més de vint anys que col · labora amb empreses i administracions en nombrosos projectes de transferència de tecnologia. A partir de 1999 dirigeix el Centre de Disseny d’Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (CDEI-UPC), acollit a la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya. El 2006 va impulsar la creació de la fundació empresarial CEQUIP, orientada a la innovació en béns d’equip.

L’any 1995 va assumir la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i, anys més tard, la vicepresidència de la Coordinadora de Centres d’Estudis.

Ramon Sans Rovira, enginyer industrial, ha dedicat tota la seva vida professional a la investigació i el desenvolupament, amb un gran nombre de patents europees i mundials com a inventor. Ha estat vicepresident d’una important multinacional catalana dedicada a la fabricació de béns d’equip, ha liderat l’àrea tècnica i ha desenvolupat projectes tant en l’àmbit mecànic com energètic.

LA EDITORIAL

El GRUP EDITORIAL OCTAEDRO es creà a Barcelona, el 1992. En l’actualitat, té Instal · lacions Pròpies a Barcelona i a Granada, i Acords de Distribució amb Una Àmplia xarxa nacional i internacional.

EL CRAC ENERGÈTIC

L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l’estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l’anàlisi de les fal•làcies que es divulguen per tranquil•litzar la població.

Continua llegint

ENTREVISTA AMB JORDI PUJOL SOLER, Secretari de CMES

Us passem una ressenya d’una entrevista realitzada a Jordi Pujol Soler, membre fundador de CMES i secretari d’aquesta associació. L’entrevista, publicada al bloc “La Lamentable” ha estat realitzada per la periodista M. Eugenia Ibáñez. En ella, J. Pujol Soler passa revista als principals temes que han estat motiu d’atenció per al Col · lectiu per un Nou Model Energètic i Social Sostenible, CMES.

Continua llegint

Debat sobre l’origen abiòtic del petroli, promogut per Teresa Forcades, amb Ponència del Dr. Mariano Marzo, Catedràtic d’Estratigrafia de la UB

Amb l’objectiu de reflexionar sobre l’existència de l’origen abiòtic del petroli, el col·lectiu CMES va organitzar una ponència debat que es va celebrar el passat 30 de novembre al Monestir de Sant Benet de Montserrat.

Continua llegint