Ramon Sans entrevistat al 3/24: al 2050 Catalunya pot ser autosuficient energèticament

En una recent entrevista al canal de notícies 3/24 el vicepresident de CMES, Ramón Sans, exposa breument la situació energètica i les alternatives de que disposem per poder dur a terme una transició energètica cap a un model 100% renovable abans del 2050.

Us recomanem doncs que visualitzeu aquesta intersant entrevista en el següent enllaç:

Entrevista a Ramón Sans al canal 3/24

En aquesta entrevista s’exposa primerament el malbaratament energètic actual del model energètic fòssil, assenyalant com la major part de l’energia que consumim es llença a l’atmòsfera en forma de calor sense aprofitar-la, de manera que només s’utilitza una quarta part de l’energia cremada, i també s’assenyala el disbarat que suposa contaminar l’atmosfera i provocar el canvi climàtic que desconeixem com de profunt i perjudicial pot arribar a ser.

En segon lloc es mostra que la transició energètica cap a un model que permeti a Catalunya ser autosuficient energèticament amb energies renovables no només es possible, sino que suposa un inmens estalvi energètic per a la ciutadania, ja que els combustibles fòssils cada any han de ser importats de l’exterior, mentre que el vent, el sol i la pluja son gratuits. En aquest context es calcula que d’aquí al 2050 la importació de combustibles fòssils ens costarà als catalans més de 1 bilió d’euros, mentre que la inversió en energies renovables necessària per autoabastir-nos d’energia requeriria només una inversió de 70.000 milions d’euros.

La única causa que està frenant el desenvolupament d’unes energies que son més ecològiques, més eficients i més econòmiques es la pressió que fan les actuals empreses energètiques que deixarien d’ingressar una enorme quantitat de diners de completar-se aquesta transició.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Entrevista a Ramon Sans a 9TV

El passat dia 15 de gener en president de CMES i autor del llibre “El col·lapse es evitable” de l’editorial Octaedro, Ramon Sans, va ser entrevistat per Jordi Molet en el programa televisiu 7 dies, del canal 9TV, on va exposar les tesis de CMES.

Recomanem doncs a tots aquells interessats en temes energètics que vegin l’entrevista que s’enllaça a continuació.

Enllaç a l’entrevista a Ramon Sans a 9TV

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

300 anys de combustibles fòssils en 300 segons

Des de CMES us recomanem veure el següent video on es resumeix la historia energètica de la humanitat durant els darrers 300 anys, en el que es mostren els efectes que ha tingut sobre la humanitat l’accés a aquests recursos energètics, però també les conseqüències que el seu abús han comportat pel planeta.

Ara s’estàn esgotant, i el planeta pot recuperarse completament si emprenem la transició inmediatament i renunciem a l’ús dels combistibles fòssils, però si esperem al seu total esgotament serà massa tard per adaptar la nostra civilització a un canvi tant dràstic de model econòmic i social.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

CMES col·labora amb l’Associació de Micropobles de Catalunya per la implantació efectiva de la TE21

Des de l’Àrea de Política Energètica del Col·lectiu CMES s’està col·laborant amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa més de 500 población de Catalunya de menys de 500 habitants cada una, per tal d’estudiar la implantació de la Transició Energètica cap a un model 100% renovable en cada un d’aquests pobles, inspirant-se en la proposta de transició energètica TE21, publicada en el llibre “El col·lapse es evitable” de Ramon Sans (vicepresident de CMES) de l’editorial Octaedro.

http://www.micropobles.cat/

Fruit d’aquesta col·laboració una desena de pobles ja s’han mostrats interessats en aquesta iniciativa.

Així doncs el col·lectiu CMES col·laborarà amb Argençola, Abella de la Conca, Torrebesses, Lluçà, Ordis, Senan, El Brull, Castellolí i Vilanova de Prades i d’altres per tal d’analitzar les seves necessitats i els recursos dels que disposa cada un, així com els resídus que generen per tal de valoritzar aquests resídus i les possibles tecnologies implantables per a la generació de l’autosuficiència energètica.En una fase posterior també s’estudiarà la implantació de la movilitat sostenible.

Esperem que l’experiència i l’exemple d’aquests micropobles, a la vanguardia de la transició cap a un model energètic 100% renovable integrat en l’entorn, s’extengui i serveixi d’inspiració per d’altres pobles i ciutats.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

El col·lapse es evitable, un dels llibres imprescindibles per entendre el canvi climàtic

A CMES estem d’enhorabona perquè el diari ARA ha inclós el llibre El col·lapse és evitable, la transició energètica del segle XXI (TE21) escrit pel vicepresident de CMES Ramon Sans en col·laboració amb Elisa Pulla, al costat de llibres de autors de conegut renom mundial com Al Gore o Naomi Klein, entre els deu llibres recomanats per entendre el canvi climàtic.

El col.lapse és evitable, ha estat editat per l’editorial Octaedro, empresa col.laboradora habitual de CMES, i és el llibre que ha marcat la nova línia de treball del nostre col.lectiu: la TE21. Una proposta de transició energètica cap a un model basat 100% en les energies renovables.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

10 llibres per comprendre (i pal·liar) el canvi climàtic

En la cimera del clima de París ja no es discuteix si el canvi climàtic es real o no, doncs ja ningú nega la seva existència, ni tampoc quines mesures caldrien per evitar el canvi climàtic, doncs ja es irreversíble. En l’actual cimera del clima es discuteixen les mesures que caldria emprendre per limitar la pujada de la temperatura del planeta a “només” 2ºC.

Dintre d’aquest context es important que la ciutadania es conciencïi de la gravetat de la situació i de la importancia d’emprendre mesures efectives per aturar i intentar revertir els efectes del canvi climàtic, per tal que aquesta cituadania concienciada pressioni els governants per a que lluitin efectivament contra el canvi climàtic.

Recentment el diari ARA ha publicat un interessant article en el que recomanen 10 llibres que tracten el tema del canvi climàtic. Els llibres proposats son els següents:

“Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima” (Empúries, 2015)

“Cortina de fum sobre el canvi climàtic” (Librooks, 2015)

“La política del cambio climático” (Alianza, 2010)

“La meva primera guia sobre el canvi climàtic” (La Galera, 2008)

“El canvi climàtic a casa nostra” (Bromera, 2010)

“Una veritat incòmoda” (Edicions 62, 2007)

“El col·lapse és evitable” (Octaedro, 2014)

“Los 100 últimos glaciares del sur de Europa” (Besa & Keops, 2013)

“Guerres climàtiques. La lluita per sobreviure en un món que s’escalfa” (Librooks, 2013)

“El gran calentamiento. Como influyó el cambio climatico en el apogeo y caída de las civilizaciones” (Gedisa, 2009)

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Aportacions de CMES al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya

Dins l’estratègia de CMES de generar coneixement en relació a la transició energètica cap a un model 100% renovable, s’ha estat treballant en la creació d’una guia per l’aplicació d’aquesta transició a Catalunya per tal d’assolir aquest objectiu abans del 2050.

Aquest estudi ha estat realitzat per diferents socis i col·laboradors de CMES experts en diferents matèries, tenint en compte aspectes tecnològics, econèmics, territorials, normatius, socials, etc, i coincideix plenament amb els objectius del procés de concertació obert pel Govern de Catalunya en forma de diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables (altrament dit Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya, PNTEC).

Davant de la coincidència dels objectius, el fruit d’aquests estudis ha estat lliurat a l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que és l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, en la recent reunió que han mantingut la directora i el membre d’ICAEN Mercè Rius i Joan Esteve, amb el president i el vicepresident de CMES, Carles Riba, i Ramon Sans, així com amb el secretari i el coordinador de CMES, Josep Centelles Portella, i Eduard Furró Espany.

CMES no només busca assolir la transició energètica, sino que incorpora de forma radical assolir la màxima democràcia energètica en benefici de tota la societat i del teixit productiu. En aquest sentit, formen part indestriable dels objectius de CMES:

– Incorporar com element bàsic la generació distribuïda amb una àmplia participació social

– Assegurar el dret a l’auto-generació

– Establir fórmules de balanç net (per a la electricitat)

Alhora es considera desde CMES que l’energia hauria de passar a ser considerat un bé bàsic (com l’aigua) per la qual cosa els poders públics haurien d’assegurar el dret d’accés i la garantia de subministrament.

CMES dóna també per descomptat que la Transició Energètica comporta el tancament de les centrals nuclears i una acurada preocupació per a l’impuls de l’emmagatzematge d’energia en les seves més variades formes com a garantia pe completar la Transició Energètica al 100%.

Podeu consultar aquí el document d’Aportacions al Pacte Nacional per a la Transició Energètica a Catalunya aprovat per CMES.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

La Generalitat anuncia l’objectiu de completar la transició energètica abans del 2050

El Govern impulsarà un diàleg social i polític per dissenyar un model energètic que permeti arribar al 2050 amb el 100% de fonts renovables.

Aquest és l’encapçalament d’un document fet públic pel departament de comunicació del Govern de Catalunya aquests primers dies del mes de juliol de 2015, disponible en el següent enllaç.
GOVERN GTAT FONTS REs
En ell s’expressa la voluntat, resumida en sis punt o eixos, d’efectuar (en paraules textuals) una «transició energètica» que asseguri «l’accés a l’energia com a dret fonamental», «la seguretat en el subministrament», i «la no dependència dels combustibles fòssils», tot prioritzant «l’autoabastament».
I tot això dins d’un marc democràtic i socialment inclusiu que «estimuli les inversions en un marc d’economia circular» a través d’una «planificació territorial per la implantació de les fonts renovables d’accés a l’energia» i la «generació de coneixement».
Ah! I a més amb la voluntat que el departament coordinador per al consens i desenvolupament sigui precisament la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, un dels primers llocs visitat pel Col·lectiu CMES per presentar, al Conseller Felip Puig, la problemàtica dels combustibles fòssils i la possibilitat d’una transició energètica exposades a través dels llibres dels nostres companys Carles Riba i Ramon Sans.
Sense cap dubte, aquests fets han de ser un motiu d’alegria, d’esperança i, per què no, també de reconeixement a totes aquelles persones que a títol individual i col·lectiu portem anys treballant en aquesta direcció.
Persones reivindicatives i constructores d’exemples de generació d’energia neta com el nostre company Pep Puig, cooperatives com Som Energia. Persones com Jordi Pujol Soler motivades per portar la Transició Energètica al camp de la docència, o jo mateix a qui fa solament 7 anys em varen qualificar de «somiador simpàtic», arrel de presentar la viabilitat d’una Menorca 100% fonts renovables.
En definitiva, per tots els companys CMES, autors del primer document de «Bases per a una política de transició energètica 100% fonts renovables», i tants altres companys i companyes que dia a dia col·laboren i empenyen, fins i tot de forma callada, aquest objectiu des de dins i també des de fora del nostre col·lectiu.
També és un fet que denota equips de govern amb sensibilitat, visió de futur i voluntat de sobirania social per decidir i construir un futur de progrés per a Catalunya com a país, fet que ens ha d’esperonar a continuar, amb més intensitat si cap, la nostra tasca per anar col·laborant a construir i difondre el que nosaltres anomenem la Transició Energètica del segle XXI, el projecte TE21.
Molta salut per a tots i sobre tot que sigui enrgÈTICA.
Eduard Furró
15 juliol 2015.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Resposta innovadora al repte de l’emmagatzematge d’energia elèctrica renovable

Dintre del Workshop organitzat per CMES el passat dia 15 de juny, titulat Idees Genials Energètiques, on es van proposar i analitzar diferents propostes innovadores orientades a facilitar la transició energètica, es va exposar la següent proposta de Ramon Sans Rovira, Vicepresident de CMES. La proposta es una solució prevista per emmagatzemar energia: el que anomena Centrals Compactes d’Hidrogen (CCH).

Hidrogen

Les CCH poden ser l’aposta definitiva per enfocar de manera molt evident la Transició Energètica TE21 vers les Renovables, defensada per CMES, i descrita en el llibre també de Ramon Sans: “El col · lapse és evitable” de l’editorial Octaedro.

Les energies renovables ja han demostrat que poden ser la única font d’energia de futur de la nostra societat. Ho demostra el fet que els aerogeneradors instal·lats a la península ibèrica ja son capaços de cobrir prop del 25% de tota la demanda d’energia elèctrica, i que les energies renovables en conjunt proporcionen actualment la meitat de l’energia elèctrica que gastem.

A pesar d’això, per completar la transició energètica cap a un model de generació, totalment renovable, cal superar dos colls d’ampolla tecnològics:

El primer coll d’ampolla es que les energies renovables tenen una producció variable que depèn de les condicions atmosfèriques, i que no pot adaptar-se als temps de les necessitats del consum, que també son variables. Aquesta doble fluctuació de la generació i la demanda es regula actualment engegant o desconnectant centrals hidràuliques i centrals que cremen combustibles fòssils per tal que en cap moment sobri o falti energia elèctrica. Com que el vent o el sol no es poden engegar o apagar a discreció, per poder prescindir totalment de l’energia fòssil, cal acumular energia elèctrica durant les hores del dia o el mesos de l’any de més producció, per tal de consumir-la durant les hores o dies de major consum.

El segon coll d’ampolla es que una part important del consum energètic actual es dedica al transport tant de persones com de mercaderies, ja sigui per terra, mar o aire, mitjançant vehicles que consumeixen combustibles fòssils, i que caldrà substituir per vehicles elèctrics, la majoria amb acumulació ja sigui de bateria o d’hidrogen.

Existeixen diferents tecnologies que permeten aquesta acumulació però la que ofereix una major versatilitat i capacitat és l’hidrogen com a vector energètic. El seu principi de funcionament es simple, es consumeix energia elèctrica per produir hidrogen extret de l’aigua mitjançant hidròlisis que es comprimeix i emmagatzema. Quan es vol recuperar una part de l’energia invertida en la producció d’aquest hidrogen, es descomprimeix i es torna a combinar amb l’oxigen a través de cèl·lules d’hidrogen, alliberant electrons i aigua, i produint energia elèctrica. Aquesta es una tecnologia molt neta i actualment te un grau de desenvolupament tecnològic molt elevat, que malauradament no s’h implementat per raons diverses. Tanmateix cal qualificar aquesta tecnologia de prometedora i cal seguir investigant per tal de poder fer el salt definitiu i alliberar-nos totalment de l’energia fòssil.

Les Centrals Compactes d’Hidrogen proposades per Ramon Sans, en curs de patent, consisteixen en uns elements compactes, tipus contenidors, totalment modulars, de dimensions diverses i aparellables o apilables, que permetran, en un sol conjunt, convertir l’electricitat sobrant de renovables, en hidrogen, emmagatzemar-lo durant llargs o curts períodes de temps i regenerar-lo en forma d’electricitat quan convingui.
En una primera configuració bàsica GMR (Generador-Magatzem-Regenerador) cada una d’aquestes centrals tindrà una unitat d’hidròlisis, un compressor i un dipòsit de magatzematge, així com una cèl·lula regeneradora d’energia. Aquestes centrals consumirien energia elèctrica de renovables o de xarxa per fabricar i acumular hidrogen quan hi hagués un excés de producció, per exemple durant els dies ventosos, i duran els dies de poca producció es convertirien en petites centrals modulars generadores d’electricitat que suplirien tota aquella energia demandada que no pogués ser satisfeta per les fonts d’energia renovable. Les GMR es podrien distribuïr a cada barri, edifici o vivenda, aprop dels punts de consum, de manera que es minimitzarien les línies elèctriques, i per tant les pèrdues, de transport d’energia elèctrica.
Una segona configuració bàsica seria anomenada GMD (Generador-Magatzem-Dispensador d’hidrogen), ubicable a les actuals estacions de combustibles que seria la font de subministre per vehicles d’hidrogen que ja son produïts per la majoria de fabricants d’automoció i que en el futur poden impulsar camions, vaixells i avions.
Una tercera configuració M (Magatzem), seria complementaria i aparellable o apilable a qualsevol de les dues anteriors GMR o GMD, a fi d’augmentar de manera molt considerable la capacitat de Magatzem. Es contempla també la opció de unitats M (Magatzem) mòbils.
Mitjançant una combinació de GMR i M també seria possible crear unitats reguladores modulars connectades a la xarxa elèctrica. o unitats bàsiques de Car-Sharing.

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Seguint amb la graella ètica de la transició energètica

Per Aurelia Aurita, membre del col·lectiu CMES.

D’alguna manera, com sempre he anat esbossant en aquest bloc, i el subtítol del mateix així ho testifica, la transició energètica és i ha de ser una transició política. D’aquí, la necessitat de l’ètica de la transició.

En noves cartografies de l’energia, crec que des de l’inici, deixem clar que passar a produir energia a partir de fonts renovables, en si mateix, no significaria la transició; significaria un canvi de fonts energètiques -de energia fòssil i nuclear a renovables-, però no un canvi en el model energètic, que és una cosa molt més amplia i complexa. Dit d’una altra manera, si els actuals monopolis energètics, especialment els elèctrics, controlessin mega instal·lacions eòliques i solars, connectant-hi “els seus” cables i venent-nos l’electricitat en les seves condicions, tot seguiria igual. Sobretot si ens limitem a fer adaptacions, sense crear coses diferents. Per exemple, una cosa com canviar el cotxe de motor de combustió per un d’elèctric.

En aquest cas, els tres canvis rellevants serien: a) la pèrdua de rellevància dels territoris dels anomenats països productors i, amb això, un canvi fonamental en la geopolítica del petroli i en la definició dels espais geo-energètics mundials; b) el traspàs de part del poder de la indústria petroliera internacional a la indústria elèctrica o energètica no fòssil; i, c) la reducció substancial de la factura energètica exterior, que com ja és ben sabut a Espanya significa al voltant, en funció de l’evolució dels preus del cru, d’uns 50.000 milions d ‘€ a l’any. Factura que per als ciutadans, segons calcula Ramon Sans del col·lectiu CMES, es tradueix en uns 125.000 milions d ‘€ a l’any.

map-of-eneropa-0051
Font: ECF, Roadmap2050
Continua llegint

Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+