El fracking com a símptoma. Les reserves de petroli s’estan esgotant

El fracking és una tecnologia, també coneguda com de fractura hidràulica d’esquistos, que consisteix en perforas pous i injectar aigua i químics a gran pressió a l’interior de la roca per produir-ne la fractura, el que permet alliberar petites bosses d’hidrocarburs atrapats dins de la roca i la seva posterior extracció, i amb un enorme risc que la fractura de la roca comuniqui els dipòsits d’hidrocarburs i els químics injectats amb l’aigua freàtica contaminant-la irremeiablement.
Aquesta tecnologia s’ha presentat en els últims anys com a prova que el petròli no s’està esgotant i que, gràcies a aquestes i altres noves tecnologies d’extracció, es poden seguir obtenint gas i petroli sufuicientes per no haver de preocupar-se pel seu esgotament. El màxim exponent d’aquesta imatge és l’afirmació, àmpliament difosa, que (Noticia ABC) “El fracking acerca a EEUU a la independencia energética“, i que gràcies a aquesta tecnologia la producció nacional dels EUA supera ja les importacions de combustibles.
Sent cert que la producció de combustibles actual dels EUA ha augmentat gràcies al fracking, és fals que aquestes noves tecnologies demostrin que no cal preocupar-se per la fi del petroli, ja que el fet d’haver de recórrer a noves tecnologies més cares, més ineficients, i més perjudicials per al medi ambient per obtenir combustibles sols demostra que les fonts tradicionals de combustibles barats i fàcils d’extreure de forma més o menys segura, s’estan esgotant definitivament, la qual cosa obliga a recórrer a eines d’extracció més agressives per poder arribar a llocs més inaccessibles i escurar les últimes restes de magatzems de combustible fòssil restants. Així doncs la decidida aposta d’alguns països per aquesta tecnologia no és més que una acceptació implícita que el petroli tradicional s’està esgotant.
Però, ¿pot realment el fracking substituir els pous tradicionals de petroli i ser la base energètica del futur? Per respondre a aquesta pregunta cal saber si el fracking pot mantenir un ritme constant de producció almenys durant les properes dècades. La resposta a aquesta pregunta és que no, segons un complet i rigorós informe titulat “Fracking, tecnologia, impactes i economía” redactat per l’enginyer, professor de la UPC, i president de CMES Carles Riba, i en base a estudis científics de tot el món.
Segons les dades disponibles, cada nou pou de fracking perforat redueix el seu ritme d’extracció entre el 50% i el 70% només durant el primer any, i als tres anys de la seva perforació ja s’ha reduït la seva capacitat d’extracció entre el 75% i el 90%, quedant llavors pràcticament esgotat, el que obliga al seu abandonament i a la perforació d’un nou pou en una altra zona propera. Per tant cada tres anys cal tancar tots els pous de fracking i obrir nous pous en àrees verges. A aquest ritme en molt pocs anys s’hauran esgotat totes les regions aptes per a aquestes tècniques d’extracció, deixant rere seu enromes extensions de terreny amb aigües fráticas contaminades i basses plenes de residus. L’actual producció massiva de petroli i gas mitjançant fracking no és més que una bombolla impulsada pels alts preus del carburant, que està esgotant ràpidament les reserves accessibles mitjançant aquesta tècnica. Per tant aquesta tecnologia no és una alternativa de futur per a l’obtenció de l’energia que la nostra societat necessita, sinó un últim esforç de postergar l’inevitable fi de les energies fòssils en les pròximes dècades.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *