POBRESA ENERGÈTICA

Acollim al nostre web el tema de la pobresa energètica seguint la recomanació del nostre consoci Pep Puig i recollint, també, la inquietud manifestada per Aurèlia Mañé al seu bloc Nuevas Cartografías de la Energia. Per a nosaltres ja havia estat  també motiu de preocupació manifestat en els nostres debats.

Pep Puig ens assenyala que la pobresa energètica ja la varen tractar el 2007 en que van començar a estudiar el problema, seguint el projecte European Fuel Poverty and Energy Efficiency (EPEE), veieu el web de Ecoserveis, que cita aquest projecte cofinançat per la UE i que té com a objectius:

  • “Analitzar les situacions de pobresa de combustible i de les causes que contribueixen al desenvolupament de l’escassetat de combustible.
  • Acordar una definició comuna de l’escassetat de combustible a tot Europa i identificar els millors indicadors per avaluar aquest fenomen.
  • Avaluar les polítiques actuals per fer front a l’escassetat de combustible i per identificar les millors pràctiques (instruments financers, les tecnologies existents per aconseguir l’estalvi d’energia i un major comfort, etc …) i definir mecanismes adaptats a cada context nacional d’energia.
  • Adreçar recomanacions als responsables de prendre decisions. Aquestes recomanacions abastaran aspectes legals, econòmics i administratius per contribuir a una millor comprensió de la pobresa energètica a nivell nacional i europeu.
  • Provar i avaluar eines produïdes en el marc del projecte en l’àmbit local i difondre-ho a nivell nacional”

Clicant en aquest vincle es pot descarregar el document esmentat.

Aurèlia, per la seva banda, en un post recent al seu bloc, fa referència a un informe de la Association for the Conservation of the Energy titulat the “Cold Man of Europe“, informe que posa en evidència aquesta probresa energètica al Regne Unit. Aquest informe comença amb la següent frase: “l’escassetat de combustible és una gran crisi social en el Regne Unit. Hi ha més de cinc milions de llars en situació de pobresa energètica que necessiten gastar més del 10% dels seus ingressos en energia per mantenir la calor. Aquest nombre s’incrementarà significativament si els preus del gas s’eleven com el Govern espera”.

Planteja Aurèlia que ni un país ni una economia és, a priori, millor o pitjor pels recursos energètics que posseeix. Afirma també que ha fet la comparativa amb el Regne Unit per què podria servir de lliçó per España (que també té molt de sol). Les dades, diu, mostren que malgrat la riquesa fòssil del Regne Unit, els seus habitants passen fred. Per això, conclou, que no hi ha una relació entre riquesa en fonts primàries de energia i benestar energètic de la població.

Afirma després que aquesta és la primera lliçó que extraiem del informe citat, doncs aquest mostra que un país pot ésser pobre energèticament encara que sigui ric en energia fòssil i, fins i tot, “tingui” alguna de les primeres empreses energètiques del món com ara la British Petroleum. Així que siguem cauts aquí al hora de apostar per produccions suposadament nacionals, com las que, se especula que tindrem gràcies al ús de la tècnica del fracking en la Península o a la extracció de petroli convencional a les illes Canàries. De fet, el contra-exemple del Regne Unit posa en qüestió aquesta creença.

En realitat, no cal ser massa llest per comprovar que al Regne Unit aquesta relació no es produeix: hi ha pobresa energètica perquè a la despesa familiar, la factura energètica representa un percentatge massa elevat -segons l’informe a 5 milions de llars. Davant aquesta realitat només hi ha dues explicacions possibles: o la industria cobra uns preus abusius o les persones perceben uns ingressos insuficients. Ambdues coses podrien ésser veritat al Regne Unit, però segur que ho són a Espanya.

Si voleu consultar el post complet de Aurèlia mireu el seu bloc Nuevas Cartografias de la Energía.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *