Som Energia, un instrument per a la innovació social

Per DOLORS CLAVELL NADAL

Advocada i membre del Consell Rector de Som Energia.
La cooperativa Som Energia no només s’ha convertit en una empresa gestionada amb transparència que comercialitza i produeix energia. També actua com a moviment social organitzat contra un model energètic car, irracional, ineficient i desfasat.

Al nostre país, el mercat elèctric és de molt difícil comprensió per als ciutadans degut a una excessiva complexitat normativa i una tradició de proximitat entre el poder polític i el sector, en absolut acostumat a donar explicacions i a motivar la seva actuació en base a l’interès general.
Davant d’aquest panorama, el desembre de 2010 un nucli de persones vinculades a la Universitat de Girona es van plantejar la necessitat d’aprofitar el marc legal generat per la pretesa liberalització del sector elèctric (iniciada amb la Llei 54/1997) i apostar per la creació de nous agents en el sistema. Calia trobar la via per qüestionar el model existent, però no només des de la protest, sinó des de la implicació efectiva en concretes alternatives.
Les persones impulsores del projecte, coneixedores de les experiències existents en altres països de l’entorn europeu, van decidir que el nou agent a crear havia de tenir la forma de cooperativa. I que aquesta tindria com a objectiu el consum cooperatiu d’energia, i la impulsió de projectes de generació que, a llarg termini, permetessin una correspondència entre l’energia utilitzada pels cooperativistes i la que ells mateixos generaran en les seves instal·lacions.
La idea era i és aconseguir que els ciutadans puguin implicar-se a fons en l’aposta pel canvi de model energètic, de la forma més democràtica i oberta possible. Aquesta implicació s’havia de realitzar d’acord amb l’ordenament jurídic vigent tot coneixent la seva imperfecció, ja que estar dins del sistema era una forma de conèixer-lo a fons i combatre aquesta denunciada imperfecció. Segurament aquest és un dels aspectes més interessants a analitzar sobre l’experiència iniciada, en termes d’organització i participació ciutadanes.

Els referents comparats europeus que es van utilitzar, per confirmar que era convenient i també factible crear una cooperativa energètica, van ser entre d’altres els següents:

1) Energi4All – Energy for all (Regne Unit)
Es tracta d’una cooperativa de cooperatives, que dóna suport a la creació de les mateixes i els ajuda a desenvolupar nous projectes. El web és Energy 4All.
Al Regne Unit s’ha produït un interessant debat sobre el model energètic, segons es pot comprovar amb la lectura de l’article Big energy debate.

2) Windvogel (Països Baixos)
La cooperativa era propietària d’instal·lacions de producció i fa uns anys es va decidir a impulsar l’autoconsum o autoproducció energètica. Ha contribuït a la implantació d’un gran nombre de panells solars en habitatges privats, i això ha estat possible per l’existència de reconeixement del dret ciutadà al balanç net (utilitzar la xarxa distribuïdora com a assistent de les instal·lacions d’autoconsum, compensant els excessos abocaments amb l’energia utilitzada). Hi ha -almenys fins avui- un clar suport governamental a aquesta possibilitat, tot i que el país no és molt assolellat. Pots obtenir més informació en l’enllaç Windvogel.

3) EWS (Alemanya)
Aquesta entitat va néixer a partir de l’activisme generat després del desastre de Txernòbil. La ciutadania va decidir apropiar-se de la gestió de les xarxes de distribució i, a través d’una lluita de 10 anys, van aconseguir el seu objectiu. L’adquisició d’energia la realitzen mitjançant contractes bilaterals amb centrals de producció, fent el seu propi equilibri entre utilització i generació d’energia.
És més que recomanable mirar el documental El espíritu de Schönau, que va ser traduït a sis idiomes per persones sòcies de SOM ENERGIA, i on s’explica amb detall aquesta experiència apassionant, exemple d’organització comunitària. Es pot obtenir informació de les claus de la transició energètica alemanya a la pàgina web Energy transition.
La idea inicial de Som Energia va ser doncs molt bàsica: importar l’experiència reeixida en altres països on es va crear una cooperativa energètica que al seu torn fora comercialitzadora i productora d’electricitat. El temps ha demostrat que aquesta idea bàsica, d’alguna manera modesta, va sorgir en un context que ha permès una molt important superació de les previsions inicials pel que fa al nombre d’adhesions rebudes. En quatre anys la cooperativa SOM ENERGIA ha arribat als gairebé 20.000 socis i s’ha convertit en un referent d’interès en l’àmbit de la innovació social.
Al meu parer, una de les claus que expliquen aquesta realitat és que la idea va sorgir i es porta a terme per persones amb talent i coneixements, curiosament desconegudes per al gran públic i amb unes formes de fer noves en comparació amb el funcionament de les empreses convencionals. Ja que es tracta de fer alguna cosa nova, cal explicar, difondre, debatre, participar, sense cap prevenció aquest mètode de treball. El model cooperatiu no està sent doncs només un instrument legal, és una “forma de fer” que té molt de generositat i altruisme.
Això enllaça amb la convicció que la nostra societat conté un gran nombre de persones amb capacitat i voluntat per assumir nous reptes. Una altra cosa és que aquestes persones resultin visibles en termes tradicionals, és a dir, que estiguin detectades i conegudes per les elits polítiques i mediàtiques del país. Diria que la bretxa entre el visible i l’invisible s’ha fet enorme, amb allò d’irritant i alhora esperançant que té aquesta impressió subjectiva.
D’altra banda, l’experiència de Som Energia ha demostrat que hi ha moltíssimes persones molestes amb el poder de les companyies elèctriques de l’oligopoli existent al nostre país. El coneixement dels detalls sobre el funcionament del sistema és difícil per a una persona no especialista, però això no impedeix una generalitzada opinió de rebuig al poder i la influència d’uns pocs, que s’imposen a la resta de la ciutadania. Hi ha una mena de “sentit comú” que rebutja el tracte preferent i intueix que aquest es produeix en perjudici de tots. I en aquesta percepció tenen una influència evident algunes iniciatives mediàtiques que han permès estendre coneixement. L’emissió de programes televisius com Salvados i altres cada vegada més nombroses activitats de denúncia del funcionament del sistema, han vingut a confirmar la intuïció de molts, reafirmant i aportant un sentiment de seguretat i autoconfiança en el combat contra un model desfasat i injust.
I aquí es produeix altres de les claus que m’agradaria compartir amb qui llegeixi aquest article: és la sàvia combinació entre COMBATRE i FER el que permet el manteniment de les iniciatives transformadores. En la nostra societat, la vida del ciutadà mitjà no és fàcil; la conciliació entre vida familiar i laboral és un drama; la pressió que sentim per construir-nos una vida mínimament digna és molt considerable. Sent així, trobar temps per organitzar-nos de forma comunitària esdevé una exigència que no sempre podem complir. I si la nostra consciència social ens condueix a implicar-nos en un determinat projecte, se’ns esgoten les forces si aquest és merament combatiu, ja que els resultats són a llarg termini. En canvi, quan aquest combat de fons es combina amb una activitat quotidiana més propera i de resultats tangibles, és tot més digerible.
En fi, la vida ja és prou dura com per exigir com a ciutadans un activisme afegit al nostre esforç per tirar endavant, de manera que aquest activisme ha de tenir una mica de il·lusionant i satisfactori, ja que en cas contrari ens fa sentir ofegats al pou de la imperfecció i la injustícia del sistema. I ofegats no podem fer res. Aquesta és òbviament una opinió subjectiva, que sotmet a reflexió i discussió.
A partir de la convicció de participar comunitàriament és complicat, Som Energia ha optat per un model que fins al moment està resultant un èxit, encara que hem d’estar alerta sobre la seva evolució futura. Es tracta d’organitzar aprofitant les habilitats i capacitats que cada persona té, no exigint allò que no té. Aquesta aparent simplicitat està donant fruits espectaculars.
Així, en l’actualitat s’han format més de 50 grups locals en tot el territori espanyol que dinamitzen la cooperativa, proposen, qüestionen, debaten i s’organitzen com cada un d’ells pot. Alguns són molt tècnics perquè els seus components tenen aquest perfil, altres estan formats per persones més interessades en la comunicació, apareixen grups voluntaris per dur endavant idees pròpies … En definitiva, gairebé sense voler-ho hem construït una organització “desorganitzada” que, curiosament, està donant uns resultats que de cap manera s’haguessin aconseguit si haguéssim volgut tenir-ho tot controlat des del principi. Increïblement, podem dir que el caos ha donat millors resultats que el supercontrol, que d’altra banda no hagués estat possible per manca de recursos i persones disposades a exercir-lo.
Evidentment, amb el temps hem d’aconseguir anar gestionant aquest “caos” (l’expressió és excessiva, evidentment, però crec que permet comprendre la idea), però tenim la impressió que donar marge i autonomia i confiança -no exigir de forma intransigente- és una bona fórmula perquè les coses funcionin. Com a mínim, aquesta és la nostra experiència fins al moment.
Un altre aspecte que pot resultar d’interès esmentar és que la cooperativa es finança directament amb les aportacions dels seus socis i sòcies. No hem volgut acudir al sistema financer. D’aquesta manera, les persones interessades poden utilitzar les inversions impulsades per Som Energia com una forma alternativa per a la destinació dels seus estalvis. Creiem que aquest component té un especial interès, si ho relacionem amb les formes d’estalvi i consum responsable que apareixen en la nostra societat.
Amb la fórmula del finançament propi tenim invertits més de tres milions i mig d’euros, que estan produint els seus rendiments als socis participants de la inversió. Evidentment, l’opció de la inversió en projectes d’energies renovables s’ha vist truncada per les decisions del govern actual, que han significat un estoc mortal al sector. No obstant això, estem treballant ja en alternatives d’inversió futures, adaptades a la nova realitat, amb el convenciment que el canvi de model energètic és un procés inexorable més enllà de les conjunturals accions per evitar-ho.
A partir del que s’ha exposat, Som Energia s’està consolidant com una iniciativa amb una interessant doble condició: ser una empresa ben gestionada per a la comercialització i producció energètiques. A la bona gestió incloem sens dubte la transparència, conscients que l’opacitat és un dels grans dèficits del sistema i que nosaltres estem obligats a demostrar que és possible actuar sotmesos al focus dels socis i sòcies. I també actuar com a moviment social organitzat al combat contra el model energètic existent, car, irracional, ineficient i desfasat.
No podem tenir la seguretat que el que hem aconseguit avui pugui mantenir-se i millorar-se en el futur. Per a això és necessari continuar oberts a noves possibilitats d’organització i presa de decisions que fomentin un avanç i consolidin definitivament la iniciativa, des del punt de vista econòmic i també social. El mètode és important, i de tots depèn el resultat.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *