Podrem curar l’addicció al petroli a temps?

Per Jordi Riba, membre de CMES

La societat occidental actual és addicta al petroli. El petroli, igual que les drogues, ofereix una satisfacció instantània i resulta estimulant, ja que afavoreix el creixement, i cada vegada es necessita una dosi més gran per mantenir el seu efecte. Malauradament el preu a pagar per l’abús d’aquesta droga és la salut, en aquest cas la salut del planeta sencer que s’està veient greument afectada per l’abús del petroli, a causa del augment del CO2 i l’efecte hivernacle.
Vist així sembla que deixar el petroli és el que el planeta necessita, i molts poden pensar que l’arribada dels cotxes elèctrics i de les fonts d’energía renovable poden alliberar-nos de la gasolina, i així permetre’ns abandonar el petroli. La veritat és que no resulta gens tan senzill.
El petroli és un hidrocarbur del qual, després del seu refinat i fraccionat, s’obté no només la gasolina i el gasoil, sinó també altres combustibles com el butà, el propà o el querosè, i molts altres productes com ara lubricants, tots els plàstics, pintures, asfalt, detergents i també els pesticides, herbicides i els fertilitzants que ens han permès obtenir grans collites a força de monocultius.
Així doncs el petroli és com el porc, se n’aprofita tot, però un cop sacrificat si alguna cosa no s’aprofités caldria llençar-la.
Amb el petroli passa el mateix, cal extreure’l de la terra i després refinar-lo per obtenir d’ell els diferents components. Si algun d’aquests components no el fem servir, haurem de desfer-nos-en cremant-lo.

Per tant, encara que demà mateix tots els cotxes deixessin de cremar gasolina, el petroli es continuaria extraient i refinant per obtenir els restants productes derivats del petroli que continuaran sent necessaris per fabricar plàstics, fertilitzants, per fer volar els avions i per asfaltar els carreteres.
Si volem deixar el petroli no podem limitar-nos a deixar els cotxes de combustió, hem de deixar alhora tot el transport aeri, tots els plàstics, tots els detergents i cosmètics derivats del petroli, tots els fertilitzants, pesticides i herbicides. Si per un sol d’aquests usos seguim necessitant el petroli, se seguirà extraient i cremant al mateix ritme, només que una part es cremarà a les refineries.
Sembla una tasca impossible, i segurament és una cosa que per desgràcia no farem per pròpia voluntat, segurament fins que el planeta no tingui un infart no ens prendrem seriosament la seva salut, però llavors el dany serà difícilment reversible per complet. Potser amb sort el petroli s’acabarà abans que el dany sigui irreparable.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La transició energètica a escala municipal. L’exemple de Rubí

El passat dilluns 20 de Juny, dintre del cicle de ponències que organitza CMES (Col·lectiu per un nou Model Energètic i Sostenible), vam gaudir de la presencia de Carme García Lores, llicenciada en Història Contemporània i ex-alcaldessa de Rubí, municipi de 75.000 habitants, que va exposar la seva experiència en la implantació del programa de transició energètica Rubí Brilla durant la seva etapa com a alcaldessa de de Rubí.

El projecte es va plantejar amb la intenció de combatre els efectes de la crisis, i de generar una nova economia no depenent de l’increment del consum energètic, que es una de les raons que s’amaga darrera de l’actual crisis. Per tal de difondre aquests conceptes entre la ciutadania, l’Ajuntament va publicar el següent vídeo:

En només 8 anys, del 2008 al 2016, el programa Rubí Brilla ha permès no només assolir els objectius de reducció del consum energètic i de l’impacte ambiental sinó que també ha permès reduir les despeses tant de l’administració com d’empreses privades, alliberant així recursos per poder fer inversions en eficiència energètica que permetessin a la vegada reduir encara més el consum energètic, i generar activitat econòmica i ocupació durant els pitjors anys de la crisis. Tot això ha convertit Rubí en un referent no només nacional, sinó també internacional, que ha sigut guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, i s’ha convertit en un exemple per altres municipis que estan començant a implantar les mesures aplicades a Rubí.

El projecte Rubí Brilla ha treballat en cinc àrees diferents que son el propi Ajuntament i totes les entitats i serveis que en depenen, per una altre banda la industria, que te un gran pes en el municipi de Rubí, així com el sector domèstic, el comerç i també la pobresa energètica.

Aquestes cinc àrees han sigut tractades amb una metodologia de treball que la pròpia Carme defineix com aplicar el sentit comú. La primera mesura en tots els casos era fer una auditoria energètica, per tal de conèixer exactament quants diners es destinaven al consum energètic, i a on es concentrava el major cost, permetent detectar ineficiències.

Només durant el primer any, i sense fer cap inversió, simplement modificant les potències energètiques contractades i fent una millor regulació dels equips, sobretot de climatització, es van assolir importants estalvis que es van poder reinvertir en els anys següents fent encara més grans els estalvis tant econòmics com energètics.

Aquestes mesures, que es van iniciar en la pròpia administració, es van estendre a les escoles, col·lectius, que eren recompensats amb part dels diners estalviats, i també a les empreses privades que es van adonar del potencial estalvi econòmic que aquestes mesures podien suposar, però sempre requerint de la participació dels usuaris i dels agents implicats, ja que aquesta mena de mesures requereixen de la col·laboració dels propis usuaris per tenir èxit.

En poques paraules, l’eficiència energètica va impregnar totes les decisions administratives de l’ajuntament, i els seus beneficis van ser explicats i traslladats a la ciutadania que es abocar també a assolir aquest objectiu comú.

Gràcies a aquestes i d’altres mesures Rubí ha aconseguit, entre d’altres coses, tenir tota la flota de vehicles municipals 100% elèctrica, i estacions de recàrrega solar, haver instal·lat sistemes de monitorització del consum del seus principals edificis públics, haver impulsat el primer congrés nacional pel canvi de model energètic, haver aconseguit que tota l’electricitat consumida per l’ajuntament estigui certificada com energia 100% renovable i amb un estalvi de més de 200.000 € respecte als concursos anteriors on no es demanava aquest requisit, haver fet inversions en cases particulars de persones en situació de pobresa energètica, haver reduït en més d’un 35% el consum energètic de les escoles adscrites al programa, etc.

En paraules de la Carme, la transició energètica es com aprendre a llegir, un cop ho comprens ja no es pot tornar enrere. Quan aprendrem a llegir aquest nou futur?

Si voleu una informació més completa i detallada, podeu consultar la presentació adjunta en el següent enllaç:

RUBI BRILLA_petit2

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Ramon Sans entrevistat al 3/24: al 2050 Catalunya pot ser autosuficient energèticament

En una recent entrevista al canal de notícies 3/24 el vicepresident de CMES, Ramón Sans, exposa breument la situació energètica i les alternatives de que disposem per poder dur a terme una transició energètica cap a un model 100% renovable abans del 2050.

Us recomanem doncs que visualitzeu aquesta intersant entrevista en el següent enllaç:

Entrevista a Ramón Sans al canal 3/24

En aquesta entrevista s’exposa primerament el malbaratament energètic actual del model energètic fòssil, assenyalant com la major part de l’energia que consumim es llença a l’atmòsfera en forma de calor sense aprofitar-la, de manera que només s’utilitza una quarta part de l’energia cremada, i també s’assenyala el disbarat que suposa contaminar l’atmosfera i provocar el canvi climàtic que desconeixem com de profunt i perjudicial pot arribar a ser.

En segon lloc es mostra que la transició energètica cap a un model que permeti a Catalunya ser autosuficient energèticament amb energies renovables no només es possible, sino que suposa un inmens estalvi energètic per a la ciutadania, ja que els combustibles fòssils cada any han de ser importats de l’exterior, mentre que el vent, el sol i la pluja son gratuits. En aquest context es calcula que d’aquí al 2050 la importació de combustibles fòssils ens costarà als catalans més de 1 bilió d’euros, mentre que la inversió en energies renovables necessària per autoabastir-nos d’energia requeriria només una inversió de 70.000 milions d’euros.

La única causa que està frenant el desenvolupament d’unes energies que son més ecològiques, més eficients i més econòmiques es la pressió que fan les actuals empreses energètiques que deixarien d’ingressar una enorme quantitat de diners de completar-se aquesta transició.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Entrevista a Ramon Sans a 9TV

El passat dia 15 de gener en president de CMES i autor del llibre “El col·lapse es evitable” de l’editorial Octaedro, Ramon Sans, va ser entrevistat per Jordi Molet en el programa televisiu 7 dies, del canal 9TV, on va exposar les tesis de CMES.

Recomanem doncs a tots aquells interessats en temes energètics que vegin l’entrevista que s’enllaça a continuació.

Enllaç a l’entrevista a Ramon Sans a 9TV

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

300 anys de combustibles fòssils en 300 segons

Des de CMES us recomanem veure el següent video on es resumeix la historia energètica de la humanitat durant els darrers 300 anys, en el que es mostren els efectes que ha tingut sobre la humanitat l’accés a aquests recursos energètics, però també les conseqüències que el seu abús han comportat pel planeta.

Ara s’estàn esgotant, i el planeta pot recuperarse completament si emprenem la transició inmediatament i renunciem a l’ús dels combistibles fòssils, però si esperem al seu total esgotament serà massa tard per adaptar la nostra civilització a un canvi tant dràstic de model econòmic i social.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

CMES col·labora amb l’Associació de Micropobles de Catalunya per la implantació efectiva de la TE21

Des de l’Àrea de Política Energètica del Col·lectiu CMES s’està col·laborant amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa més de 500 población de Catalunya de menys de 500 habitants cada una, per tal d’estudiar la implantació de la Transició Energètica cap a un model 100% renovable en cada un d’aquests pobles, inspirant-se en la proposta de transició energètica TE21, publicada en el llibre “El col·lapse es evitable” de Ramon Sans (vicepresident de CMES) de l’editorial Octaedro.

http://www.micropobles.cat/

Fruit d’aquesta col·laboració una desena de pobles ja s’han mostrats interessats en aquesta iniciativa.

Així doncs el col·lectiu CMES col·laborarà amb Argençola, Abella de la Conca, Torrebesses, Lluçà, Ordis, Senan, El Brull, Castellolí i Vilanova de Prades i d’altres per tal d’analitzar les seves necessitats i els recursos dels que disposa cada un, així com els resídus que generen per tal de valoritzar aquests resídus i les possibles tecnologies implantables per a la generació de l’autosuficiència energètica.En una fase posterior també s’estudiarà la implantació de la movilitat sostenible.

Esperem que l’experiència i l’exemple d’aquests micropobles, a la vanguardia de la transició cap a un model energètic 100% renovable integrat en l’entorn, s’extengui i serveixi d’inspiració per d’altres pobles i ciutats.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

El col·lapse es evitable, un dels llibres imprescindibles per entendre el canvi climàtic

A CMES estem d’enhorabona perquè el diari ARA ha inclós el llibre El col·lapse és evitable, la transició energètica del segle XXI (TE21) escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, al costat de llibres de autors de conegut renom mundial com Al Gore o Naomi Klein, entre els deu llibres recomanats per entendre el canvi climàtic.

El col.lapse és evitable, ha estat editat per l’editorial Octaedro, empresa col.laboradora habitual de CMES, i és el llibre que ha marcat la nova línia de treball del nostre col.lectiu: la TE21. Una proposta de transició energètica cap a un model basat 100% en les energies renovables.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

10 llibres per comprendre (i pal·liar) el canvi climàtic

En la cimera del clima de París ja no es discuteix si el canvi climàtic es real o no, doncs ja ningú nega la seva existència, ni tampoc quines mesures caldrien per evitar el canvi climàtic, doncs ja es irreversíble. En l’actual cimera del clima es discuteixen les mesures que caldria emprendre per limitar la pujada de la temperatura del planeta a “només” 2ºC.

Dintre d’aquest context es important que la ciutadania es conciencïi de la gravetat de la situació i de la importancia d’emprendre mesures efectives per aturar i intentar revertir els efectes del canvi climàtic, per tal que aquesta cituadania concienciada pressioni els governants per a que lluitin efectivament contra el canvi climàtic.

Recentment el diari ARA ha publicat un interessant article en el que recomanen 10 llibres que tracten el tema del canvi climàtic. Els llibres proposats son els següents:

“Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima” (Empúries, 2015)

“Cortina de fum sobre el canvi climàtic” (Librooks, 2015)

“La política del cambio climático” (Alianza, 2010)

“La meva primera guia sobre el canvi climàtic” (La Galera, 2008)

“El canvi climàtic a casa nostra” (Bromera, 2010)

“Una veritat incòmoda” (Edicions 62, 2007)

“El col·lapse és evitable” (Octaedro, 2014)

“Los 100 últimos glaciares del sur de Europa” (Besa & Keops, 2013)

“Guerres climàtiques. La lluita per sobreviure en un món que s’escalfa” (Librooks, 2013)

“El gran calentamiento. Como influyó el cambio climatico en el apogeo y caída de las civilizaciones” (Gedisa, 2009)

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La Generalitat anuncia l’objectiu de completar la transició energètica abans del 2050

El Govern impulsarà un diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables.

Aquest és l’encapçalament d’un document fet públic pel departament de comunicació del Govern de Catalunya aquests primers dies del mes de juliol de 2015, disponible en el següent enllaç.
GOVERN GTAT FONTS REs
En ell s’expressa la voluntat, resumida en sis punt o eixos, d’efectuar (en paraules textuals) una «transició energètica» que asseguri «l’accés a l’energia com a dret fonamental», «la seguretat en el subministrament», i «la no dependència dels combustibles fòssils», tot prioritzant «l’autoabastament».
I tot això dins d’un marc democràtic i socialment inclusiu que «estimuli les inversions en un marc d’economia circular» a través d’una «planificació territorial per la implantació de les fonts renovables d’accés a l’energia» i la «generació de coneixement».
Ah! I a més amb la voluntat que el departament coordinador per al consens i desenvolupament sigui precisament la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, un dels primers llocs visitat pel Col·lectiu CMES per presentar, al Conseller Felip Puig, la problemàtica dels combustibles fòssils i la possibilitat d’una transició energètica exposades a través dels llibres dels nostres companys Carles Riba i Ramon Sans.
Sense cap dubte, aquests fets han de ser un motiu d’alegria, d’esperança i, per què no, també de reconeixement a totes aquelles persones que a títol individual i col·lectiu portem anys treballant en aquesta direcció.
Persones reivindicatives i constructores d’exemples de generació d’energia neta com el nostre company Pep Puig, cooperatives com Som Energia. Persones com Jordi Pujol Soler motivades per portar la Transició Energètica al camp de la docència, o jo mateix a qui fa solament 7 anys em varen qualificar de «somiador simpàtic», arrel de presentar la viabilitat d’una Menorca 100% fonts renovables.
En definitiva, per tots els companys CMES, autors del primer document de «Bases per a una política de transició energètica 100% fonts renovables», i tants altres companys i companyes que dia a dia col·laboren i empenyen, fins i tot de forma callada, aquest objectiu des de dins i també des de fora del nostre col·lectiu.
També és un fet que denota equips de govern amb sensibilitat, visió de futur i voluntat de sobirania social per decidir i construir un futur de progrés per a Catalunya com a país, fet que ens ha d’esperonar a continuar, amb més intensitat si cap, la nostra tasca per anar col·laborant a construir i difondre el que nosaltres anomenem la Transició Energètica del segle XXI, el projecte TE21.
Molta salut per a tots i sobre tot que sigui enrgÈTICA.
Eduard Furró
15 juliol 2015.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+