La tarifa del gas s’incrementarà per indemnitzar el fallit projecte de gas Castor

Recents articles de premsa ens informen que el govern ha aprovat el pagament de 1350 milions d’euros a la empresa promotora del magatzem de gas submarí davant les costes de Vinaròs, Castelló, conegut com a projecte Castor. Aquest pagament es realitza com a indemnització pel tancament de la planta degut a que les primeres proves d’injecció de gas en els dipòsits submarins s’han relacionat amb més de 500 terratrèmols ocorreguts en la regió durant el setembre de 2013. Aquests 1350 milions es finançaran amb un increment addicional de la factura de gas dels consumidors durant els propers 30 anys, agreujant així l’asfixiant cost de l’energia a Espanya, i com a indemnització pública a una inversió equivocada d’una empresa privada.
Què es exactament el projecte Castor?
El projecte planteja utilitzar els pous de petroli marins, dels quals s’ha extret ja tot el petroli, situats davant de la costa de Castelló com a dipòsit on emmagatzemar gas. La tècnica consisteix en injectar gas a sota terra per emmagatzemar-lo, però com que el gas (a diferència del petroli) es pot comprimir, si s’incrementa la pressió es pot introduir més gas en aquests dipòsits geològics. Aquests dipòsits tindrien una enorme capacitat i servirien, junt amb el paralitzat dipòsit de gas projectat sota el parc natural de Doñana, per convertir Espanya en un subministrador de gas per Europa que servís d’alternativa al gas rus. Com que Espanya no disposa de reserves pròpies de gas, s’importaria el gas principalment d’Algèria i s’emmagatzemaria en aquests dipòsits per després distribuir-lo per tot Europa, tal i com es publica en el següent article.

Les primeres proves han demostrat que injectar gas a pressió dins dels dipòsits naturals subterranis localitzats sota el mar ha provocat petits moviments tectònics que generen els terratrèmols, degut sobretot a la gran pressió utilizada per tal d’incrementar-ne la capacitat, convertint aquesta tecnologia en insegura i aconsellant paralitzar el projecte. De fet els estudis tècnics previs ja alertaven del risc que es generessin aquests terratrèmols, i no obstant l’empresa promotora del projecte ESCL UGS, que té com a accionista principal la constructora ACS, propietat de Florentino Perez, va signar un contracte amb el govern segons el qual els consumidors assumiriem les pèrdues si el projecte resultava fallit, ignorant aquests estudis previs i en contra de les normes de lliure mercat segons les quals per obtenir un benefici privat s’ha d’assumir un risc privat. En aquest cas, i en virtut d’aquest contracte, el govern assegurava els beneficis d’una empresa privada a costa de tots els consumidors, fent-nos assumir als consumidors els riscos de possibles pèrdues i a la vegada assegurant els beneficis privats d’una empresa.
Contractes com aquest demostren un cop més que la política energètica d’aquest país és errònia, i perjudicial pels consumidors, i que el govern només es preocupa d’assegurar els beneficis particulars de les grans empreses, i no per la obtenció d’una independència energètica i uns costos energètics assumibles per ciutadans i empreses, malgastant una quantitat enorme de recursos en inversions que perpetuen la dependència energètica del país i del continent en fons energètiques en extinció i de cost cada cop major. Cal doncs un canvi d’objectius i de polítiques, que permetin assolir un sistema mediambientalment sostenible i econòmicament assumible.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *