Podrem curar l’addicció al petroli a temps?

Per Jordi Riba, membre de CMES

La societat occidental actual és addicta al petroli. El petroli, igual que les drogues, ofereix una satisfacció instantània i resulta estimulant, ja que afavoreix el creixement, i cada vegada es necessita una dosi més gran per mantenir el seu efecte. Malauradament el preu a pagar per l’abús d’aquesta droga és la salut, en aquest cas la salut del planeta sencer que s’està veient greument afectada per l’abús del petroli, a causa del augment del CO2 i l’efecte hivernacle.
Vist així sembla que deixar el petroli és el que el planeta necessita, i molts poden pensar que l’arribada dels cotxes elèctrics i de les fonts d’energía renovable poden alliberar-nos de la gasolina, i així permetre’ns abandonar el petroli. La veritat és que no resulta gens tan senzill.
El petroli és un hidrocarbur del qual, després del seu refinat i fraccionat, s’obté no només la gasolina i el gasoil, sinó també altres combustibles com el butà, el propà o el querosè, i molts altres productes com ara lubricants, tots els plàstics, pintures, asfalt, detergents i també els pesticides, herbicides i els fertilitzants que ens han permès obtenir grans collites a força de monocultius.
Així doncs el petroli és com el porc, se n’aprofita tot, però un cop sacrificat si alguna cosa no s’aprofités caldria llençar-la.
Amb el petroli passa el mateix, cal extreure’l de la terra i després refinar-lo per obtenir d’ell els diferents components. Si algun d’aquests components no el fem servir, haurem de desfer-nos-en cremant-lo.

Per tant, encara que demà mateix tots els cotxes deixessin de cremar gasolina, el petroli es continuaria extraient i refinant per obtenir els restants productes derivats del petroli que continuaran sent necessaris per fabricar plàstics, fertilitzants, per fer volar els avions i per asfaltar els carreteres.
Si volem deixar el petroli no podem limitar-nos a deixar els cotxes de combustió, hem de deixar alhora tot el transport aeri, tots els plàstics, tots els detergents i cosmètics derivats del petroli, tots els fertilitzants, pesticides i herbicides. Si per un sol d’aquests usos seguim necessitant el petroli, se seguirà extraient i cremant al mateix ritme, només que una part es cremarà a les refineries.
Sembla una tasca impossible, i segurament és una cosa que per desgràcia no farem per pròpia voluntat, segurament fins que el planeta no tingui un infart no ens prendrem seriosament la seva salut, però llavors el dany serà difícilment reversible per complet. Potser amb sort el petroli s’acabarà abans que el dany sigui irreparable.

300 anys de combustibles fòssils en 300 segons

Des de CMES us recomanem veure el següent video on es resumeix la historia energètica de la humanitat durant els darrers 300 anys, en el que es mostren els efectes que ha tingut sobre la humanitat l’accés a aquests recursos energètics, però també les conseqüències que el seu abús han comportat pel planeta.

Ara s’estàn esgotant, i el planeta pot recuperarse completament si emprenem la transició inmediatament i renunciem a l’ús dels combistibles fòssils, però si esperem al seu total esgotament serà massa tard per adaptar la nostra civilització a un canvi tant dràstic de model econòmic i social.

El fracking com a símptoma. Les reserves de petroli s’estan esgotant

El fracking és una tecnologia, també coneguda com de fractura hidràulica d’esquistos, que consisteix en perforas pous i injectar aigua i químics a gran pressió a l’interior de la roca per produir-ne la fractura, el que permet alliberar petites bosses d’hidrocarburs atrapats dins de la roca i la seva posterior extracció, i amb un enorme risc que la fractura de la roca comuniqui els dipòsits d’hidrocarburs i els químics injectats amb l’aigua freàtica contaminant-la irremeiablement.
Aquesta tecnologia s’ha presentat en els últims anys com a prova que el petròli no s’està esgotant i que, gràcies a aquestes i altres noves tecnologies d’extracció, es poden seguir obtenint gas i petroli sufuicientes per no haver de preocupar-se pel seu esgotament. El màxim exponent d’aquesta imatge és l’afirmació, àmpliament difosa, que (Noticia ABC) “El fracking acerca a EEUU a la independencia energética“, i que gràcies a aquesta tecnologia la producció nacional dels EUA supera ja les importacions de combustibles.
Sent cert que la producció de combustibles actual dels EUA ha augmentat gràcies al fracking, és fals que aquestes noves tecnologies demostrin que no cal preocupar-se per la fi del petroli, ja que el fet d’haver de recórrer a noves tecnologies més cares, més ineficients, i més perjudicials per al medi ambient per obtenir combustibles sols demostra que les fonts tradicionals de combustibles barats i fàcils d’extreure de forma més o menys segura, s’estan esgotant definitivament, la qual cosa obliga a recórrer a eines d’extracció més agressives per poder arribar a llocs més inaccessibles i escurar les últimes restes de magatzems de combustible fòssil restants. Així doncs la decidida aposta d’alguns països per aquesta tecnologia no és més que una acceptació implícita que el petroli tradicional s’està esgotant.
Però, ¿pot realment el fracking substituir els pous tradicionals de petroli i ser la base energètica del futur? Per respondre a aquesta pregunta cal saber si el fracking pot mantenir un ritme constant de producció almenys durant les properes dècades. La resposta a aquesta pregunta és que no, segons un complet i rigorós informe titulat “Fracking, tecnologia, impactes i economía” redactat per l’enginyer, professor de la UPC, i president de CMES Carles Riba, i en base a estudis científics de tot el món.
Segons les dades disponibles, cada nou pou de fracking perforat redueix el seu ritme d’extracció entre el 50% i el 70% només durant el primer any, i als tres anys de la seva perforació ja s’ha reduït la seva capacitat d’extracció entre el 75% i el 90%, quedant llavors pràcticament esgotat, el que obliga al seu abandonament i a la perforació d’un nou pou en una altra zona propera. Per tant cada tres anys cal tancar tots els pous de fracking i obrir nous pous en àrees verges. A aquest ritme en molt pocs anys s’hauran esgotat totes les regions aptes per a aquestes tècniques d’extracció, deixant rere seu enromes extensions de terreny amb aigües fráticas contaminades i basses plenes de residus. L’actual producció massiva de petroli i gas mitjançant fracking no és més que una bombolla impulsada pels alts preus del carburant, que està esgotant ràpidament les reserves accessibles mitjançant aquesta tècnica. Per tant aquesta tecnologia no és una alternativa de futur per a l’obtenció de l’energia que la nostra societat necessita, sinó un últim esforç de postergar l’inevitable fi de les energies fòssils en les pròximes dècades.

La preocupació per l’energía es reflexa en els mitjans. Articles destacats

Cada vegada apareixen més notícies a la premsa tradicional relacionades amb l’energia. El seu cost comença a ser un problema per a ciutadans i empreses, i el control de les cada vegada més escasses fonts d’energia fòssil generen conflictes polítics i guerres. El control de l’energia s’ha assenyalat com un factor determinant en la guerra de l’Iraq, o el conflicte armat de Ucraína.
També els voluminosos beneficis de les empreses energètiques i els seus influències en la política desperten l’interès dels mitjans, així com altres factors que generen polèmica i preocupació entre la ciutadania com és el fraking, l’energia nuclear o les prospeccions enfront de les nostres costes.
Exemple d’aquestes notícies són els següents articles que des CMES recomanem.

NOTICIA 1
INFOLIBRE: La unió energètica que planteja Brusel·les xoca amb l’aposta espanyola pel gas i el carbó
NOTICIA 2
LA VANGUARDIA: El futur de les renovables
NOTICIA 3
INFOLIBRE: El tribunal de comptes alerta que el cost del tractament de residus nuclears recaurà sobre generacions futures

Resum de la notícia 1
En ella se’ns explica que la política oficial de la Unió Europea és la de reduir la dependència energètica de dels països europeus, que actualment necessiten importar el 53% de l’energia que consumeixen, principalment mitjançant el decidit impuls de les energies renovables. No obstant això la política empresa per l’actual govern d’Espanya ha estat totalment la contrària. Tot i importar Espanya el 70% de l’energia que consumeix, el que suposa la sortida de 50.000 milions d ‘€ anuals del país, s’han imposat des del govern normes que han provocat una aturada en sec en la instal·lació de tot tipus d’energies renovables, alhora que s’ha impulsat el consum d’energies fòssils, emprenent una direcció totalment oposada a la línia indicada per la Unió Europea.
Per exemple en l’últim any, la producció d’electricitat per mitjà de la crema de carbó va suposar el 16,4% del total generat, mentre que el gener del 2015 aquesta font d’energia ha generat el 21,7% del total d’electricitat generat .
Totes les iniciatives del govern indiquen que aquest és el camí que s’ha decidit a emprendre, com ho demostra l’aposta pel fraking, o les prospeccions petrolíferes davant les costes canàries, mentre s’intenta aniquilar el sector de les energies renovables.

Resum de la notícia 2
Aquest article ens informa que tres prestigiosos bancs d’inversió han pronosticat que d’aquí a tres anys podria ser més rendible per als consumidors instal·lar les seves pròpies plaques fotovoltaiques generadores d’electricitat, i un sistema de bateries, de continuar comprant l’electricitat a les grans empreses distribuïdores d’electricitat, el que posaria en perill el seu model de negoci. És a dir que la baixada dels costos i l’augment d’eficiència dels sistemes de generació renovable dels convertiran en una alternativa més barata que l’energia de la xarxa elèctrica.
Això podria ser una veritable revolució que conduiria inevitablement a la fallida de les grans empreses energètiques per la baixada d’ingressos que suposaria i el seu alt endeutament. L’article alerta que potser aquestes previsions són la raó última per la qual, en el cas espanyol, el govern ha imposat tantes traves administratives i tantes taxes a l’autogeneració, arribant fins i tot a amenaçar amb crear el que s’ha batejat com a impost al sol, que han convertit l’autogeneració elèctrica en virtualment inviable

Resum de la notícia 3
La tercera notícia destacada per CMES informa els lectors que el Tribunal de Comptes ha advertit al govern que el sistema mitjançant el qual les empreses gestores de les centrals nuclears d’Espanya es fan càrrec dels costos de tractament dels residus és insuficient i no obté els recursos suficients per sufragar l’elevat cost d’aquest tractament, que recordem requereix del confinament i la vigilància dels residus durant milers d’anys. Per tant el cost d’aquest tractament dels residus recaurà sobre les arques públiques en un futur hi, i per tant en la butxaca de les futures generacions, havent-se lliurat les empreses que han generat aquests residus de sufragar el seu tractament complet, el que està expressament prohibit per la legislació.
Només entre el 2010 i el 2085 les empreses hauran aportat un 28% menys dels recursos calculats com a necessaris per al tractament dels residus, i els costos futurs més enllà d’aquesta data no poden ser previstos encara, de manera que la factura per a les arques públiques no pot ser ni tan sols calculada.

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

Investigadors de la UVA preveuen problemes de subministrament energètic mundial en menys de sis anys

Hem conegut, a través d’una notícia publicada al diari “El Norte de Castilla” que un equip d’investigadors de la Universitat de Valladolid (UVA) ha desenvolupat un model informàtic per a l’anàlisi prospectiu dels recursos energètics mundials els resultats mostren que el mercat energètic mundial patirà greus tensions entre oferta i demanda entre 2020 i 2030.

El treball, publicat recentment a Energy, revista científica d’alt impacte, mostra que si les tendències observades en l’economia mundial no canvien dràsticament, sectors com el transport tindran problemes per satisfer la seva demanda creixent d’energia en els propers sis anys (abans de 2020 ), mentre que sectors com l’industrial, el residencial o l’electricitat poden tenir problemes abans de 2030.

Les conclusions de l’estudi apunten que serà necessària la confluència d’avenços tecnològics amb importants innovacions socials, polítiques i institucionals per permetre una transició cap a un model energètic global sense greus problemes en el subministrament energètic mundial.

Aquest estudi ve a confirmar els resultats dels estudis propis desenvolupats per CMES, i dóna suport a la conclusió que una transició energètica cap a un subministrament totalment renovable ha de ser empresa immediatament com la proposta TE21 per a un nou model energètic recolzada per CMES.

La tarifa del gas s’incrementarà per indemnitzar el fallit projecte de gas Castor

Recents articles de premsa ens informen que el govern ha aprovat el pagament de 1350 milions d’euros a la empresa promotora del magatzem de gas submarí davant les costes de Vinaròs, Castelló, conegut com a projecte Castor. Aquest pagament es realitza com a indemnització pel tancament de la planta degut a que les primeres proves d’injecció de gas en els dipòsits submarins s’han relacionat amb més de 500 terratrèmols ocorreguts en la regió durant el setembre de 2013. Aquests 1350 milions es finançaran amb un increment addicional de la factura de gas dels consumidors durant els propers 30 anys, agreujant així l’asfixiant cost de l’energia a Espanya, i com a indemnització pública a una inversió equivocada d’una empresa privada.
Què es exactament el projecte Castor?
El projecte planteja utilitzar els pous de petroli marins, dels quals s’ha extret ja tot el petroli, situats davant de la costa de Castelló com a dipòsit on emmagatzemar gas. La tècnica consisteix en injectar gas a sota terra per emmagatzemar-lo, però com que el gas (a diferència del petroli) es pot comprimir, si s’incrementa la pressió es pot introduir més gas en aquests dipòsits geològics. Aquests dipòsits tindrien una enorme capacitat i servirien, junt amb el paralitzat dipòsit de gas projectat sota el parc natural de Doñana, per convertir Espanya en un subministrador de gas per Europa que servís d’alternativa al gas rus. Com que Espanya no disposa de reserves pròpies de gas, s’importaria el gas principalment d’Algèria i s’emmagatzemaria en aquests dipòsits per després distribuir-lo per tot Europa, tal i com es publica en el següent article.
Continua llegint

TE21. El model de transició energètica proposat per CMES

El llibre “El col • lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col•laboració amb Elisa Pulla, i que exposa el model de transició energètica TE21 proposat per CMES, ha sigut analitzat per la professora Aurèlia Mañé Estrada, professora de política econòmica i de relacions energètiques internacionals en la Universitat de Barcelona, que en una ressenya al seu blog ha mostrat el seu interès en la proposta de model de transició energètica TE21.
Així doncs us recomanem que llegiu el post de la professora Mañé , i també us convidem a llegir-vos el llibre de Ramón Sans, on s’exposa la proposta de TE21, per vosaltres mateixos.

Per tal d’animar-vos a llegir-vos el llibre “El col·lapse és evitable”, procedim a fer un petit resum del seu contingut, i per tant també a resumir-vos la proposta TE21.
Continua llegint

La IEA confirma que les energies renovables reduirien la factura energètica

L’Agència Internacional de l’Energia, o IEA segons les seves sigles en anglès, confirma els resultats dels estudis de CMES. Fer la transició energètica de les energies fòssils cap a les energies renovables permetria estalviar fins a 71 bilions de $ (71.000.000.000.000) a l’economia mundial fins a l’any 2050.
D’aquesta organització en son membres els governs de 29 països (principalment Europa, EEUU, Japó i Corea del Sud). Es va fundar arran de la crisis del petroli de l’any 1973, i vetlla per garantir un subministrament regular i econòmic d’energia als seus membres. Periòdicament publica estudis relacionats amb l’energia, i en la seva última publicació ha corroborat les tesis de CMES. Seguir amb el model energètic no renovable actual provocarà grans pèrdues econòmiques, a més de greus problemes ambientals i un increment de la temperatura planetària. La solució que proposa la IEA no es altre que la transició cap a l’energia renovable, tot i que insisteix en algunes solucions que, des de CMES considerem falses, com es la captura de carboni combinada amb la crema de gas.
Si voleu conèixer la posició de CMES podeu llegir el llibre que hem publicat titulat “El col·lapse és evitable“, i si voleu consultar el contingut complet de l’informe de la IEA podeu seguir el següent enllaç, o visitar el web de la IEA on també s’ofereixen tota mena de dades interessants referents a l’energia, de la que adjuntem un exemple.

Perdues

La imatge adjunta es un exemple de les dades que ofereix el web de la IEA, i mostra com bona part de l’energia que contenen les fonts energètiques es perd en les conversions energètiques (pèrdues indicades en color gris fosc).

Sentència judicial a EEUU contra el fracking

El fracking és una polèmica tècnica d’extracció de gas i hidrocarburs de jaciments, impossibles d’explotar amb altres tècniques, que ja hem analitzat àmpliament en entrades anteriors d’CMES referents al fracking (Consultar entrades anteriors), i sobre el qual vam publicar un interessant informe (Consultar informe) redactat pel membre de CMES Carles Riba.
Per primera vegada un tribunal dels EEUU ha condemnat una petroliera pels efectes nocius del ‘fracking’ sobre una família resident en una àrea propera als pous d’extracció. La suma de la compensació és de gairebé 3 milions de dòlars.
La notícia, publicada en múltiples mitjans, detalla que una cort de Dallas ha obligat a la petroliera Aruba Petroleum Inc a pagar 2 milions 925.000 $ a la família de Robert i Lisa Parr per utilitzar la tècnica de perforació i fractura hidràulica prop de casa , al nord de Texas. Segons els litigants, l’ús de ‘fracking’ els va causar malalties físiques i mentals i va reduir el valor de la seva propietat.

Segons la família, des que el 2008 van començar les activitats de ‘fracking’ van començar a patir diversos problemes de salut per la contaminació de l’aigua del seu pou i de l’aire, fins al punt que el seu metge va detectar a la sang diverses de les toxines químiques usades en el procés de perforació hidràulica.

Pueden consultar la noticia aquí
Consultar noticia