La transició energètica a escala municipal. L’exemple de Rubí

El passat dilluns 20 de Juny, dintre del cicle de ponències que organitza CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Sostenible), vam gaudir de la presencia de Carme García Lores, llicenciada en Història Contemporània i ex-alcaldessa de Rubí, municipi de 75.000 habitants, que va exposar la seva experiència en la implantació del programa de transició energètica Rubí Brilla durant la seva etapa com a alcaldessa de de Rubí.

El projecte es va plantejar amb la intenció de combatre els efectes de la crisis, i de generar una nova economia no depenent de l’increment del consum energètic, que es una de les raons que s’amaga darrera de l’actual crisis. Per tal de difondre aquests conceptes entre la ciutadania, l’Ajuntament va publicar el següent vídeo:

En només 8 anys, del 2008 al 2016, el programa Rubí Brilla ha permès no només assolir els objectius de reducció del consum energètic i de l’impacte ambiental sinó que també ha permès reduir les despeses tant de l’administració com d’empreses privades, alliberant així recursos per poder fer inversions en eficiència energètica que permetessin a la vegada reduir encara més el consum energètic, i generar activitat econòmica i ocupació durant els pitjors anys de la crisis. Tot això ha convertit Rubí en un referent no només nacional, sinó també internacional, que ha sigut guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, i s’ha convertit en un exemple per altres municipis que estan començant a implantar les mesures aplicades a Rubí.

El projecte Rubí Brilla ha treballat en cinc àrees diferents que son el propi Ajuntament i totes les entitats i serveis que en depenen, per una altre banda la industria, que te un gran pes en el municipi de Rubí, així com el sector domèstic, el comerç i també la pobresa energètica.

Aquestes cinc àrees han sigut tractades amb una metodologia de treball que la pròpia Carme defineix com aplicar el sentit comú. La primera mesura en tots els casos era fer una auditoria energètica, per tal de conèixer exactament quants diners es destinaven al consum energètic, i a on es concentrava el major cost, permetent detectar ineficiències.

Només durant el primer any, i sense fer cap inversió, simplement modificant les potències energètiques contractades i fent una millor regulació dels equips, sobretot de climatització, es van assolir importants estalvis que es van poder reinvertir en els anys següents fent encara més grans els estalvis tant econòmics com energètics.

Aquestes mesures, que es van iniciar en la pròpia administració, es van estendre a les escoles, col·lectius, que eren recompensats amb part dels diners estalviats, i també a les empreses privades que es van adonar del potencial estalvi econòmic que aquestes mesures podien suposar, però sempre requerint de la participació dels usuaris i dels agents implicats, ja que aquesta mena de mesures requereixen de la col·laboració dels propis usuaris per tenir èxit.

En poques paraules, l’eficiència energètica va impregnar totes les decisions administratives de l’ajuntament, i els seus beneficis van ser explicats i traslladats a la ciutadania que es abocar també a assolir aquest objectiu comú.

Gràcies a aquestes i d’altres mesures Rubí ha aconseguit, entre d’altres coses, tenir tota la flota de vehicles municipals 100% elèctrica, i estacions de recàrrega solar, haver instal·lat sistemes de monitorització del consum del seus principals edificis públics, haver impulsat el primer congrés nacional pel canvi de model energètic, haver aconseguit que tota l’electricitat consumida per l’ajuntament estigui certificada com energia 100% renovable i amb un estalvi de més de 200.000 € respecte als concursos anteriors on no es demanava aquest requisit, haver fet inversions en cases particulars de persones en situació de pobresa energètica, haver reduït en més d’un 35% el consum energètic de les escoles adscrites al programa, etc.

En paraules de la Carme, la transició energètica es com aprendre a llegir, un cop ho comprens ja no es pot tornar enrere. Quan aprendrem a llegir aquest nou futur?

Si voleu una informació més completa i detallada, podeu consultar la presentació adjunta en el següent enllaç:

RUBI BRILLA_petit2

CMES col·labora amb l’Associació de Micropobles de Catalunya per la implantació efectiva de la TE21

Des de l’Àrea de Política Energètica del Col·lectiu CMES s’està col·laborant amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa més de 500 población de Catalunya de menys de 500 habitants cada una, per tal d’estudiar la implantació de la Transició Energètica cap a un model 100% renovable en cada un d’aquests pobles, inspirant-se en la proposta de transició energètica TE21, publicada en el llibre “El col·lapse es evitable” de Ramon Sans (vicepresident de CMES) de l’editorial Octaedro.

http://www.micropobles.cat/

Fruit d’aquesta col·laboració una desena de pobles ja s’han mostrats interessats en aquesta iniciativa.

Així doncs el col·lectiu CMES col·laborarà amb Argençola, Abella de la Conca, Torrebesses, Lluçà, Ordis, Senan, El Brull, Castellolí i Vilanova de Prades i d’altres per tal d’analitzar les seves necessitats i els recursos dels que disposa cada un, així com els resídus que generen per tal de valoritzar aquests resídus i les possibles tecnologies implantables per a la generació de l’autosuficiència energètica.En una fase posterior també s’estudiarà la implantació de la movilitat sostenible.

Esperem que l’experiència i l’exemple d’aquests micropobles, a la vanguardia de la transició cap a un model energètic 100% renovable integrat en l’entorn, s’extengui i serveixi d’inspiració per d’altres pobles i ciutats.

Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

La preocupació per l’energía es reflexa en els mitjans. Articles destacats

Cada vegada apareixen més notícies a la premsa tradicional relacionades amb l’energia. El seu cost comença a ser un problema per a ciutadans i empreses, i el control de les cada vegada més escasses fonts d’energia fòssil generen conflictes polítics i guerres. El control de l’energia s’ha assenyalat com un factor determinant en la guerra de l’Iraq, o el conflicte armat de Ucraína.
També els voluminosos beneficis de les empreses energètiques i els seus influències en la política desperten l’interès dels mitjans, així com altres factors que generen polèmica i preocupació entre la ciutadania com és el fraking, l’energia nuclear o les prospeccions enfront de les nostres costes.
Exemple d’aquestes notícies són els següents articles que des CMES recomanem.

NOTICIA 1
INFOLIBRE: La unió energètica que planteja Brusel·les xoca amb l’aposta espanyola pel gas i el carbó
NOTICIA 2
LA VANGUARDIA: El futur de les renovables
NOTICIA 3
INFOLIBRE: El tribunal de comptes alerta que el cost del tractament de residus nuclears recaurà sobre generacions futures

Resum de la notícia 1
En ella se’ns explica que la política oficial de la Unió Europea és la de reduir la dependència energètica de dels països europeus, que actualment necessiten importar el 53% de l’energia que consumeixen, principalment mitjançant el decidit impuls de les energies renovables. No obstant això la política empresa per l’actual govern d’Espanya ha estat totalment la contrària. Tot i importar Espanya el 70% de l’energia que consumeix, el que suposa la sortida de 50.000 milions d ‘€ anuals del país, s’han imposat des del govern normes que han provocat una aturada en sec en la instal·lació de tot tipus d’energies renovables, alhora que s’ha impulsat el consum d’energies fòssils, emprenent una direcció totalment oposada a la línia indicada per la Unió Europea.
Per exemple en l’últim any, la producció d’electricitat per mitjà de la crema de carbó va suposar el 16,4% del total generat, mentre que el gener del 2015 aquesta font d’energia ha generat el 21,7% del total d’electricitat generat .
Totes les iniciatives del govern indiquen que aquest és el camí que s’ha decidit a emprendre, com ho demostra l’aposta pel fraking, o les prospeccions petrolíferes davant les costes canàries, mentre s’intenta aniquilar el sector de les energies renovables.

Resum de la notícia 2
Aquest article ens informa que tres prestigiosos bancs d’inversió han pronosticat que d’aquí a tres anys podria ser més rendible per als consumidors instal·lar les seves pròpies plaques fotovoltaiques generadores d’electricitat, i un sistema de bateries, de continuar comprant l’electricitat a les grans empreses distribuïdores d’electricitat, el que posaria en perill el seu model de negoci. És a dir que la baixada dels costos i l’augment d’eficiència dels sistemes de generació renovable dels convertiran en una alternativa més barata que l’energia de la xarxa elèctrica.
Això podria ser una veritable revolució que conduiria inevitablement a la fallida de les grans empreses energètiques per la baixada d’ingressos que suposaria i el seu alt endeutament. L’article alerta que potser aquestes previsions són la raó última per la qual, en el cas espanyol, el govern ha imposat tantes traves administratives i tantes taxes a l’autogeneració, arribant fins i tot a amenaçar amb crear el que s’ha batejat com a impost al sol, que han convertit l’autogeneració elèctrica en virtualment inviable

Resum de la notícia 3
La tercera notícia destacada per CMES informa els lectors que el Tribunal de Comptes ha advertit al govern que el sistema mitjançant el qual les empreses gestores de les centrals nuclears d’Espanya es fan càrrec dels costos de tractament dels residus és insuficient i no obté els recursos suficients per sufragar l’elevat cost d’aquest tractament, que recordem requereix del confinament i la vigilància dels residus durant milers d’anys. Per tant el cost d’aquest tractament dels residus recaurà sobre les arques públiques en un futur hi, i per tant en la butxaca de les futures generacions, havent-se lliurat les empreses que han generat aquests residus de sufragar el seu tractament complet, el que està expressament prohibit per la legislació.
Només entre el 2010 i el 2085 les empreses hauran aportat un 28% menys dels recursos calculats com a necessaris per al tractament dels residus, i els costos futurs més enllà d’aquesta data no poden ser previstos encara, de manera que la factura per a les arques públiques no pot ser ni tan sols calculada.

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

CMES exposarà la seva proposta TE21 davant l’Institut de l’Energia i el Transport de la Comissió Europea

La proposta de transcisió energètica TE21 proposada per CMES, i exposada en el llibre “El col · lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, ha despertat l’interès de “ l’Institut de l’Energía i el Transport (IET)” de la Comissió Europea.
Per aquest motiu CMES ha rebut una invitació formal d’aquest organisme perquè Ramón Sans i el president de CMES Carles Riba, autor del llibre “Recursos energètics i crisi” també de l’editorial Octaedro, viatgin a la seu del IET als Països Baixos i exposin els seus estudis i conclusions en proper 12 de gener.
L’Institut de l’Energia i el Transport (IET) dóna suport científic i tècnic en temes d’energia als responsables polítics de la Unió Europea (UE), prestant especial atenció a la seguretat del proveïment energètic i la producció d’energia més sostenible, més segura i més neta i l’ús en el futur.
L’IET és un dels set instituts del “ Centre Comú d’Investigació” (JRC segons les sigles en anglès) de la Comissió Europea. Les JRC funciona com a centre de referència de la ciència i la tecnologia de la UE, i aconsellen durant al procés de formulació de polítiques, servint a l’interès comú dels estats membres i de manera independent d’interessos particulars, ja siguin comercials o nacional.
L’IET té seu tant a Petten (Països Baixos) com a Ispra (Itàlia), i compta amb un equip multidisciplinari de més de 300 acadèmics, personal tècnic i de suport.
Des de CMES agraïm l’interès mostrat, i ens alegrem que propostes de transcisió energètica com la TE21puguin ser valorades de manera independent i transmeses tant a la societat com als organs polítics, ja que va ser amb aquest interès que CMES va ser fundat.
Esperem poder publicar en properes dates el resultat d’aquesta experiència.

La tarifa del gas s’incrementarà per indemnitzar el fallit projecte de gas Castor

Recents articles de premsa ens informen que el govern ha aprovat el pagament de 1350 milions d’euros a la empresa promotora del magatzem de gas submarí davant les costes de Vinaròs, Castelló, conegut com a projecte Castor. Aquest pagament es realitza com a indemnització pel tancament de la planta degut a que les primeres proves d’injecció de gas en els dipòsits submarins s’han relacionat amb més de 500 terratrèmols ocorreguts en la regió durant el setembre de 2013. Aquests 1350 milions es finançaran amb un increment addicional de la factura de gas dels consumidors durant els propers 30 anys, agreujant així l’asfixiant cost de l’energia a Espanya, i com a indemnització pública a una inversió equivocada d’una empresa privada.
Què es exactament el projecte Castor?
El projecte planteja utilitzar els pous de petroli marins, dels quals s’ha extret ja tot el petroli, situats davant de la costa de Castelló com a dipòsit on emmagatzemar gas. La tècnica consisteix en injectar gas a sota terra per emmagatzemar-lo, però com que el gas (a diferència del petroli) es pot comprimir, si s’incrementa la pressió es pot introduir més gas en aquests dipòsits geològics. Aquests dipòsits tindrien una enorme capacitat i servirien, junt amb el paralitzat dipòsit de gas projectat sota el parc natural de Doñana, per convertir Espanya en un subministrador de gas per Europa que servís d’alternativa al gas rus. Com que Espanya no disposa de reserves pròpies de gas, s’importaria el gas principalment d’Algèria i s’emmagatzemaria en aquests dipòsits per després distribuir-lo per tot Europa, tal i com es publica en el següent article.
Continua llegint

TE21. El model de transició energètica proposat per CMES

El llibre “El col • lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col•laboració amb Elisa Pulla, i que exposa el model de transició energètica TE21 proposat per CMES, ha sigut analitzat per la professora Aurèlia Mañé Estrada, professora de política econòmica i de relacions energètiques internacionals en la Universitat de Barcelona, que en una ressenya al seu blog ha mostrat el seu interès en la proposta de model de transició energètica TE21.
Així doncs us recomanem que llegiu el post de la professora Mañé , i també us convidem a llegir-vos el llibre de Ramón Sans, on s’exposa la proposta de TE21, per vosaltres mateixos.

Per tal d’animar-vos a llegir-vos el llibre “El col·lapse és evitable”, procedim a fer un petit resum del seu contingut, i per tant també a resumir-vos la proposta TE21.
Continua llegint

Plantes energètiques pioneres a Andalusia

El passat mes de març, alguns representants del CMES, Carles Riba Romeva, Ramon Sans Rovira i Josep Puig Boix, es van desplaçar fins a Andalusia amb motiu de la celebració de la taula rodona “La transició energètica del segle XXI”, en la qual col · laboraven també Elisa Pulla Escobar i Ana Moreno Pacheco, actuals membres del CMES.
Arran de la visita, vam recórrer alguns punts d’interès energètic de la geografia andalusa, de manera que poguéssim veure de primera mà les tecnologies actuals d’aprofitament del potencial d’Energies Renovables que posseeix la regió.

La primera parada de turisme energètic va ser la Plataforma Solúcar, situada a l’entorn de Sanlúcar la Major, Sevilla. La Plataforma Solucar és la plataforma solar d’Europa, a través de la qual, Abengoa Solar opera comercialment 183 MW d’energia produïda per tecnologia solar tèrmica de concentració.
Continua llegint

Punt d’inflexió de la transició energètica

Durant les darreres dècades, les energies renovables han anat madurant, i els seus costos d’explotació s’han anat reduint.
Al mateix temps les energies no renovables han vist com els jaciments més rendibles s’han anat esgotant, i per tant els seus costos d’explotació s’incrementaven. Aquesta tendència s’està accelerant, i només pot conduir-nos a un punt d’inflexió en el que les energies no renovables resultin econòmicament més cares que les energies renovables, eliminant-se d’aquesta manera l’ultima barrera per a la seva implantació massiva.
En un interessantíssim article que adjuntem, Chris Nelder (analista i consultor energètic) exposa els indicis que, segons creu, apunten a que aquest punt d’inflexió ja s’ha assolit, i que l’hegemonia de les grans empreses del sector energètic no renovable està a punt de decaure.
Com sempre us convidem doncs a llegir aquest anàlisis.

Nelder-The energy transition-ca