La transició energètica a escala municipal. L’exemple de Rubí

El passat dilluns 20 de Juny, dintre del cicle de ponències que organitza CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Sostenible), vam gaudir de la presencia de Carme García Lores, llicenciada en Història Contemporània i ex-alcaldessa de Rubí, municipi de 75.000 habitants, que va exposar la seva experiència en la implantació del programa de transició energètica Rubí Brilla durant la seva etapa com a alcaldessa de de Rubí.

El projecte es va plantejar amb la intenció de combatre els efectes de la crisis, i de generar una nova economia no depenent de l’increment del consum energètic, que es una de les raons que s’amaga darrera de l’actual crisis. Per tal de difondre aquests conceptes entre la ciutadania, l’Ajuntament va publicar el següent vídeo:

En només 8 anys, del 2008 al 2016, el programa Rubí Brilla ha permès no només assolir els objectius de reducció del consum energètic i de l’impacte ambiental sinó que també ha permès reduir les despeses tant de l’administració com d’empreses privades, alliberant així recursos per poder fer inversions en eficiència energètica que permetessin a la vegada reduir encara més el consum energètic, i generar activitat econòmica i ocupació durant els pitjors anys de la crisis. Tot això ha convertit Rubí en un referent no només nacional, sinó també internacional, que ha sigut guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, i s’ha convertit en un exemple per altres municipis que estan començant a implantar les mesures aplicades a Rubí.

El projecte Rubí Brilla ha treballat en cinc àrees diferents que son el propi Ajuntament i totes les entitats i serveis que en depenen, per una altre banda la industria, que te un gran pes en el municipi de Rubí, així com el sector domèstic, el comerç i també la pobresa energètica.

Aquestes cinc àrees han sigut tractades amb una metodologia de treball que la pròpia Carme defineix com aplicar el sentit comú. La primera mesura en tots els casos era fer una auditoria energètica, per tal de conèixer exactament quants diners es destinaven al consum energètic, i a on es concentrava el major cost, permetent detectar ineficiències.

Només durant el primer any, i sense fer cap inversió, simplement modificant les potències energètiques contractades i fent una millor regulació dels equips, sobretot de climatització, es van assolir importants estalvis que es van poder reinvertir en els anys següents fent encara més grans els estalvis tant econòmics com energètics.

Aquestes mesures, que es van iniciar en la pròpia administració, es van estendre a les escoles, col·lectius, que eren recompensats amb part dels diners estalviats, i també a les empreses privades que es van adonar del potencial estalvi econòmic que aquestes mesures podien suposar, però sempre requerint de la participació dels usuaris i dels agents implicats, ja que aquesta mena de mesures requereixen de la col·laboració dels propis usuaris per tenir èxit.

En poques paraules, l’eficiència energètica va impregnar totes les decisions administratives de l’ajuntament, i els seus beneficis van ser explicats i traslladats a la ciutadania que es abocar també a assolir aquest objectiu comú.

Gràcies a aquestes i d’altres mesures Rubí ha aconseguit, entre d’altres coses, tenir tota la flota de vehicles municipals 100% elèctrica, i estacions de recàrrega solar, haver instal·lat sistemes de monitorització del consum del seus principals edificis públics, haver impulsat el primer congrés nacional pel canvi de model energètic, haver aconseguit que tota l’electricitat consumida per l’ajuntament estigui certificada com energia 100% renovable i amb un estalvi de més de 200.000 € respecte als concursos anteriors on no es demanava aquest requisit, haver fet inversions en cases particulars de persones en situació de pobresa energètica, haver reduït en més d’un 35% el consum energètic de les escoles adscrites al programa, etc.

En paraules de la Carme, la transició energètica es com aprendre a llegir, un cop ho comprens ja no es pot tornar enrere. Quan aprendrem a llegir aquest nou futur?

Si voleu una informació més completa i detallada, podeu consultar la presentació adjunta en el següent enllaç:

RUBI BRILLA_petit2

Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

POBRESA ENERGÈTICA

Acollim al nostre web el tema de la pobresa energètica seguint la recomanació del nostre consoci Pep Puig i recollint, també, la inquietud manifestada per Aurèlia Mañé al seu bloc Nuevas Cartografías de la Energia. Per a nosaltres ja havia estat  també motiu de preocupació manifestat en els nostres debats.

Continua llegint