Podrem curar l’addicció al petroli a temps?

Per Jordi Riba, membre de CMES

La societat occidental actual és addicta al petroli. El petroli, igual que les drogues, ofereix una satisfacció instantània i resulta estimulant, ja que afavoreix el creixement, i cada vegada es necessita una dosi més gran per mantenir el seu efecte. Malauradament el preu a pagar per l’abús d’aquesta droga és la salut, en aquest cas la salut del planeta sencer que s’està veient greument afectada per l’abús del petroli, a causa del augment del CO2 i l’efecte hivernacle.
Vist així sembla que deixar el petroli és el que el planeta necessita, i molts poden pensar que l’arribada dels cotxes elèctrics i de les fonts d’energía renovable poden alliberar-nos de la gasolina, i així permetre’ns abandonar el petroli. La veritat és que no resulta gens tan senzill.
El petroli és un hidrocarbur del qual, després del seu refinat i fraccionat, s’obté no només la gasolina i el gasoil, sinó també altres combustibles com el butà, el propà o el querosè, i molts altres productes com ara lubricants, tots els plàstics, pintures, asfalt, detergents i també els pesticides, herbicides i els fertilitzants que ens han permès obtenir grans collites a força de monocultius.
Així doncs el petroli és com el porc, se n’aprofita tot, però un cop sacrificat si alguna cosa no s’aprofités caldria llençar-la.
Amb el petroli passa el mateix, cal extreure’l de la terra i després refinar-lo per obtenir d’ell els diferents components. Si algun d’aquests components no el fem servir, haurem de desfer-nos-en cremant-lo.

Per tant, encara que demà mateix tots els cotxes deixessin de cremar gasolina, el petroli es continuaria extraient i refinant per obtenir els restants productes derivats del petroli que continuaran sent necessaris per fabricar plàstics, fertilitzants, per fer volar els avions i per asfaltar els carreteres.
Si volem deixar el petroli no podem limitar-nos a deixar els cotxes de combustió, hem de deixar alhora tot el transport aeri, tots els plàstics, tots els detergents i cosmètics derivats del petroli, tots els fertilitzants, pesticides i herbicides. Si per un sol d’aquests usos seguim necessitant el petroli, se seguirà extraient i cremant al mateix ritme, només que una part es cremarà a les refineries.
Sembla una tasca impossible, i segurament és una cosa que per desgràcia no farem per pròpia voluntat, segurament fins que el planeta no tingui un infart no ens prendrem seriosament la seva salut, però llavors el dany serà difícilment reversible per complet. Potser amb sort el petroli s’acabarà abans que el dany sigui irreparable.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Un comentari a “Podrem curar l’addicció al petroli a temps?

  1. No Jordi el planeta no tindrà un infart el planeta sobreviurà perfectament tal com ja ho ha fet altres vegades.
    Qui no sobreviurem serem els habitants del planeta que morirem, no d’infart, sinó a poc a poc amb una llarga agonía. Morirem tal com escrius molt bé al iñici de l’article: absolutament drogats !! La trista realitat és que al que no mata de cop no n’hi fem cas !! Farém coses, però quan la temperatura al nostre paralel assoleixi els 50 o 60 graus, cosa que passarà molt més aviat del que ens pensem, ja serà massa tard.
    El problema rau en la prevalença dels diners i de les comoditats per sobre, molt per sobre, del valor dels habitants del planeta !! Que hi farem. Res més que recordar la frase que atribueixen a Einstein: Hi ha dues coses infinites,…..
    Per saber-ne més recomano, als que no ho heu fet, de llegir el meu darrer llibre: La transició energètica del segles XXI, La darrera oportunitat .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *