TRANSICIÓ ENERGÈTICA I SOCIAL A CATALUNYA. DECLARACIÓ DE CMES

 Aprovada el 15 d’abril de 2013

1. Estat de la qüestió i motivació

Catalunya (més que Espanya, més que Europa del Sud i més que el conjunt d’Europa) es troba en una de les situacions energètiques més crítiques en el context mundial. En efecte, és un país amb una renda per càpita elevada, una bona qualitat de vida i un consum d’energia fòssil (petroli, gas natural i carbó) per sobre de la mitjana mundial, però en produeix una proporció quasi irrisòria.

Relacions entre renda, producció i consum de combustibles fòssils (2012)1

Regions i països PIB per càpita
€/(hab•a)
Consum fòssils per càpita
Wt/hab
Produc./consum de fòssils
%
Export. o import. fòssils/Consum total d’energia2
%

 Món

7.901

2.214

100,0%

0,0%

 Orient Mitjà

8.828

4.829

238,4%

+137,6%

 Àfrica

1.471

480

225,1%

+68,5%

 Euràsia

7.343

4.994

168,9%

+56,5%

 Amèrica del Sud i C.

7.313

1.423

117,9%

+10,9%

 Amèrica del Nord

30.921

6.842

90,2%

-7,9%

 EUA

38.246

8.367

80,3%

-16,2%

 Àsia i Oceania

4.420

1.690

77,6%

-18,6%

 Xina

4.580

2.685

87,7%

-10,6%

 Europa

24.053

3.368

39,6%

-43,5%

 Europa del Nord

35.522

4.400

60,1%

-28,6%

 Europa del Sud

20.887

2.777

7,9%

-64,4%

 Espanya

22.825

3.128

2,4%

-70,1%

 Catalunya

27.237

3.494

0,7%

-70,8%

1Producte Interior Brut (PIB): Fons Monetari Internacional; Producció i consum d’energia, població: EIA-govEUA (Energy Information Administration). Dades de Catalunya: IDESCAT.

2Exportació (+); Importació (–).

Si la societat catalana continua basant el seu desenvolupament en recursos fòssils importats (70,8% de l’energia que consumeix), cada cop més escassos i disputats a escala mundial, s’empobrirà progressivament emmordassada sota el pes d’una factura energètica externa cada cop més elevada (8.000 milions d’euros, l’any 2012) i per un dèficit que no deixarà de créixer.

Sovint pensem que les alternatives de futur venen de solucions tecnològiques que, en realitat, consumeixen energia. Ara que arribem al zenit mundial del petroli i que s’enuncia el declivi futur dels combustibles fòssils (80% del consum a escala mundial), aquesta confusió és letal. Hi ha energies alternatives als fòssils (les renovables), però no una alternativa a l’energia.

2. Energies renovables

La solució de Catalunya (com la d’altres països en situació anàloga) consisteix en plantejar de forma decidida la substitució progressiva de la totalitat del consum d’energies fòssils per energies renovables (hidroelèctrica, eòlica, termosolar, fotovoltaica, biomassa) en un termini mitjà (uns 35 anys). Catalunya i els països d’Europa del Sud tenen avantatge en energia solar.

Aquesta és la proposta que fa Ramon Sans Rovira en el seu estudi Transició energètica del segle XXI aplicat a Catalunya (TE21.CAT), de la que destaquen dues grans xifres macroeconòmiques:

  1. La necessitat d’invertir, en el període de temps assenyalat, una xifra d’uns 70.000 M€ (milions d’euros) en el nou sistema energètic renovable (aproximadament 1/3 del PIB català).
  2. La necessitat de destinar unes 40.000 hectàrees a noves instal•lacions energètiques (1,25% del territori de Catalunya), comparable a la superfície urbanitzada en les darreres dècades, en bona part per a fins especulatius. El territori català urbanitzat és superior a 160.000 hectàrees.

Complementàriament, l’estudi TE21.CAT de Ramon Sans Rovira posa de relleu que, si Catalunya no fa aquesta transició, en els propers 35 anys podria acumular un sobrecost per factura externa en l’adquisició de combustibles fòssils de 380.000 M€ mentre que la inversió alternativa és molt menor, 70.000 M€ i, a més, proporcionaria una solució a llarg termini.

3. Accions a emprendre

Encara que aquestes fites semblin difícils d’assolir, es poden aconseguir si es pren consciència del repte de futur que tenim plantejat i el país es mobilitza (ciutadania, organitzacions, administracions i governs). Les grans línies de l’alternativa poden ser:

a) Inversió en sistemes energètics renovables

Cal articular una gran inversió transformadora de 70.000 M€ en els propers 35 anys.

Els recursos han de provenir fonamentalment de les persones i organitzacions del país.

Moltes instal•lacions poden ser de dimensió petita o mitjana, distribuïda en el territori.

b) Planificació territorial

Cal analitzar acuradament el territori català per destinar 40.000 hectàrees a noves instal•lacions energètiques (part de les quals poden provenir de recuperar zones urbanes de baix ús).

Aquesta planificació territorial ha de respectar les zones protegides, ha de preservar les millors terres per a usos agrícoles i ramaders (a fi de contribuir a la seguretat alimentària), i ha de contemplar els boscos i el seu manteniment.

Tant l’agricultura i la ramaderia (aliments de proximitat, adobs orgànics) com la biomassa dels boscos (calefaccions i usos anàlegs) són elements fonamentals de la nova societat basada en les energies renovables.

c) Recerca orientada

La transició energètica requereix un gran esforç de recerca teòrica i aplicada, com ara:

c1) Desenvolupar les energies renovables.

c2) Investigar sobre nous sistemes d’emmagatzematge d’energia

c3) Transformar els sistemes de transport (electrificació, nous conceptes de mobilitat)

c4) Desenvolupar una arquitectura energèticament sostenible

c5) Recuperar una agricultura i una ramaderia energèticament eficients

c6) Millorar els processos industrials i de serveis des de la perspectiva energètica

c7) Desenvolupar xarxes intel•ligents i noves formes de gestió de l’energia.

d) Estructures de cooperació

A diferència dels combustibles fòssils, les energies renovables són distribuïdes i, per tant, no requereixen sistemes de producció concentrats. A més, la intensitat i l’adaptació als requeriments en les energies renovables són més baixes que en les energies fòssils, de manera que la seva obtenció i gestió demanen una implicació més gran de la ciutadania.

Cal promoure, doncs, sistemes descentralitzats en règim de cooperació on la gestió simultània de la generació i del consum proporcioni elements per responsabilitzar-se del balanç. I cal estendre aquesta cooperació a totes les col•lectivitats, països i regions amb plantejaments simi-lars.

e) Nous hàbits i costums per evitar els consums inadequats.

Cal educar els ciutadans sobre els recursos naturals disponibles i els seus límits.
Cal plantejar els conceptes de qualitat de vida i de benestar no associats a més consum.
En el possible, és necessari adaptar els temps de consum energètic a la seva generació, a fi de facilitar l’aprofitament de l’energia produïda pels recursos renovables intermitents.

4. Resum

La societat catalana ha de prendre consciència de la seva greu situació energètica (vegeu el qua-dre anterior) i mobilitzar-se per bastir una alternativa que, sense perdre qualitat de vida, permeti prescindir progressivament d’uns recursos fòssils forans cada vegada menys disponibles.

La transició energètica i social és un projecte de supervivència que situa Catalunya en la punta de llança d’una transformació difícil i complexa a la qual s’hauran d’enfrontar la resta de països quan avanci l’exhauriment mundial dels recursos fòssils. Aquest projecte no pretén convertir Catalunya en el país millor del món, sinó tan sols facilitar el seu desenvolupament futur. Alhora, pot esdevenir un mirall per a molts altres països.

Amb aquest projecte Catalunya pot recuperar la capacitat autònoma de decidir sobre el futur en un tema essencial com és l’energia i, alhora, bastir unes estructures necessàries per a la pròpia supervivència i la de les generacions futures.

També podeu consultar el document en format pdf

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Un comentari a “TRANSICIÓ ENERGÈTICA I SOCIAL A CATALUNYA. DECLARACIÓ DE CMES

  1. Me temo que solamente recuperar una agricultura y una ganadería energéticamente eficientes implica la ruralización de la mayor parte de la ciudadanía. Sustituir los caballos de vapor de los tractores y maquinaria, por mano de obra humana, implica cambios muy importantes en la distribución de la población y de la sociedad entera.
    Por otro lado conviene diferenciar entre energías renovables y estructuras de aprovechamiento renovables. Por ahora la construcción y mantenimiento de estas estructuras están usando materiales no renovables y energías fósiles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *