La transició energètica a escala municipal. L’exemple de Rubí

El passat dilluns 20 de Juny, dintre del cicle de ponències que organitza CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Sostenible), vam gaudir de la presencia de Carme García Lores, llicenciada en Història Contemporània i ex-alcaldessa de Rubí, municipi de 75.000 habitants, que va exposar la seva experiència en la implantació del programa de transició energètica Rubí Brilla durant la seva etapa com a alcaldessa de de Rubí.

El projecte es va plantejar amb la intenció de combatre els efectes de la crisis, i de generar una nova economia no depenent de l’increment del consum energètic, que es una de les raons que s’amaga darrera de l’actual crisis. Per tal de difondre aquests conceptes entre la ciutadania, l’Ajuntament va publicar el següent vídeo:

En només 8 anys, del 2008 al 2016, el programa Rubí Brilla ha permès no només assolir els objectius de reducció del consum energètic i de l’impacte ambiental sinó que també ha permès reduir les despeses tant de l’administració com d’empreses privades, alliberant així recursos per poder fer inversions en eficiència energètica que permetessin a la vegada reduir encara més el consum energètic, i generar activitat econòmica i ocupació durant els pitjors anys de la crisis. Tot això ha convertit Rubí en un referent no només nacional, sinó també internacional, que ha sigut guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, i s’ha convertit en un exemple per altres municipis que estan començant a implantar les mesures aplicades a Rubí.

El projecte Rubí Brilla ha treballat en cinc àrees diferents que son el propi Ajuntament i totes les entitats i serveis que en depenen, per una altre banda la industria, que te un gran pes en el municipi de Rubí, així com el sector domèstic, el comerç i també la pobresa energètica.

Aquestes cinc àrees han sigut tractades amb una metodologia de treball que la pròpia Carme defineix com aplicar el sentit comú. La primera mesura en tots els casos era fer una auditoria energètica, per tal de conèixer exactament quants diners es destinaven al consum energètic, i a on es concentrava el major cost, permetent detectar ineficiències.

Només durant el primer any, i sense fer cap inversió, simplement modificant les potències energètiques contractades i fent una millor regulació dels equips, sobretot de climatització, es van assolir importants estalvis que es van poder reinvertir en els anys següents fent encara més grans els estalvis tant econòmics com energètics.

Aquestes mesures, que es van iniciar en la pròpia administració, es van estendre a les escoles, col·lectius, que eren recompensats amb part dels diners estalviats, i també a les empreses privades que es van adonar del potencial estalvi econòmic que aquestes mesures podien suposar, però sempre requerint de la participació dels usuaris i dels agents implicats, ja que aquesta mena de mesures requereixen de la col·laboració dels propis usuaris per tenir èxit.

En poques paraules, l’eficiència energètica va impregnar totes les decisions administratives de l’ajuntament, i els seus beneficis van ser explicats i traslladats a la ciutadania que es abocar també a assolir aquest objectiu comú.

Gràcies a aquestes i d’altres mesures Rubí ha aconseguit, entre d’altres coses, tenir tota la flota de vehicles municipals 100% elèctrica, i estacions de recàrrega solar, haver instal·lat sistemes de monitorització del consum del seus principals edificis públics, haver impulsat el primer congrés nacional pel canvi de model energètic, haver aconseguit que tota l’electricitat consumida per l’ajuntament estigui certificada com energia 100% renovable i amb un estalvi de més de 200.000 € respecte als concursos anteriors on no es demanava aquest requisit, haver fet inversions en cases particulars de persones en situació de pobresa energètica, haver reduït en més d’un 35% el consum energètic de les escoles adscrites al programa, etc.

En paraules de la Carme, la transició energètica es com aprendre a llegir, un cop ho comprens ja no es pot tornar enrere. Quan aprendrem a llegir aquest nou futur?

Si voleu una informació més completa i detallada, podeu consultar la presentació adjunta en el següent enllaç:

RUBI BRILLA_petit2

Ramon Sans entrevistat al 3/24: al 2050 Catalunya pot ser autosuficient energèticament

En una recent entrevista al canal de notícies 3/24 el vicepresident de CMES, Ramón Sans, exposa breument la situació energètica i les alternatives de que disposem per poder dur a terme una transició energètica cap a un model 100% renovable abans del 2050.

Us recomanem doncs que visualitzeu aquesta intersant entrevista en el següent enllaç:

Entrevista a Ramón Sans al canal 3/24

En aquesta entrevista s’exposa primerament el malbaratament energètic actual del model energètic fòssil, assenyalant com la major part de l’energia que consumim es llença a l’atmòsfera en forma de calor sense aprofitar-la, de manera que només s’utilitza una quarta part de l’energia cremada, i també s’assenyala el disbarat que suposa contaminar l’atmosfera i provocar el canvi climàtic que desconeixem com de profunt i perjudicial pot arribar a ser.

En segon lloc es mostra que la transició energètica cap a un model que permeti a Catalunya ser autosuficient energèticament amb energies renovables no només es possible, sino que suposa un inmens estalvi energètic per a la ciutadania, ja que els combustibles fòssils cada any han de ser importats de l’exterior, mentre que el vent, el sol i la pluja son gratuits. En aquest context es calcula que d’aquí al 2050 la importació de combustibles fòssils ens costarà als catalans més de 1 bilió d’euros, mentre que la inversió en energies renovables necessària per autoabastir-nos d’energia requeriria només una inversió de 70.000 milions d’euros.

La única causa que està frenant el desenvolupament d’unes energies que son més ecològiques, més eficients i més econòmiques es la pressió que fan les actuals empreses energètiques que deixarien d’ingressar una enorme quantitat de diners de completar-se aquesta transició.

300 anys de combustibles fòssils en 300 segons

Des de CMES us recomanem veure el següent video on es resumeix la historia energètica de la humanitat durant els darrers 300 anys, en el que es mostren els efectes que ha tingut sobre la humanitat l’accés a aquests recursos energètics, però també les conseqüències que el seu abús han comportat pel planeta.

Ara s’estàn esgotant, i el planeta pot recuperarse completament si emprenem la transició inmediatament i renunciem a l’ús dels combistibles fòssils, però si esperem al seu total esgotament serà massa tard per adaptar la nostra civilització a un canvi tant dràstic de model econòmic i social.

CMES col·labora amb l’Associació de Micropobles de Catalunya per la implantació efectiva de la TE21

Des de l’Àrea de Política Energètica del Col·lectiu CMES s’està col·laborant amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa més de 500 población de Catalunya de menys de 500 habitants cada una, per tal d’estudiar la implantació de la Transició Energètica cap a un model 100% renovable en cada un d’aquests pobles, inspirant-se en la proposta de transició energètica TE21, publicada en el llibre “El col·lapse es evitable” de Ramon Sans (vicepresident de CMES) de l’editorial Octaedro.

http://www.micropobles.cat/

Fruit d’aquesta col·laboració una desena de pobles ja s’han mostrats interessats en aquesta iniciativa.

Així doncs el col·lectiu CMES col·laborarà amb Argençola, Abella de la Conca, Torrebesses, Lluçà, Ordis, Senan, El Brull, Castellolí i Vilanova de Prades i d’altres per tal d’analitzar les seves necessitats i els recursos dels que disposa cada un, així com els resídus que generen per tal de valoritzar aquests resídus i les possibles tecnologies implantables per a la generació de l’autosuficiència energètica.En una fase posterior també s’estudiarà la implantació de la movilitat sostenible.

Esperem que l’experiència i l’exemple d’aquests micropobles, a la vanguardia de la transició cap a un model energètic 100% renovable integrat en l’entorn, s’extengui i serveixi d’inspiració per d’altres pobles i ciutats.

Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

La preocupació per l’energía es reflexa en els mitjans. Articles destacats

Cada vegada apareixen més notícies a la premsa tradicional relacionades amb l’energia. El seu cost comença a ser un problema per a ciutadans i empreses, i el control de les cada vegada més escasses fonts d’energia fòssil generen conflictes polítics i guerres. El control de l’energia s’ha assenyalat com un factor determinant en la guerra de l’Iraq, o el conflicte armat de Ucraína.
També els voluminosos beneficis de les empreses energètiques i els seus influències en la política desperten l’interès dels mitjans, així com altres factors que generen polèmica i preocupació entre la ciutadania com és el fraking, l’energia nuclear o les prospeccions enfront de les nostres costes.
Exemple d’aquestes notícies són els següents articles que des CMES recomanem.

NOTICIA 1
INFOLIBRE: La unió energètica que planteja Brusel·les xoca amb l’aposta espanyola pel gas i el carbó
NOTICIA 2
LA VANGUARDIA: El futur de les renovables
NOTICIA 3
INFOLIBRE: El tribunal de comptes alerta que el cost del tractament de residus nuclears recaurà sobre generacions futures

Resum de la notícia 1
En ella se’ns explica que la política oficial de la Unió Europea és la de reduir la dependència energètica de dels països europeus, que actualment necessiten importar el 53% de l’energia que consumeixen, principalment mitjançant el decidit impuls de les energies renovables. No obstant això la política empresa per l’actual govern d’Espanya ha estat totalment la contrària. Tot i importar Espanya el 70% de l’energia que consumeix, el que suposa la sortida de 50.000 milions d ‘€ anuals del país, s’han imposat des del govern normes que han provocat una aturada en sec en la instal·lació de tot tipus d’energies renovables, alhora que s’ha impulsat el consum d’energies fòssils, emprenent una direcció totalment oposada a la línia indicada per la Unió Europea.
Per exemple en l’últim any, la producció d’electricitat per mitjà de la crema de carbó va suposar el 16,4% del total generat, mentre que el gener del 2015 aquesta font d’energia ha generat el 21,7% del total d’electricitat generat .
Totes les iniciatives del govern indiquen que aquest és el camí que s’ha decidit a emprendre, com ho demostra l’aposta pel fraking, o les prospeccions petrolíferes davant les costes canàries, mentre s’intenta aniquilar el sector de les energies renovables.

Resum de la notícia 2
Aquest article ens informa que tres prestigiosos bancs d’inversió han pronosticat que d’aquí a tres anys podria ser més rendible per als consumidors instal·lar les seves pròpies plaques fotovoltaiques generadores d’electricitat, i un sistema de bateries, de continuar comprant l’electricitat a les grans empreses distribuïdores d’electricitat, el que posaria en perill el seu model de negoci. És a dir que la baixada dels costos i l’augment d’eficiència dels sistemes de generació renovable dels convertiran en una alternativa més barata que l’energia de la xarxa elèctrica.
Això podria ser una veritable revolució que conduiria inevitablement a la fallida de les grans empreses energètiques per la baixada d’ingressos que suposaria i el seu alt endeutament. L’article alerta que potser aquestes previsions són la raó última per la qual, en el cas espanyol, el govern ha imposat tantes traves administratives i tantes taxes a l’autogeneració, arribant fins i tot a amenaçar amb crear el que s’ha batejat com a impost al sol, que han convertit l’autogeneració elèctrica en virtualment inviable

Resum de la notícia 3
La tercera notícia destacada per CMES informa els lectors que el Tribunal de Comptes ha advertit al govern que el sistema mitjançant el qual les empreses gestores de les centrals nuclears d’Espanya es fan càrrec dels costos de tractament dels residus és insuficient i no obté els recursos suficients per sufragar l’elevat cost d’aquest tractament, que recordem requereix del confinament i la vigilància dels residus durant milers d’anys. Per tant el cost d’aquest tractament dels residus recaurà sobre les arques públiques en un futur hi, i per tant en la butxaca de les futures generacions, havent-se lliurat les empreses que han generat aquests residus de sufragar el seu tractament complet, el que està expressament prohibit per la legislació.
Només entre el 2010 i el 2085 les empreses hauran aportat un 28% menys dels recursos calculats com a necessaris per al tractament dels residus, i els costos futurs més enllà d’aquesta data no poden ser previstos encara, de manera que la factura per a les arques públiques no pot ser ni tan sols calculada.

La trasició energètica és possible i beneficiosa. Vuit publicacions científiques ho confirmen

Les energies fòssils s’estan esgotant. Amb el ritme de consums actual les reserves mundials s’hauran exhaurit abans del 2060, com es demostra en el llibre “Recursos energètics i crisi” de l’editorial Octaedro, escrit pel professor de la UPC i president de CMES Carles Riba, i com es mostra en el següent gràfic.
01_A_V02
Alguns es refugien en negar l’evidència científica que suposa l’esgotament dels recursos fòssils, mentre es veuen obligats a recórrer a tecnologies cada cop més complexes, com el fracking, per extreure uns recursos cada cop més escassos. Altres proposen l’energia nuclear con a solució, obviant que també consumeix un recurs fòssil molt escàs con és l’urani, que s’esgotarà en les properes dècades. També hi ha qui proposa falses solucions, com la captura de CO2, per permetre seguir cremant carbó sense emetre contaminació a l’atmosfera, una tecnologia que no impedirà que les reserves fòssils de carbó s’acabin a mitjans d’aquest segle.
Davant d’aquest escenari, la única solució viable es fer una transició energètica cap a un model energètic sostenible basat en les energies renovables.
Al contrari del que molta gent opina, les energies renovables son, avui en dia, una alternativa real que permetria cobrir tota la demanda energètica i prescindir del recursos fòssils, amb la conseqüent reducció de les emissions de contaminats i, sorprenentment per a molts, representat un enorme estalvi econòmic per a tots aquells països que no disposen de reserves d’energia fòssil.
Portades A continuació adjuntem una llista d’enllaços a articles científics i publicacions d’arreu del món que analitzen, en profunditat i amb rigor, i que demostren la viabilitat i conveniència d’emprendre immediatament una transició cap a un model energètic basat completament en les energies renovables.

Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Tot el món.
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Europa
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Dinamarca
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Bèlgica
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Alemanya
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Holanda
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: California
Transició a un model energètic 100% renovable per l’any 2050. Àmbit: Xina, Japó i Corea

Tots aquests articles i publicacions sostenen que, en cada un dels seus àmbits d’estudi, la transició energètica cap a un model 100% renovable es una solució, no només viable, sinó beneficiosa. A més sorprèn que tots ells utilitzin la data de 2050 com a límit temporal per fer la transició, precisament abans de l’esgotament de les energies fòssils previst com a màxim per l’any 2060.
Tots aquests articles arriben a conclusions similars a les de l’estudi publicat en el llibre “El col·lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, on s’exposa la proposta de transició cap a un model energètic sostenible TE21 proposat per CMES com a solució pel cas català, espanyol i europeu, en front de l’esgotament de les energies fòssils, proporcionant a la vegada una molt substancial millora econòmica al reduir les sortides de capital, augmentar la independència energètica dels països i ciutadans, i realitzant fortes inversions locals en tecnologia i mà d’obra especialitzada amb alt valor afegir, aconseguint uns estalvis econòmics astronòmics en pocs anys.

L’ESTAFA DEL DÈFICIT DE TARIFA. ¿Què és el dèficit de tarifa?

Tots hem notat que en els últims anys les nostres factures elèctrica s’han disparat de forma descontrolada, però el que molta gent no sap és que aquest increment és només una part de la pujada de l’electricitat, ja que la pujada ha estat encara més gran, només que aquest increment addicional no ens ho han cobrat encara. Aquesta part és la que s’acumula en forma de deute anomenada dèficit de tarifa.

Només durant els primers 6 mesos de 2014 s’han acumulat 3.656 milions d’€ de dèficit de tarifa elèctrica, que s’afegeixen als més de 28.400 milions d’€ que el conjunt de clients de les companyies elèctriques els havíem a finals de 2013.

Així doncs el dèficit de tarifa és un deute que tots els ciutadans d’aquest país hem contret amb les principals companyies elèctriques d’Espanya, amb el beneplàcit del Govern, i que segueix augmentant any rere any, tot i haver pagat puntualment totes les factures elèctriques. Aquest deute representa que cada un dels 47 milions de ciutadans espanyols devem 680 € a les empreses elèctriques, diners que haurà de ser pagat amb futures pujades de la tarifa elèctrica.

L’anomenat dèficit de tarifa començar a crear-se a partir de l’any 2000, quan el govern de José María Aznar va decretar que el cost de l’energia elèctrica no podia pujar per als consumidors més d’un 2% anual. En comptes de prendre mesures que impedissin aquesta pujada més enllà del 2%, simplement es va decretar que qualsevol pujada superior a aquest percentatge s’acumularia sota el concepte de dèficit de tarifa per ser pagat en un futur, de manera que no es va abaratir l’energia, sinó que va posposar el pagament a un futur que ja ha arribat.

Així doncs, segons el govern, el dèficit de tarifa es genera perquè el cost de generar energia elèctrica i transportar fins a les nostres cases és superior al preu que paguem per ella a través dels rebuts. Com les companyies elèctriques no poden vendre un producte per sota del seu cost, la diferència (el dèficit de tarifa) ha estat pagada mitjançant l’emissió d’un deute que està a nom de tots els consumidors d’electricitat i que ara cal tornar.

Això explica la creació del dèficit de tarifa, però no les raons per les que aquest dèficit ha arribat a la increïble xifra dels 30.000 milions d ‘€ tot i haver pagat les nostres factures i malgrat suportar la tercera tarifa elèctrica més cara de tot Europa ¿perquè els nostres veïns europeus paguen l’electricitat més barata i malgrat això no tenen cap dèficit de tarifa?
Continua llegint

Gran èxit de la presentació del TE21 a la sala Atlàntida de Vic

Fotos

Aquest passat dimecres 5 de novembre el nostre company, i vicepresident de CMES, Ramon Sans va presentar a la sala Atlàntida de la ciutat de Vic la proposta de Transició Energètica del segle XXI – TE21 – sorgida fruit de l’anàlisis de la situació i les prespectives energètiques de la nostra societat, i que planteja una substitució gradual de tota la energía fòssil per energía renovable en un plaç de poques dècades, calculant-ne els costos i els beneficis, i demostrant que fer aquesta trancisió no només es possible, sino que suposaría un importantissim estalvi econòmic, i demostrant també que no fer-la ens encamina a un col·lapse energètic en un plaç inferior als 40 anys degut a l’esgotament de les energíes fòssils.
La presentació va despertar molt d’interès, i la sala presentava gaire be un plè absolut amb uns 600 assistents.
Aquest èxit d’assistència, i l’interès demostrat pels assistents durant i després de la xerrada van resultar emocionants per Ramón Sans, especialment pel fet de ser Vic la seva població natal.
La xerrada va despertar l’atenció i l’interès dels assistents, com es va poder constatar especialment en el darrer torn de preguntes, on es va posar de manifest la sensibilitat i la preocupació creixent que presenta la societat tant en vers el problema mediambiental del model actual com de la necessitat d’afrontar un nou model energètic de futur.
En definitiva un pas més de comunicació social, de les nostres inquietuds com a col·lectiu CMES, de la mà didàctica de Ramon Sans i una resposta social que ens convida a continuar la nostra tasca amb més intensitat.
Davant de l’exit obtingut, l’Aula d’Extensió Universitaria de Barberà del Vallès també ha organitzat una xerrada similar convocada pel proper 26 d emaig a la Biblioteca Esteve Paluzie. Us convidem doncs a assistir a aquesta o a qualsevol de les moltes xerrades que organitza CMES, i que podreu coneixer a través de l’agenda d’aquest blog, o a través del nostre Facebook.

Agraím també a Eduard Furró la nota de premsa i les fotografies realitzades en motiu d’aquest acte.

CMES exposarà la seva proposta TE21 davant l’Institut de l’Energia i el Transport de la Comissió Europea

La proposta de transcisió energètica TE21 proposada per CMES, i exposada en el llibre “El col · lapse és evitable” de l’editorial Octaedro, escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, ha despertat l’interès de “ l’Institut de l’Energía i el Transport (IET)” de la Comissió Europea.
Per aquest motiu CMES ha rebut una invitació formal d’aquest organisme perquè Ramón Sans i el president de CMES Carles Riba, autor del llibre “Recursos energètics i crisi” també de l’editorial Octaedro, viatgin a la seu del IET als Països Baixos i exposin els seus estudis i conclusions en proper 12 de gener.
L’Institut de l’Energia i el Transport (IET) dóna suport científic i tècnic en temes d’energia als responsables polítics de la Unió Europea (UE), prestant especial atenció a la seguretat del proveïment energètic i la producció d’energia més sostenible, més segura i més neta i l’ús en el futur.
L’IET és un dels set instituts del “ Centre Comú d’Investigació” (JRC segons les sigles en anglès) de la Comissió Europea. Les JRC funciona com a centre de referència de la ciència i la tecnologia de la UE, i aconsellen durant al procés de formulació de polítiques, servint a l’interès comú dels estats membres i de manera independent d’interessos particulars, ja siguin comercials o nacional.
L’IET té seu tant a Petten (Països Baixos) com a Ispra (Itàlia), i compta amb un equip multidisciplinari de més de 300 acadèmics, personal tècnic i de suport.
Des de CMES agraïm l’interès mostrat, i ens alegrem que propostes de transcisió energètica com la TE21puguin ser valorades de manera independent i transmeses tant a la societat com als organs polítics, ja que va ser amb aquest interès que CMES va ser fundat.
Esperem poder publicar en properes dates el resultat d’aquesta experiència.