Reflexió sobre el comerç internacional

Us adjuntem el següent text en el que la simpatitzant de CMES Carme Lafay reflexiona i ens crita l’atenció sobre la irracionalitat del model de comerç internacional que actualment impera. Aquest model de comerç internacional en el que les mercaderies creuen el món buscant productors barats i consumidors adinerats genera uns enormes costos energètics que molt sovint no s’inclouen en el preu, però que es paguen en forma de contaminació.

Amarga fruita dolça, per Carme Lafay

Dos assumptes aparentment sense connexió m’han fet reflexionar.
El potent mercat de la fruita dolça de Lleida només pot vendre un 29% de la seva producció a Mercabarna degut a la forta competència de països com Sud-àfrica i Xile (diari Segre, 17-5-2014).
Això fa pensar que la relació qualitat-preu deu ser millor a l’altra punta de món que a casa. I els treballadors? Fa molts anys que el Servei d’Ocupació de Catalunya i Unió de Pagesos han de recórrer a contractar la immigració tot i la crisi perquè els nostres aturats s’estimen més cobrar un subsidi que anar a Ponent a collir fruita. I fora de les xarxes legals, de maig a octubre es poden veure molts nouvinguts malvivint al voltant dels camps; a l’alba es posen en fila a banda i banda de la carretera amb l’esperança que aquell dia un pagès els triï i puguin cobrar un sou de misèria que els permetrà resistir fins l’endemà.
Vaig comprar-me un vestit de festa per internet. La web era espanyola. Per un vestit de 78€, en vaig pagar 95 amb la Visa per despeses d’enviament; tema tancat: el rebria en 9 dies. Quinze dies després vaig reclamar per escrit i em van respondre des d’el Regne Unit que el paquet estava de camí. L’endemà vaig rebre un extracte del banc amb un càrrec de 103€ per canvi de divises d’algun lloc de la Xina. Quan va arribar el paquet, als 20 dies del meu pagament, em van reclamar 27€ més per despeses. Resumint, un vestit de 78€ sortia per 130€ i, molt pitjor, venia de l’altra punta de món.
Només vull cridar la atenció en què el que consumim hauria de ser de proximitat. No hem de menjar una nectarina xilena si en tenim a Lleida; no hem de voler cireres al desembre; no hem de comprar vi d’Austràlia. Aquests capricis suposen un gran cost planetari: malbaraten energia pel transport i contaminen encara més el planeta. I jo tampoc vull un vestit fet a un país que no ofereix unes condicions dignes als seus treballadors.
Estem tant immersos en la globalització que fem les coses d’esma. Doncs no! Reflexionem abans de comprar i lluitem pel consum responsable.

Carme Lafay

http://carmelafay.blogspot.com.es (català)

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *